El 27 de desembre de 1994, tres dies abans que el llavors president de la Generalitat Jordi Pujol inaugurés l’abocador a la finca Les Sales d’Orís, van començar a entrar els primers camions a abocar-hi les deixalles dels diferents municipis d’Osona. D’aquesta manera es posava punt final a un llarg periple de vuit anys de gestions –amb projectes frustrats, tensions polítiques i protestes veïnals– per aconseguir un abocador controlat que donés servei a gran part dels municipis de la comarca i deixar enrere els històrics abocadors que gairebé cada poble tenia en el seu terme en un estat deplorable.
En aquests 25 anys, a Orís s’hi han abocat ja 1,1 milions de tones de deixalles. Si l’entrada de residus manté el ritme actual, només li queden 20 anys de vida abans no quedi ple del tot. L’any que ve s’haurà de fer una ampliació perquè l’espai on s’està abocant actualment ja està al límit. Les obres, ja licitades, tindran un cost de 2,7 milions i ja només quedarà una fase per arribar a omplir fins a dalt l’abocador. Per això, des de l’Àrea de Medi Ambient i Sostenibilitat del Consell Comarcal d’Osona s’han marcat l’objectiu durant aquest mandat de reduir les tones de deixalles que entren cada any a l’abocador. Per aconseguir-ho caldrà millorar la recollida selectiva. A part de la preocupació mediambiental, també hi haurà motius econòmics. L’Agència de Residus de Catalunya ha augmentat en un 14% aquest any vinent el cànon pels residus que no es reciclen i van a parar a l’abocador. Ja ha avisat, però, que l’apujarà un 52% més de forma progressiva fins al 2024. Això vol dir que en última instància el rebut de les escombraries que paguen els ciutadans es dispararà en els propers anys si no es recicla.
Per entendre les oscil·lacions que marca el gràfic de les tones de deixalles que cada any entren a l’abocador d’Orís cal tenir en compte algunes fites importants. En primer lloc, el creixement demogràfic de la comarca d’Osona durant les últimes dues dècades. La població de Vic per exemple ha crescut més del 46%, passant dels 30.000 als 45.000 habitants. El pic de l’any 2007 correspon al moment en què el Ripollès va clausurar l’abocador de les Llosses i va començar a portar a Orís les deixalles dels seus municipis.
L’augment inicial del 25% que hi va haver en només un any va anar baixant en els exercicis posteriors. I, a banda d’un millor reciclatge dels veïns, ho va fer per un motiu molt clar: la crisi econòmica. Baixa el consum i també la generació de residus. Un altre punt d’inflexió es produeix l’any 2015 amb la posada en funcionament a Orís del centre de tractament de residus (CTR). Va suposar una inversió global de 20 milions d’euros i es tracta d’un avançat equipament que ha permès reduir gairebé el 50% de les tones que van a parar a l’abocador. Durant el procés es recupera de la fracció rebuig –la que es llença al contenidor verd– aquell residu que encara pot anar a valorització, sobretot orgànic, envasos i restes metàl·liques que no s’ha fet bé la recollida selectiva. Però el mateix CTR, a més, tracta específicament l’orgànica que ja ve de la recollida selectiva –des d’aquest 2019 també s’hi ha afegit l’orgànic de la Mancomunitat– per convertir-lo en compost. Tot això ho fa amb un sistema automatitzat –hi treballen només set persones– que té capacitat per tractar anualment 43.000 tones de fracció resta, 10.000 d’orgànica i 5.000 de voluminosos. Els residus que s’aboquen tal com toca al contenidor multiproducte no arriben a Orís i són tractades a la planta de triatge situada al polígon d’activitats econòmiques de Vic.
Amb la posada en funcionament del CTR i la millora dels sistemes de recollida dels municipis –Osona és la comarca catalana que fa millor la recollida selectiva, recuperant de mitjana un 62% dels residus i amb l’aplicació del sistema porta a porta hi ha municipis que arriben al 80%– s’ha amortit l’augment de residus que vindria provocat per la recuperació econòmica d’aquests últims anys, com assenyala la vicepresidenta del Consell Comarcal d’Osona i responsable de l’Àrea de Medi Ambient i Sostenibilitat, Margarida Feliu. Però la millora de la recollida selectiva i la conseqüent reducció de les deixalles que s’envien a l’abocador es convertirà en els propers anys en un dels principals cavalls de batalla dels ajuntaments. El factor econòmic pot fer decantar que molts ajuntaments es vegin gairebé forçats a aplicar la recollida porta a porta perquè no es dispari el rebut de les escombraries. Des del Consell Comarcal d’Osona, però, també volen estudiar sistemes perquè els ciutadans que més residus generen i menys reciclin paguin més, explica el conseller delegat del Cicle de Residus, Albert Castells.
Tot i que l’abocador d’Orís incorpora millores que s’han anat introduint per minimitzar l’impacte al medi, no deixa de tenir efectes secundaris importants. Els vasos que prèviament es foraden a la muntanya s’impermeabilitzen abans de començar-hi a abocar els residus. S’instal·len unes canalitzacions per recollir els lixiviats, un líquid contaminant que es produeix per la descomposició sobretot de la matèria orgànica. Aquests lixiviats es tracten en una planta que hi ha a les mateixes instal·lacions de l’abocador. Un 75% del volum, que s’anomena permeat, té suficient qualitat com per abocar-se a la llera pública. El 25% restant és altament contaminant i es transporta a un gestor de residus, amb el conseqüent cost d’aquest tractament. Però a part dels lixiviats, la descomposició dels residus també genera uns gasos amb una elevada concentració de metà que, a través d’unes canalitzacions, es traslladen a una planta de tractament de gasos. Una part d’aquest gas es transforma en energia elèctrica que s’aprofita a la mateixa instal·lació, el que o es pot aprofitar es crema amb una torxa. Un cop es clausuri l’abocador els residus continuaran generant lixiviats i els gestors estan obligats a fer-se’n càrrec durant 30 anys més. La reducció de la quantitat de matèria orgànica que s’hi aboca, gràcies a la recollida selectiva i també gràcies al cribratge al CTR, farà disminuir la producció de lixiviats i de gasos. Segons els gestors de l’abocador, la menor presència de matèria orgànica entre les restes encara al descobert ha provocat una reducció d’aus, tot i que durant la visita que es va fer dimecres amb periodistes encara es podien veure desenes de gavians i algun voltor.
Per acollir aquest equipament, l’Ajuntament d’Orís rep actualment uns 180.000 euros anuals. La seva instal·lació fa 25 anys, però, “va marcar un abans i un després” al municipi ja que inicialment “va generar molta polèmica entre els veïns”, admet l’actual alcalde, Arnau Basco, de JxCat. Ara, però, “cal agrair la feina del Consell Comarcal d’Osona i a l’Agència de Residus la seva preocupació per millorar la gestió dels residus urbans a la comarca”. Durant aquests anys, va recordar, s’han fet moltes millores i s’ha passat de tenir un abocador a incorporar-hi una planta de tractament de lixiviats, de recollida de gasos i “una instal·lació pionera com és el CTR que tanca el cicle de gestió de residus de forma integral”.
