Els ciclistes continuen pujant al Salt de la Minyona i els motoristes, gaudint de la carretera de corbes que porta al pantà, però des l’octubre no tenen l’opció d’asseure’s a degustar un bon esmorzar de forquilla al Ferrer de Tall de Vilanova de Sau. El tancament forçós de la tardor passada va obligar Lídia Mongay, propietària del bar restaurant, a abaixar la persiana i de moment encara no ha tornat a obrir. Explica que amb el confinament municipal no tindria sentit: “En un poble com el nostre, de 200 habitants, vivim de la gent de fora. La idea era tornar a treballar a partir del desembre, però ens hi van sumar els límits horaris… A l’hivern, que fa fred i se surt més tard, a les 8 del matí no vindria ningú i el servei de dinar tampoc seria viable amb les restriccions d’aforament”. Això l’ha portat a aplicar un ERTO que afecta les dues treballadores, tot i que Mongay reconeix que la seva situació no és tan crítica com la d’altres companys perquè almenys no ha de pagar lloguer. “El més fumut és la incertesa, els canvis constants i d’un dia per l’altre”, hi afegeix. També pensa en l’efecte rebot sobre comercials, proveïdors de vi, cafè… O en els productors de proximitat que habitualment li servien el xai o la mel i el mató.
Les perspectives a curt termini no conviden a l’optimisme, ja que de moment no sembla que estigui sobre la taula reobrir la mobilitat a Catalunya. Josep Maria Argimon, secretari de Salut Pública, va dir divendres que ell és partidari de prorrogar unes restriccions que, si no, haurien tingut aquest pròxim diumenge com a data de caducitat. Marc Ramentol, secretari general del Departament de Salut, apuntava l’endemà en la mateixa direcció, destacant que encara no s’ha assolit el pic de pacients ingressats a les UCI a causa de la tercera onada i que la variant britànica del virus té una elevada capacitat de propagació.
Aquests apreciacions fan pensar que la Generalitat anunciarà a finals de setmana una pròrroga de les mesures actuals, amb alguns canvis, sí, però no de calat. En el cas del comerç, actualment es mantenen tancades les superfícies de més de 400 metres quadrats i les botigues que no venen productes de primera necessitat no tenen permès obrir els caps de setmana. A Ripoll, això afecta establiments com la sabateria La Confiança, des d’on Xavier Barros comenta que “la campanya de Nadal va anar força bé, però la de rebaixes no funciona. Amb el confinament municipal hem deixat de veure clients de la resta de la comarca i tots els de segones residències”. Com que la vida social s’ha reduït notablement, a més a més, es troben que s’ha perdut la febre de comprar roba, sabates o complements i en canvi han registrat un increment “exponencial” en la venda de sabatilles d’estar per casa.
Quim Rovira, de Culinarium del carrer Verdaguer de Vic, comparteix un plantejament molt similar. Que hagin augmentat els àpats a casa i s’hagin viralitzat les receptes i les ganes de cuinar els ha afavorit en la venda d’utensilis, però la pujada de facturació d’entre setmana no iguala els ingressos d’un dissabte: “Estem en un punt que és molt de pas. La gent aparca als afores i puja caminant cap al centre, a mercat, i això ens va molt bé… Ara sí que venem una mica més de dilluns a divendres, però no arriba als nivells dels dissabtes, que era el dia fort”.
A la botiga de moda infantil Els Àngels, també de Vic, coincideixen amb Culinarium en el perfil dels clients, ja que n’atenen de Vic, però un 50% també són famílies de la resta de la comarca. “Amb la restricció municipal, obrint un dissabte tampoc faríem gran cosa”, assegura Montse Rovira, “sí que és veritat que entre setmana no ha canviat el ritme. La gent aprofita a venir si s’ha de moure per anar a l’escola, la feina, el metge… I tothom té molt interioritzades les mesures, tant portar mascareta com fer servir el gel de les mans”.
Per Mongay precisament la clientela també és el contrapunt positiu a les adversitats. Ella mai a la vida havia estat quatre mesos sense treballar, però els habituals del restaurant no fallen: li demanen que reobri tan aviat com sigui possible i fins i tot encomanen àpats en format de vals regal. Caliu. Resistència. La grandesa que s’amaga darrere la quotidianitat de la vida petita.
‘Infermeres’ del turisme
Les agències de viatges venen mobilitat, que ara està altament restringida. Això fa que a Catalunya la facturació d’aquest sector hagi caigut un 90% el 2020, però a més a més la pandèmia també ha canviat radicalment el seu dia a dia: en comptes d’encarregar bitllets i estades d’hotel, s’han fet un tip d’ajudar gent a tornar a casa i intentar recuperar diners tant dels seus clients com d’altres que hi han acudit després de no obtenir devolucions per part de les companyies aèries. María Lorena López Bruno (a la foto, a la dreta) està al capdavant de viatges Toca-sons de Taradell. Divendres publicava una carta a EL 9 NOU explicant en primera persona com d’impotents i angoixats se senten, ja que “podem obrir, però no vendre. I tot sense subvencions, amb ajudes ridícules i pagant autònoms quan la nostra facturació s’ha reduït més del 75%”. Asum Castany Soler, treballadora que l’acompanya a la foto, des d’aquest dilluns torna a estar en ERTO.
{{ comment.text }}