En un moment d’incertesa, desconeixement i manca de recursos adequats, la Residència Prat de Tona va ser el primer lloc d’Osona i el Ripollès on la pandèmia va mostrar la seva màxima cruesa. La Covid-19 es va escampar com la pólvora entre els residents –causant més d’una desena de víctimes mortals– i la plantilla –deixant-la gairebé sense efectius–, i les errades en la gestió de la crisi per part de l’antiga direcció van comportar que el 2 d’abril la Generalitat decidís intervenir el centre. “Va ser horrorós. Ens va superar una situació que aleshores ningú coneixia del tot bé”, explica encara amb la veu trencada al recordar-ho Mònica Comerma, psicòloga de la residència.
Amb les mesures de protecció individual i la sectorització de l’edifici adequades, “i un treball de tot l’equip professional de 10”, segons remarca l’actual directora, Berta de Buen, la Residència Prat va aconseguir estabilitzar la situació i superar la segona onada. Dissabte passat, a les portes de la tercera onada, l’equipament va viure un dia molt especial després de tot el succeït en els últims mesos: la vacunació del 95% dels residents així com també de la plantilla. “La vacuna ens dona esperança per anar tornant a la normalitat”, apunta Comerma, mentre que De Buen reconeix que en l’àmbit sanitari “ha sigut una molt bona notícia”.
Hi coincideix Matias Contreras, que descriu la vacunació “com un moment de molta alegria” però també de màxima importància per als residents, “ja que esperem que no caigui més gent per culpa de la Covid-19”. El seu cas particular, assegura, “fa que cregui en les vacunes”. I és que Contreras ja va viure una altra epidèmia quan era un infant, la que va provocar la poliomielitis. La va patir poc abans que aparegués una vacuna “que m’hauria estalviat una vida plena d’operacions i de ferros al cos”, per tant quan li van proposar de vacunar-se no va tenir dubtes: “Sé que no és innocu, et posen el bitxo; però és la millor manera que tenim per protegir-nos”.
Precisament l’objectiu de protegir els residents “i que no sigui culpa meva que el virus torni a entrar” és el principal argument perquè els professionals s’hagin vacunat. Tot i això, haurien agraït més informació “entenedora per a tots els treballadors del sector” i aconseguir “ser conscients de per què ens vacunem; no vacunar-nos perquè diuen que ho hem de fer”, apunta De Buen. En aquesta línia, Comerma afegeix que posar-se una vacuna tan nova “potser fa respecte”, però estant a primera línia “no prens la decisió a títol individual sinó pensant en el bé col·lectiu”.
La vacuna ha de suposar una primera xarxa de seguretat per a un sector, el de les residències, “marcat encara a dia d’avui per la incertesa i la renovació constant de protocols i mesures”, diu De Buen. Per contra, el que asseguren que ha consolidat la Covid-19 és la seva vocació de treballar amb la gent gran, tot i que cal abordar “de manera urgent” un nou model de residències. I conclouen que l’esclat de la pandèmia “va demostrar que les residències érem a la cua en prioritat”, i que cal posar-les a primera línia “amb els recursos adequats”.
