Laia Oller (1990) s’ha estrenat a l’alcaldia aquest mandat. És, de fet, la primera dona alcaldessa de la història de Collsuspina. Governa amb majoria absoluta un consistori on hi ha quatre regidors de Fem Poble-Fem Collsuspina (Junts) i, a l’oposició, tres d’Ara Collsuspina (ERC).
En començar el mandat, marcava com a prioritat endreçar la gestió municipal. Què vol dir aquest endreçar?
Que no es trigui un any a donar una llicència, saber on són els arxius i expedients de l’Ajuntament, que el ciutadà percebi ordre i que l’administració funciona… Quan vam entrar, vam fer un ple de reconeixement extrajudicial de crèdit per valor de 220.000 euros. Eren factures que arrossegàvem del 2022, el 2023 i el primer trimestre del 2024. D’un període mitjà de pagament de 200 i escaig dies hem baixat a una mitjana de 18 o 20.
Han fet més gestió interna que obra de portes enfora?
El desgast ha sigut important. Vam haver de buscar molta informació i posar molt ordre fins a saber d’on partíem: subvencions, projectes… L’Ajuntament no havia presentat comptes generals ni liquidacions des del 2021 i teníem bloquejats els ingressos de l’Estat i la Generalitat. No van ser només les factures pendents, sinó la magnitud d’ordenar-ho tot. Hem fet molta feina de gestió. Costa de veure i potser la gent no ho valora, però per començar a fer coses has de saber d’on vens.
Amb això vol dir que es tornarà a presentar? Hi ha d’haver una segona part per desplegar projectes?
Com a equip de govern pensem que hauria de ser així. Dels tres anys de mandat, un va ser d’ordenar i posar-nos a lloc i els altres dos hem continuat molt condicionats. Ens agradaria tirar endavant les obres del clavegueram, per exemple, però a tot això s’hi sumen les casuístiques de cadascú. A mi, personalment, l’alcaldia m’ha passat factura, tant a la vida privada com a la laboral.
No repetirà?
Quan tingui la decisió presa ho faré saber. Ara mateix estic 50%-50%. Intento ser una persona positiva i veure les coses des d’aquesta perspectiva. D’una banda, continuïtat podria ser un bé per al poble, perquè hi ha projectes històrics com el clavegueram o la depuradora que arrosseguem de fa massa temps. Ara, per exemple, hem pogut iniciar la redacció del projecte de la depuradora, que ja és un pas. Coses com aquesta em fan mirar el futur en positiu, perquè penso que la feina grossa ja l’hem fet. D’altra banda, hi ha el desgast acumulat. Com a societat també hem de saber posar límits.
Què han de deixar acabat tant sí com no abans de les eleccions municipals del 2027?
Hem fet un pou que ja encara el procés final, sempre al cas i complint els aspectes tècnics que ens ha marcat l’ACA. El meu objectiu és deixar-lo en marxa, perquè cobriria gairebé el 100% de les necessitats del municipi en època de sequera. Si hagués de marxar, amb això ho faria tranquil·la. També hem d’executar millores al local social: dona vida al poble, no només per la festa major, sinó amb moltes activitats al llarg de l’any. Juntament amb la fase dos del magatzem de la brigada, s’ha de canviar la coberta, treure la uralita, posar-hi plaques solars, renovar la calefacció… L’altre gran objectiu és el clavegueram. L’hem presentat al PUOSC i se n’aprovarà el projecte, tota una declaració d’intencions. Si podem començar les obres el 2027, serà una gran notícia.
No ens ha dit reobrir la segona planta de l’escola.
Aquí els tècnics ens marquen el camí. Ja tenim les primeres indicacions, però amb la liquidació del 2025 aprovada, n’encarregarem el projecte. Sabrem exactament què s’ha de fer a la segona planta i quant valdrà.
Algunes famílies pateixen per si és un precedent de tancar l’escola…
Ho nego rotundament. El problema que ens vam trobar és que el projecte del 2019 feia referència a un espai plurifuncional, no a una aula escolar. Després, a més a mes, tampoc es va executar com s’havia previst. Per tot això la segona planta no complia la normativa, tal com va concloure el Departament d’Educació. La decisió de tancar-la va ser difícil, però vam prioritzar la seguretat d’alumnes i docents. Entenc les famílies, perquè és un perjudici que implica reorganitzar espais i canvis logístics i pedagògics. Ara bé, si et diuen que un lloc on hi ha nens i nenes no és segur, tampoc hauries de voler que hi vagi el teu fill. Aquest doble sentiment m’ha costat molt de gestionar. També he hagut de sentir que el tancament obeïa a motius polítics o de venjança. En cap cas.
Abans ha parlat de la depuradora. Detalli’ns en quin punt està.
Un cop vam fer els tràmits amb la Mancomunitat d’Aigües del Bages, el següent pas era disposar del finançament per redactar el projecte. Es va iniciar el 2025, amb una petita partida, i sembla que aquest 2026 hi ha d’haver la grossa per continuar. Cada pocs mesos envio correus insistint-hi. En principi el projecte ha d’estar acabat i presentat a l’ACA aquest any.
Han analitzat les previsions del Plater per a Collsuspina?
Em sembla una vergonya com se’ns ha presentat als alcaldes i alcaldesses. Fins que no s’ha activat el visor no hem tingut la informació a escala comarcal, i moltes coses les hem sabut a través de la premsa. A Collsuspina se’ns assigna una potència de 8,1 MW d’eòlica, molt superior a la resta de pobles del Moianès. Ens emportem la palma.
Ha sigut una sorpresa?
Al cent per cent. A més que el que veiem al visor no coincideix amb els plànols en paper. També ens preocupen les línies d’evacuació. Nosaltres som lluny de qualsevol punt de connexió. Això vol dir que caldrà construir-ne? Ho vam demanar i no ens van saber respondre. Estic molt decebuda amb tot el procés. Divendres tenim convocada una reunió a la població per exposar el que sabem.
Se sent còmoda sota el paraigua de Junts?
Estic en un moment de reflexió profunda. Soc una persona que quan adquireix un compromís intenta complir-lo, però com a partit hem d’abordar amb més contundència temes que preocupen i condicionen el dia a dia de la gent. Hi ha d’haver un canvi i activació.
Què vol dir?
Agafar el toro per les banyes i ocupar l’espai de centre, ni d’esquerres ni de dretes. Ara mateix em sento una mica òrfena de representació política, no d’un partit, sinó en general.
A l’Ajuntament, la relació amb l’oposició ha millorat respecte al mandat anterior?
Hi ha moments tensos, però hi saben ser, i això és d’agrair. Nosaltres mirem de mantenir sempre una posició de diàleg i respecte i, quan hi ha hagut temes importants, els hem convocat per parlar-ne. Des del meu punt de vista, l’entesa és bona. Espero que continuï així fins al final de mandat.
El Moianès va bufar les espelmes dels 10 anys el 2025. Els és útil?
Som dins de la comarca i així ho defensem, però hi ha coses que costen molt de justificar. Serveis com la gestió de residus, la interconnexió d’aigua entre pobles, l’equip de brigades comarcal, Protecció Civil… Hem de tenir satèl·lits a fora per a coses importants. Això a vegades la fa difícil de defensar.
Com la replantejaria?
En deu anys hem vist què falla i què funciona. Al meu entendre, el Consell Comarcal hauria d’exercir molt més de punt de trobada i decisió conjunta, no de divisió política. S’escolta poc les necessitats dels municipis i el que podem aportar els alcaldes i alcaldesses.
Combina l’Ajuntament amb un restaurant. Complicat?
Miro de separar-ho molt. A la meva feina soc la Laia, i a l’Ajuntament, l’alcaldessa. No sempre és fàcil, també per la curiositat de la gent, però intento ser estricta.
Aquest dijous, Sant Jordi. És un dia que li agrada?
En soc molt fan. M’agrada trepitjar carrer, veure parades de roses, fer fotos, tafanejar i olorar llibres… Comprar-ne no ho acostumo a fer, perquè a casa ja en tinc molts de pendents.
Algun que esperi?
Ara m’he comprat Hamnet. Potser Cendres o Tan poca vida.
