La tercera llengua més parlada a Osona

L’amazic és la llengua autòctona del nord de l’Àfrica. Persisteix al llarg dels anys a través de la transmissió oral, tot i que té un alfabet propi, el tifinag, amb més de 2.500 anys d’història. Les persones nascudes a aquesta zona fan servir la paraula amazic per autoanomenar-se com a poble. De fet, més enllà de la llengua, tenen identitat pròpia que es teixeix amb la seva cultura i costums. I aquí és on es produeix la paradoxa. El 80% dels osonencs d’origen magrebí són amazics i fins i tot alguns d’ells van arribar a la comarca fa quaranta anys. I a més, l’amazic és la tercera llengua més parlada a Osona. Tot i això, hi ha encara una gran part de la població que en desconeix els seus orígens i els seus trets característics. Amb aquesta premissa a la mà en va sortir la iniciativa de les entitats Amic Amazigh i Jamieat Essalam i el Servei d’Acollida i Integració del Consell Comarcal. Es tracta del projecte “Amb veu pròpia. El poble amazic”, un vídeo participatiu d’osonencs i osonenques amazics per sensibilitzar la ciutadania. A l’audiovisual hi participen perfils d’amazics i amazigues d’Osona d’edats i oficis molt diferents que n’expliquen alguns trets. Per exemple, hi apareix Yousra Touri, graduada en Educació Social, que demana trencar amb el costum d’utilitzar el concepte berber per referir-se als amazics. Segons Touri, “aquesta paraula està molt estesa i normalitzada però a molts de nosaltres no ens agrada perquè significa salvatge”. Al vídeo també explica el paper de la dona amaziga. Bouchra Boudjdadi, que és gerent d’un restaurant a Borgonyà, assegura que el pes de la dona dins de la família sempre ha estat essencial però “mai vistós de cara al públic”. Seguint la tendència de la societat, “actualment la dona amaziga està aconseguint ser més forta dins i fora de casa. Qualsevol dona pot estar en una secció pública i reconeguda”, explica. Pel que fa a l’estatus de la llengua amaziga, el filòleg, periodista i activista associatiu Mohamed Bougarba explica que al nord de l’Àfrica està marginat i no es reconeix l’amazic com la seva cultura. “Malgrat els canvis i les reformes que s’han fet últimament sobretot al Marroc o Argèlia, en què s’ha convertit en una llengua oficial, la seva situació encara és molt precària i s’han de fer molts esforços per normalitzar-ho”, lamenta.
Un dels principals cavalls de batalla és l’homogeneïtzació de la cultura amaziga dins l’àrab. Totes dues llengües pertanyen a la mateixa família lingüística afroasiàtica, però un parlant d’àrab i un d’amazic no s’entendran de res si un no aprèn la llengua de l’altre. “És com si un català hagi de comprendre què li diu un basc o un irlandès”, explica Sanaa Boujdadi, intèrpret, integradora social i membre del projecte, que assegura que “hi ha molt desconeixement encara de qui som els amazics, que vam venir a Catalunya per progressar i tenir un futur millor”. I afegeix que “molts de nosaltres “ens hem sentit identificats amb el procés a Catalunya. Al Marroc hi ha gent empresonada per defensar els drets del poble amazic”.
Durant l’acte de presentació, dimarts passat, el president del Consell Comarcal d’Osona, Joan Carles Rodríguez, va posar en valor el projecte perquè “és un exercici d’empatia i reconeixement per crear una societat osonenca i catalana diversa i cohesionada”. El projecte ha arribat a port tot i néixer en plena pandèmia. Uns mesos en què hi havia en marxa 600 serveis de traducció en cribratges massius o formacions a 160 persones.