El curs que comença aquest dilluns és insòlit per la situació de pandèmia. La directora dels Serveis Territorials d’Educació a la Catalunya Central, la manlleuenca Dolors Collell, analitza la situació.
Les famílies i alumnes tenen clar com serà l’inici de curs? Hi ha incertesa.
És lògic que hi hagi aquesta sensació d’incertesa perquè no sabem l’evolució de la pandèmia ni el temps que durarà. Això no vol dir que les escoles no estiguin preparades per iniciar un curs escolar que serà diferent, com ho són les activitats que portem en el dia a dia. Això no vol dir en cap cas que estem improvisant. Des de finals del curs passat els centres docents ja disposaven d’unes instruccions i d’un pla que han estat elaborant tot el mes de juliol.
La situació és canviant.
L’evolució de la pandèmia al mes d’agost no ha estat una corba descendent sinó que hi ha hagut un rebrot i ens hem hagut d’adaptar a la nova situació. El que està demostrant en aquest moment l’escola és que també té aquesta capacitat d’adaptació. Els centres lògicament com tothom tenen els seus dubtes, els anem acompanyant i resolent.
“Les condicions de seguretat i traçabilitat estan garantides als centres”
Obren després de sis mesos.
Obrim i amb totes les mesures de seguretat per acollir tot l’alumnat. La societat ens necessita i hem de fer front a l’emergència educativa. Portem sis mesos amb els centres educatius tancats amb una obertura parcial al juny i ens necessiten els alumnes i les famílies. Les escoles hi serem com hi ha estat tota la gent del Departament de Salut perquè els pacients els necessitaven. Hi serem amb totes les condicions i tot el nostre saber fer en l’àmbit pedagògic i amb totes les mesures recomanades pel Departament de Salut.
Amb el confinament hi ha alumnes que han quedat al marge, desconnectats?
Amb molts esforços, totes les escoles han intentat que els alumnes no quedessin desconnectats i no perdessin tot el vincle educatiu. Les condicions socioeconòmiques i personals de cada alumne fan que no sigui igual per a tothom. Per això és tan important ara que recuperem la presencialitat i que puguem acollir tot l’alumnat perquè l’educació és un dret, i durant uns mesos no s’ha pogut garantir. Per això els docents han preparat els plans d’acollida per veure tot aquest alumnat que ha estat desconnectat i no sabem exactament en quines circumstàncies han passat el confinament, si han tingut pèrdues familiars, hi ha un dol personal i familiar, canvi de situació econòmica a les famílies, com haurà afectat els més vulnerables i febles. És ara el moment que l’escola recuperi aquesta funció, no només educativa sinó també de custòdia, de protecció dels més febles, d’espai d’igualtat d’oportunitats per a tothom.
S’ha resolt la bretxa digital per a futurs confinaments?
La bretxa digital i social ja existia. La social durant la pandèmia se’ns ha fet més gran. Educació i l’escola posarem tots els recursos perquè aquesta bretxa digital no existeixi, amb el pla digital que s’havia iniciat molt abans de la pandèmia com una línia estratègica que la pandèmia ha confirmat que era necessària.
“Si encarem la situació com una oportunitat en sortirem reforçats”
La Covid-19 ha servit per avançar uns anys en l’ús de les tecnologies?
I tant que sí, a més, per força en molts casos. En el moment que es va iniciar el tancament dels centres es van posar en marxa formacions per a això. La cultura digital forma part de les nostres vides i la competència digital forma part del currículum i dels aprenentatges per la ciutadania del segle XXI. Aquests mesos han estat una oportunitat d’aprenentatge, són oportunitats que ens porten les situacions de crisi.
S’ha parlat molt de les ràtios. A Osona i el Moianès quina és la mitjana d’alumnes per aula?
Ha estat molt a debat sobretot a l’agost quan es va veure que la situació de pandèmia era preocupant. És evident que de finals d’agost al 14 de setembre no es poden fer determinades actuacions en els plans que els centres ja tenien dissenyats, tot i que teníem els espais ben localitzats i hem fet reunions amb tots els ajuntaments. Sí que hi ha un 30% de centres a tot Catalunya que la seva ràtio no és de 19-20, sinó més. Però garantim que són grups estables, bombolla i que estaran en uns espais que disposaran dels sistemes de ventilació adequats, que són amplis, que tindran les mesures de rentat de mans i ús de mascareta. Les condicions de seguretat estan garantides, la traçabilitat també perquè hem de procurar que en el moment que hi hagi un cas aquell grup pugui fer l’aïllament i que no impliqui el tancament de tot el centre.
S’han pogut encabir en els mateixos centres.
Les escoles tenen aules específiques, gimnasos, aules de música… durant el proper curs l’alumnat no es pot moure d’una aula a una altra i s’han hagut de replantejar els espais per ser ocupats per aquests grups bombolla, per garantir el mínim moviment d’alumnat.
Els grups bombolla i les classes virtuals fan anar enrere en la innovació pedagògica i els projectes?
És evident que la metodologia s’ha d’adaptar a les circumstàncies. Els centres estan desplegant uns projectes educatius, en molts casos innovadors i transformadors, i sense renunciar a la innovació i transformació s’han de buscar altres fórmules per treballar amb competències i transversalitat. Fins i tot en el cas d’ESO, on les especialitats estan molt més parcel·lades, la pandèmia ens està ajudant en aquesta visió més transversal dels aprenentatges, perquè en el moment que minimitzem el nombre de professorat que intervé en un grup estable vol dir que les àrees interaccionen i s’interrelacionen entre elles. Especialment a Secundària, si som capaços d’afegir-hi el valor pedagògic es pot viure com una oportunitat, no es tracta de recular o paralitzar processos de transformació sinó tenir la capacitat d’adaptar-nos.
“A l’ESO la pandèmia ens està ajudant a tenir una visió més transversal”
Quines conseqüències pot tenir tot plegat en aquesta generació d’alumnes?
Quan parlem de com hem d’educar els nens i nenes del segle XXI ens referim a quines competències necessitaran i parlem de les digitals, la d’aprendre a aprendre, de tenir capacitat d’adaptació als canvis, de resoldre problemes complexos. La situació actual precisament les posa a prova. Podem posar en valor aquesta manera diferent d’aprendre perquè el context ens hi empeny. Si ho encarem com un repte i una oportunitat en sortirem més reforçats, de la mateixa manera que tota aquesta generació serà una generació molt més forta, més resilient en la qual també se l’ha posat a prova per unes circumstàncies doloroses en molts casos. És un missatge que també hem de donar des de l’escola, un missatge optimista.
A causa de la pandèmia també hi ha professors que no podran entrar a les aules, se’ls considera vulnerables.
Per qüestions de salut no poden estar en l’exercici actiu i en contacte amb el seu alumnat i requereixen d’una adaptació del lloc de treball, de fer teletreball o els casos que són patologies més greus una baixa laboral i són substituïts com fem habitualment.
També hi ha reforços per la Covid-19.
Davant d’una crisi hem afegit recursos al sistema i si calen més reforços es farà. Hi ha un pla de millora de les oportunitats educatives per a l’alumnat amb més vulnerabilitat, perquè puguem recuperar aquests mesos i gaudir de les mateixes oportunitats. No hi ha només un reforç docent, hi ha reforç d’educadors socials, de tècnics d’integració, TEI i reforç educatiu. Hi ha un pla digital molt ambiciós i hi haurà dispositius portàtils a partir de 3r d’ESO, per a Batxillerat i cicles formatius. El professorat tindrà per primer cop un dispositiu per treballar del Departament i no haurà de fer ús de les eines personals.
