Laia Vila (Torelló, 1987) és la cinquena generació d’una empresa familiar fundada ara fa just un segle pel seu rebesavi per donar servei a la indústria tèxtil. Formada en ADE a la UOC i amb dos graus superiors de màrqueting i administració, està al capdavant de la companyia al costat del seu pare. Cinto Vila i fills factura 1,2 milions anuals. Aquest és el vuitè lliurament del cicle d’entrevistes a dones d’empresa Fem DEO.
Amb la crisi d’aquest sector tèxtil es van haver de reinventar. Cap a on?
Ens hem hagut d’actualitzar. Per sort aquí a la comarca es treballa molt per la indústria càrnia. A part d’això també tenim un ventall d’accessoris industrials que s’adapten també a altres indústries. La crisi del tèxtil li va tocar al meu avi. Va viure moltes suspensions de pagaments i per a ell no va ser fàcil, però per la seva manera de ser, ho va lluitar i l’empresa va tirar endavant. M’enorgulleixo molt del meu avi, en aquest aspecte, perquè és un home que ho ha donat tot per l’empresa. A dia d’avui, uns minuts cada dia encara ha de passar per aquí, per l’empresa. No hi ha dia que no falli. Per a ell això és la seva vida.
Va ser ell, entenc, qui va obrir els nous mercats?
Amb l’ajuda del meu pare. Sí, entre tots dos. De totes maneres, nosaltres venim de la indústria tèxtil i encara a dia d’avui estem mantenint maquinària per a les cinc o sis tèxtils que han quedat a la zona, a la banda de Girona, Osona i el Ripollès.
Quan parlem de serveis a la indústria, de quin tipus de producte parlem?
Nosaltres oferim tot d’accessoris per a la indústria en general. Temes de transmissió com cintes transportadores o corretges. També fem uns recobriments per als corrons que van entremig de les cintes transportadores i, a part, treballem amb dues petroleres per al subministrament d’olis hidràulics.
“M’enorgulleixo molt del meu avi. Ho ha donat tot i encara ara ve aquí cada dia”
Laia Vila, gerent de Cinto Vila i fills
I amb quins materials?
Treballem amb molts materials: metall, plàstic, gomes… A part, la maquinària va amb unes peces concretes i també disposem d’un centre de mecanitzat, que vam adquirir fa uns tres o quatre anys. Vam adquirir un negoci, hem fet una inversió en maquinària i podem donar aquest valor afegit al client.
Per tant, fabriquen però també distribueixen?
Exacte. Per exemple, pel que fa a les cintes transportadores tenim un taller col·laborador que ens permet fer la fabricació i també ens fa el muntatge a casa del client.
Fabriquen peça adaptada. En sèries molt petites?
Podem fer sèries petites o remeses més llargues, depèn del que necessiti el client. Les màquines estan adaptades tant a fer un tipus de sèrie com a una altra.
Maquinària també en fabriquen o més complements?
Complement de maquinària, però assessorem també el client si ha de fer alguna instal·lació gran. Tenim un departament tècnic que pot ajudar amb grans instal·lacions, per exemple, amb la robotització de les plantes. Podem fer tot el projecte complet.
Amb quina plantilla compten i com està organitzada l’empresa?
Ara, actualment, som el departament comercial i el taller. Al departament comercial som cinc persones, comptant també administració. I després del taller són set persones més.
“El mercat s’ha estabilitzat, però les variacions de preus ens van afectar molt”
Laia Vila, gerent de Cinto Vila i fills
L’estructura de 12 treballadors fa molts anys que es manté?
A l’època del tèxtil hi havia més persones. Després del sotrac, sempre hem anat essent més o menys aquests.
Com han viscut aquestes últimes crisis de materials i de costos energètics?
Ens ha afectat moltíssim, des que vam començar amb la covid. Vam haver de fer un ERTO perquè un dels nostres clients principals es va veure obligat a fer-ne un, també. Amb el tema de la guerra entre Rússia i Ucraïna les matèries primeres es van apujar molt i com que treballem amb productes estandarditzats vam haver de revalorar i tornar a fer pressupostos de totes les referències per no perdre el marge. I vam haver de treballar molt fins que no s’ha pogut estabilitzar el mercat. Ara, per sort, està més estabilitzat, però tot i així les variacions de preu ens van afectar i trobar material ens va costar molt.
El fet d’haver passat per una experiència crua com va ser a la fi del tèxtil aquí us ha portat a obrir diferents mercats. Allò dels ous i els cistells…
Sí, és la manera d’assegurar una mica de la teva facturació. Amb el tema covid, al sector industrial va haver-hi més repercussió i potser amb la indústria alimentària no n’hi va haver tant. La gent continuava treballant. I ens vam reforçar en el sector carni en aquell moment. Nosaltres en tot moment també vam continuar treballant. Però, és clar, va bé treballar per diversos sectors perquè és això, sempre podem tenir una part de facturació assegurada.
Treballen per a mercats molt propers. S’han plantejat aspectes com internacionalització?
Ja treballem a França. Exportem a França a través d’un client d’aquí i de moment no tenim pensat fer més del que estem fent. Més endavant, no se sap mai on ens portarà el negoci.
“Durant la pandèmia ens vam reforçar en el sector de la carn”
Laia Vila, gerent de Cinto Vila i fills
Perquè el creixement més substancial ha vingut de la compra de la unitat de negoci que comentava abans?
Sí, la unitat de negoci de mecanització. Sobre créixer més, ja ho veurem. A veure què ens depara el futur i és això. Vam començar amb el tèxtil, ens hem hagut d’adaptar a nous mercats, no sabem d’aquí a cinc anys on serem i quin sector ens tornarà a portar… Poden passar tantes coses…
Vostè és una dona en un sector professional de tradició masculina. L’ha acollit bé el sector?
Jo personalment no m’he trobat mai en cap situació en què m’hagi sentit incòmoda, però sí que a vegades pots veure que no crees la mateixa confiança que pot generar un home quan segons quin material estàs ensenyant o si tècnicament t’estan demanant alguna cosa que és més del sector mecànic. A vegades sí que pot generar aquesta desconfiança i ho puc notar.
Però vostè l’empresa la coneix com el palmell de la mà.
L’experiència que tinc és molta. Entren comercials, operaris nous i molta formació l’he de donar jo. I tècnicament, doncs, ens hem d’espavilar les dones també. Jo he estat en tots els departaments. Vaig entrar que era molt jove i el meu pare m’ha fet estar a tots els departaments de l’empresa, he estat fins i tot a baix del taller. I a dia d’avui, si hi ha una punta de feina, soc la primera que baixo a remenar peces.
Sempre va tenir clar que el seu futur professional seria a l’empresa familiar?
Durant un període vaig tenir ganes de provar altres coses i vaig marxar de l’empresa. Vaig estar durant dos anys en una empresa externa també d’aquí a la zona i em va anar molt bé per formar-me. I després vaig tornar. Perquè veia que a casa hi havia futur, que hi havia una trajectòria familiar i tenia ganes de tirar-ho endavant.
El temps que va ser fora de l’empresa, en què va treballar? En quin àmbit?
Era una feina administrativa, en una empresa d’instal·lacions elèctriques. Una mica com aquí, feia feines a la part comercial, a la d’administració i també portava la comptabilitat. Una mica de tot.
“Si hi ha una punta de feina, soc la primera que baixo a remenar peces”
Laia Vila, gerent de Cinto Vila i fills
D’aquestes cinc generacions, vostè deu ser la primera dona que està al capdavant de l’empresa.
Sí.
Quin és el plus que porta Laia Vila a la companyia?
El meu pare potser és més ferm amb la gent, pressiona més. Jo soc més de parlar de les coses, fem-ho d’una altra manera, girem-ho, reunions motivacionals… Busco la manera que tots estiguem contents i fer un equip a l’empresa. I que hi hagi una bona harmonia treballant. Per sort, la tenim i la gent hi ajuda molt.
Hi ha rotació a l’empresa?
Hi ha un operari al taller que és de la mateixa edat del meu pare. De fet, van començar a treballar junts tots dos. Però en el sector de la mecanització tothom és més jove, més o menys de la meva edat. I per això estan molt motivats i contents que jo estigui al capdavant.
{{ comment.text }}