El Consell de Ministres del govern espanyol va aprovar dimarts concedir l’indult als nou presos polítics empresonats des de fa gairebé quatre anys per haver organitzat el referèndum de l’1-O. La decisió, que va ser ratificada dimecres pel Tribunal Suprem, permetia l’excarceració d’Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Jordi Turull, Dolors Bassa, Josep Rull, Raül Romeva, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. L’argumentació jurídica per tal de justificar aquesta gràcia especial apunta cap a una “utilitat pública” de les persones afectades a l’hora de buscar una solució del conflicte polític “i restablir la convivència a Catalunya”. També es fa èmfasi al bon comportament dels presos i es recorda que concedir l’indult és una potestat del govern espanyol i la seva concessió “no exigeix penediment”.
Des de l’àmbit local, hi ha coincidència en valorar positivament la concessió dels indults per alleugerir el patiment de les persones afectades i sobretot de les seves famílies. Pel que fa a la valoració política, hi ha matisos. Des del PSC, el primer secretari de la formació a Osona, Antoni Poyato, remarca que és un primer pas “per trobar vies de solució a un conflicte que dura massa”. Des de la CUP, el regidor de Torelló Francesc Manrique creu que el gest “és un intent de tancar el procés independentista i aconseguir que renunciem a la unilateralitat”. Des de les entitats sobiranistes com Òmnium i l’ANC apunten que no és una solució al conflicte polític, i que cal l’amnistia per als milers de represaliats vinculats al moviment independentista. Els indults permeten l’excarceració dels presos però no tenen incidència en la seva inhabilitació política, que es manté. L’indult tampoc s’aplica en casos com el de l’osonenc Carles Mundó, que recentment va complir amb la totalitat de la seva pena.
El diputat osonenc al Parlament per En Comú Podem, Marc Parés, obre una nova carpeta i té clar que després dels indults als presos polítics “cal reformar el delicte de sedició”, un tràmit que permetria tornar a Catalunya als exiliats i exiliades com la vigatana Marta Rovira o el president Carles Puigdemont.
En aquest sentit es va expressar dilluns passat l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa. Amb 70 vots a favor, 28 en contra i 12 abstencions l’òrgan que promou la democràcia, l’estat de dret i el respecte als drets humans entre els estats membres va aprovar una resolució que demanava acceptar l’indult als presos de l’1-O –com finalment s’ha produït– i retirar les euroordres contra els exiliats independentistes, entre els quals hi ha Marta Rovira. D’altra banda, també s’insta a reformar el delicte de sedició per evitar penes “desproporcionades vinculades a expressions i accions no violentes” exercides per figures polítiques durant el seu mandat. El text també demana que Espanya retiri les acusacions contra la resta de càrrecs de baix rang que formaven part del govern català l’octubre del 2017.
LES REFLEXIONS
“La solució al conflicte polític passa per l’amnistia i per fer un referèndum
Marçal Ortuño (ERC)
“Si fan aquest gest ara és perquè Europa els ha fet una bona rebregada”
Anna Erra (JxCat)
“És un intent de tancar el procés independentista i que renunciem a la unilateralitat”
Francesc Manrique (CUP)
“És un primer pas per trobar vies de solució a un conflicte que dura massa”
Antoni Poyato (PSC)
“Ara toca reformar el delicte de sedició i que els exiliats puguin tornar a Catalunya”
Marc Parés (En Comú Podem)
“Acceptem reduir el patiment a les famílies però volem l’amnistia per a tots els represaliats”
Fredi Verdaguer (Òmnium)
“Els indults son un rentat de cara de l’Estat espanyol. Pel que fa al conflicte polític no solucionen res”
Aleix Andreu (ANC)
{{ comment.text }}