El Moianès és una de les comarques de Catalunya on hi ha més municipis que depenen de la pluja pel subministrament d’aigua: la majoria s’abasteixen de pous, rieres o dipòsits. Concretament, 9 dels 10 municipis de la comarca depenen dels cabals de pous i rius, i Calders és l’única població que està connectada a la xarxa general. Els últims anys, a causa del context global de sequera i canvi climàtic, la problemàtica de l’abastament cada vegada és més propera i real.
Davant d’aquesta situació, des del Consell Comarcal del Moianès, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona, s’ha encarregat una diagnosi sobre l’abastament i sanejament d’aigua comarcal, per conèixer a fons la situació actual i detectar possibles mesures per assegurar el correcte subministrament a la població.
De fet, aquest estudi ja es va preveure cap a finals de l’any 2019 perquè els últims anys s’havia anat percebent la “disminució de recursos hídrics disponibles”. “Aquesta anàlisi era crucial perquè coneixíem la problemàtica que patien alguns municipis de manera recurrent, sobretot en època estival”, detallava Sonsoles Letang, consellera comarcal de l’àrea de Territori, Urbanisme i Canvi Climàtic. “Seguim el model del País Basc i Navarra, que plantegen buscar sinergies entre municipis amb l’ajut d’ens supramunicipals”.
L’objectiu final és trobar possibles estratègies per solucionar aquesta problemàtica que va en augment i, tot i que aquesta diagnosi encara no està tancada, ja s’apunten alguns resultats.
La principal de les conclusions és l’obsolescència dels sistemes actuals d’abastament d’aigua. “Després d’analitzar les dades, pel que fa a abastament d’aigua els escenaris a curt, mitjà i llarg termini, sobretot en el context de canvi climàtic, deixen entreveure que les infraestructures que utilitzen actualment, a nivell individual cada població, no satisfaran les necessitats de la ciutadania ni la indústria en un futur”, detallava la consellera. Per tant, la intenció inicial de buscar fórmules que els permetessin resoldre els problemes creixents d’abastament amb els recursos propis dels deu municipis, sembla que no serà possible.
Segons les conclusions de l’estudi, hi ha dues problemàtiques diferenciades: manca d’aigua i alta concentració de nitrats. Els municipis de la zona nord, Santa Maria d’Oló, Moià, l’Estany, Collsuspina i Calders disposen d’aigua suficient, però contaminada per nitrats. I els municipis de la zona sud, Monistrol de Calders, Granera, Castellterçol, Castellcir i Sant Quirze Safaja presenten un risc elevat de patir problemes abastament d’aigua. “A la zona nord hi ha suficient aigua, volum i cabal per satisfer les necessitats actuals i futures, però supera el llindar màxim admès de nitrats, regulat per normativa. En definitiva acabem tenint el mateix problema a les dues bandes de la comarca perquè per rebaixar els índexs de nitrats necessitem subministrament d’aigua no contaminada per diluir-la i que sigui apte per al consum humà”, afirma Letang.
L’estratègia que es preveu més factible per resoldre la situació passa per connectar la comarca a una xarxa d’abastament supramunicipal. “Tenint en compte les previsions climàtiques de sequeres més intenses, sembla que seria necessari disposar del que es coneix tècnicament com una xarxa d’abastament d’aigua en alta, que relligui els diferents municipis de la comarca”. La connexió a una xarxa d’aquest tipus els permetria, d’una banda, poder afrontar la necessitat de rebaixar les concentracions de nitrats i, d’altra banda, al Moianès Sud, els permetria poder aportar aigua en els períodes secs, en els quals els cabals provinents de les infraestructures d’abastament pròpies dels municipis, no siguin suficients. A Granera, per exemple, no haurien de fer arribar l’aigua al poble transportada en cisternes. “De moment hem detectat la problemàtica. Fins ara cada municipi es buscava la vida i ho intentava solucionar com podia. Ara tenim una radiografia de tota la comarca redactada per una consultoria especialista que ha valorat totes les solucions possibles”.
Des del Consell Comarcal són conscients que per tal d’aconseguir la infraestructura necessària per connectar els municipis del Moianès en xarxes en alta que siguin properes a la comarca, com poden ser les d’Osona, el Bages o el Vallès Oriental, necessitaran el suport d’altres institucions.
“Requereix una obra civil de gran envergadura que els municipis no poden abordar”. En aquest sentit, un dels primers passos que ha fet l’ens comarcal és presentar al·legacions al Pla de Gestió d’Abastament 2022-2027, que va publicar recentment l’Agència Catalana de l’Aigua. “En aquest pla no hi figurava la possibilitat d’execució d’una xarxa d’abastament en alta al Moianès. A les al·legacions justifiquem tècnicament per què en el nostre cas aquesta estratègia seria necessària. Potser no es podria connectar tota la comarca en altres xarxes, però seria idoni incloure algun tram dels municipis més sensibles. En molts municipis la sequera està en punts crítics”. Des del Consell Comarcal demanen la connexió a xarxes d’abastament en alta properes a la comarca o bé l’execució d’infraestructures supramunicipals noves, “el que ells considerin més idoni, perquè tenen una visió més global i saben en quines seria possible connectar-nos”, apuntava Letang.
L’ACA està estudiant les al·legacions. Alhora apunten possibles solucions com les línies d’ajuts, que convoquen cada any, destinades a millorar l’abastament en alta dels municipis. “Entre 2016 i 2022 s’han destinat fins a 80 mil euros a través de cinc convocatòries”, apunten fonts de l’ACA.
De moment, aprofitant una reunió d’un consell d’alcaldies on van assistir representants de l’ACA, des del Consell Comarcal els van exposar la problemàtica de la zona. “Ens ho van agrair molt perquè la casuística de l’aigua és molt diversa i el territori és tan gran que els costa abraçar-ho tot”. Properament, les dues parts mantindran una reunió formal per estudiar si és possible encabir inversions al territori en aquest anunci d’actuacions de l’ACA que es preveu fins al 2027.
Paral·lelament a aquestes accions, Granera i Monistrol de Calders han sigut objecte d’un estudi per determinar quina afectació manté, gairebé vint anys després, l’incendi que tots dos municipis van patir l’agost del 2003 pel que fa a diferents aspectes associats a la pèrdua de massa forestal. El que s’analitza és el que tècnicament es denomina “serveis ecosistèmics”, que fa referència a quins beneficis aporta l’entorn natural en matèria, per exemple, de recursos d’aigua, de biodiversitat o de fixació del CO2, entre molt altres paràmetres.
L’estudi, que també compta amb el suport de la Diputació amb el lideratge de Joan Rovira, ha anat a càrrec del Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya i la Universitat de Lleida.
“Ara ja està acabat i, en el mateix anàlisi, els experts ens han proposat mesures correctores. S’hauran d’afegir una sèrie de pràctiques ecohidrològiques a la gestió forestal”. Aquest fet planteja la necessitat d’una gestió continuada dels boscos en una comarca on el 80% del territori és zona boscosa. El següent pas que donaran, segons la consellera, és comunicar-ho a tots els propietaris forestals de la comarca i altres entitats. D’aquesta manera, el Consell Comarcal també està treballant per fer canvis en la gestió dels boscos de la comarca per tal que retinguin més aigua que ara. Calculen que amb aquesta fórmula es podrien incrementar els recursos hídrics de la zona entre un 20 i un 30%.
Un altre dels indicadors de la manca d’aigua a la comarca l’han posat en relleu des del grup ecologista El Fanal. A finals del mes de març van presentar els resultats d’un estudi que han fet sobre les fonts del Moianès, que demostra que algunes s’estan assecant i que algunes contenen nitrats. Des del grup han pogut inventariar 48 fonts. Jordi Espuny, geòleg membre del Fanal, explicava que ara busquen “la complicitat de més veïns dels pobles del Moianès per poder catalogar totes les fonts”. També destaquen que cal estar alerta a l’evolució a la manca de cabal i fer tasques de prevenció perquè no apareguin nitrats a més fonts. Tot i això, la situació no és preocupant com passa a zones veïnes com el Lluçanès i Osona.
