Fins arribar als 70 anys, Vic i Manlleu consten entre els municipis de Catalunya amb menys percentatge de població vacunada contra la Covid-19. Les xifres a la baixa s’agreugen especialment entre els joves, ja que la proporció amb pauta completa s’arriba a distanciar 15 punts de la mitjana nacional. A la franja de 25 a 29 anys, per exemple, consten un 49% de nois vacunats de l’Àrea Bàsica de Salut (ABS) de Manlleu quan la dada del conjunt de Catalunya s’enfila fins al 61%. Es repeteix el mateix patró a gairebé totes les edats –amb diferències menors, això sí–, una situació diametralment oposada a la del Lluçanès, Santa Eugènia de Berga o Ribes-Campdevànol, que destaquen sempre per sobre dels percentatges catalans.
Que hi hagi menys població immunitzada té un efecte directe en els indicadors que mesuren l’evolució de la pandèmia. Vic i Manlleu continuen al podi de les ciutats en situació menys confortable, amb incidències acumulades de 384 i 227 casos de Covid per cada 100.000 habitants durant els últims quinze dies. El pitjor d’escriure això és que no és notícia. Cap novetat respecte a l’últim any i mig, ja que setmana sí setmana també s’han situat entre els municipis amb més contagis. Això va derivar en mesures específiques a totes dues poblacions la tardor passada i, abans, cribratges massius com el del Remei o el del barri de l’Erm.
L’anàlisi de què és diferent aquí i per què varien tant les dades dins mateix d’Osona passa necessàriament per posar el focus sobre la població que viu a les ABS amb pitjors cobertures vacunals. Tal com mostra la taula, es tracta gairebé en totes les franges d’edat de Manlleu i Vic Sud, amb incursions puntuals de Vic Nord. Centrar encara més la lupa sobre els barris dibuixa una realitat de veïns i veïnes d’orígens geogràfics diversos, un baix nivell socioeconòmic, dificultats a l’hora d’accedir a un habitatge digne i situacions administratives irregulars que els condicionen tant a l’hora de treballar com accedir als serveis de salut. “Els pacients que atenem nosaltres tenen els mateixos drets que qualsevol altre ciutadà, però cal fer un esforç extra de comunicació i informació per arribar-hi”, explica la metgessa de família Marta Serrarols, gerent de l’EAP Vic Sud. Aquests obstacles s’acaben traduint en desigualtats evidents i d’altres de subtils, des d’un accés deficient a la vacunació fins a més contagis o una mortalitat per sobre l’habitual. “L’estratègia poblacional que ha desplegat el Departament de Salut és correcta, però ara ens en cal una de comunitària, adreçada específicament a les bosses de gent que fins ara no hem aconseguit que ens escoltés”, hi afegeix Serrarols.
Serrarols: “Coses n’hem fet moltes, però segurament ens en calen de més contundents i decisives”
Les dades certifiquen que les franges on costa més penetrar són les dels 20 als 35 anys: “Els factors que determinen que una persones es vacuni o no són molt diversos: socials, culturals… També tenim detectat entre els joves nouvinguts una baixa percepció de risc, la sensació que la Covid no els afecta”. Tenint en compte aquesta circumstància, l’EAP Vic Sud ha proposat a Salut traslladar la vacunació a dins dels instituts, però fonts de la Regió Sanitària Catalunya Central ni confirmen ni descarten la mesura: “Des de Salut Pública s’està fent un estudi per ABS amb menys cobertura de vacunació en què es tenen en compte diferents paràmetres”. La setmana entrant se’n compartiran els resultats i “s’estudiaran accions”.
Altres possibilitats que s’ha plantejat l’equip d’atenció primària passen per muntar una carpa al mercat dels diumenges al passeig de la Generalitat, o parlar novament amb líders de les diverses comunitats que viuen al Remei i l’Estadi. “Coses n’hem fet moltes, però segurament ara ens en calen de més contundents i decidides, perquè si no anirem quedant enrere. El virus campa on no hem arribat amb la vacunació”, insisteix Serrarols.
CANVI D’ESTRATÈGIA I 70.000 DOSIS CADUCADES
Els repunts del risc de rebrot a Vic i Manlleu coincideixen amb la decisió de la Generalitat de reorientar la campanya i desactivar els punts de vacunació massiva. El que ha funcionat al recinte firal del Sucre durant mig any tancarà la setmana que ve. A Ripoll, la Sala Eudald Graells continuarà obrint puntualment per a l’administració de segones dosis, però a partir d’ara s’optarà per estratègies diferenciades amb l’objectiu d’arribar a col·lectius concrets, com el dispositiu d’un dia a la Universitat de Vic o la carpa que es va muntar dissabte passat en el marc del Mercat de Música Viva (hi van passar 17 persones).
Des del desembre del 2020, quan es van començar a administrar vacunes, Catalunya n’ha posat 11 milions. Gairebé el 80% de la població major de 12 anys compta actualment amb la pauta completa. Tot i això, Carmen Cabezas, secretària general de Salut Pública, reconeixia dimecres que prop de 70.000 dosis han acabat caducant als magatzems. Entre les causes, que el nombre de persones que finalment s’han volgut vacunar ha estat inferior a l’esperat, i que els models matemàtics anticipaven un augment al mes de setembre que no s’ha produït. En el cas de la campanya amb cita prèvia, Cabezas també lamentava que un 10% de la gent no s’ha presentat al punt de vacunació a l’hora acordada, la qual cosa ha aguditzat els desajustos del procés.
