El fenomen del canvi climàtic s’estudia des de molts vessants i disciplines, i un d’ells és l’àmbit de la macroeconomia. Des de la Universitat de Zuric, a Suïssa, la vilatortina Maria Alsina analitza “el cost econòmic que té per a la societat contaminar”, i ho fa amb dues línies d’investigació principals: d’una banda, “intentant calcular tots els costos derivats de l’ús d’energies fòssils” i de l’altra, “fomentant la transició energètica impulsant determinades polítiques públiques”.
Per realitzar aquests estudis s’utilitzen models matemàtics que resumeixen determinats escenaris complexos a dades, “i el que fem és simular què passa si prenem determinades decisions”. Per exemple, si s’aplica un impost concret a l’emissió de carboni “podem veure si baixarà la demanda de petroli, si hi haurà un pas cap a altres energies, etc.”.
Alsina, que actualment és doctorand a la Universitat de Zuric en l’àrea de la macroeconomia, ha centrat el seu àmbit d’estudi a mesurar el cost econòmic de contaminar vinculat a les migracions que provoca i provocarà el canvi climàtic. Pel que se sap i s’intueix dels estudis que es van fent, els països en vies de desenvolupament “són els que patiran més sequeres, pluges torrencials o fenòmens desastrosos”, a causa de l’ús d’energies fòssils a escala mundial, i això comportarà que molta gent abandoni els seus països a causa de l’emergència climàtica i es desplaci cap a d’altres menys castigats. “Això genera un cost i unes conseqüències econòmiques per a la persona que ha de marxar del seu país, per al país que perd població i també per al país de destí”, remarca Alsina.
Pel que fa a la transició energètica i a l’augment de l’ús d’energies renovables, Alsina apunta que la clau per avançar en aquest àmbit “és trobar la manera com podem abastir tota la demanda d’electricitat”. I és que actualment “ja sabem com fer energia neta”, amb tecnologies com la solar o la fotovoltaica, però el repte és solucionar “les intermitències”, que es generen si no fa sol –a la nit, per exemple– o no hi ha vent. Per aconseguir-ho “cal treballar molt en la innovació”, i en especial millorant els sistemes d’emmagatzematge d’energia com les bateries, que avui en dia són molt costosos.
