Repassar l’hemeroteca produeix un cert vertigen per ser categòric respecte a la urbanització de la Torre de Ripoll. Aquest mateix periòdic ha afirmat repetidament durant les últimes dècades que es desencallava un barri que no ha deixat de ser un espai fantasma en la geografia urbana del municipi. De moment el més calent segueix a l’aigüera, tot i que finalment, hi ha una llicència d’obres concedida a un dels propietaris d’una parcel·la on ha decidit construir-hi un habitatge. En el decurs dels dos pròxims anys, en cas que no se’n demani una pròrroga, hi haurà la primera edificació que l’Ajuntament ripollès espera que faci d’efecte crida per tal que altres parcel·liistes s’animin a aixecar-hi les seves cases.
Si aquesta primera construcció esdevé un punt d’inflexió de cara a noves edificacions, permetrà desencallar un barri amb un major nombre de parcel·les propietat de l’empresa Núñez y Navarro, que les va comprar a canvi d’una pesseta el 1986, però també de propietaris privats, i de l’Ajuntament de Ripoll. Durant l’últim mig segle la Torre s’ha convertit en una alternativa d’accés al barri dels Brucs on hi ha l’ermita del Remei, la zona de la Rocamorta, i un mirador amb vistes sobre la vila.
El regidor de l’àrea d’obres i serveis, Joaquim Colomer, opina que “sempre fa por ser el primer” i espera que una vegada que hi hagi una primera casa sigui molt més fàcil que es construeixin edificacions similars. La família Colomer va ser una de les primeres a instal·lar-se al barri de Casellas, i Joaquim recorda com “a partir d’aleshores va haver-hi un degoteig de noves edificacions que s’hi van crear”. Ell mateix confirma que s’ha demanat aquesta llicència i considera que “és trist que un espai així no hagi donat sortida a cap habitatge durant tant de temps, però alhora fa evident que sense aquesta tasca prèvia no hi hauria la possibilitat de creixement”. Colomer, que és arquitecte tècnic de formació a banda de regidor a l’Ajuntament de Ripoll i president de l’actual Consell Comarcal del Ripollès, pensa que la urbanització de la Torre “no responia a una necessitat de fa mig segle”, però celebra que ara s’hagi pogut concedir la llicència d’obres automàticament pel fet d’haver-hi hagut un procés previ que ho ha permès, tenint en compte les traves administratives que suposa crear nous espais edificables. Actualment, activistes ecologistes estan pendents en cas que es produeixin moviments per ampliar la urbanització de Casellas en direcció al sector de Cal Sant Pare, a fi d’evitar que es malmeti encara més espai natural mentre paral·lelament se segueix degradant el centre històric de la població.
