QUIOSC DIGITAL BUTLLETINS
EN DIRECTE EL 9 TV
EN DIRECTE EL 9 FM

L’Ajuntament de l’Esquirol acusa de difamadors un grup de veïns i anuncia accions legals contra ells

Una trentena de propietaris acusen el regidor de Cantoni de manipular el Pla General d’Ordenació Urbana (POUM) en benefici propi. Diuen que s’hauria estalviat 202.000 euros de costos d’urbanització. L’alcalde, Josep Mas, els ha contestat en una carta pública que ha fet arribar a EL 9 NOU.

El 9 Nou
06/04/2011

Entre altres coses, recorda que el planejament que ara es denuncia va ser aprovat el 2008 i que el projecte d’urbanització motiu de polèmica, i contra el qual ja hi ha activat un contenciós, data de 2009. Al fons de la polèmica, les càrregues impositives d’una unitat d’actuació, i que es concreta en un carrer: en les normes subsidiàries inicials (1985) es fixaven per a una sola part, i el nou planejament les va distribuir de forma equitativa entre els veïns d’una banda i l’altra.

Comunicat de Josep Mas, alcalde de L’Esquirol

“Contra falses acusacions, en defensa de l’honor i la imatge de l’Ajuntament

· La redacció del POUM de l’Esquirol, en la més estricta legalitat

L’equip de govern de l’Ajuntament de l’Esquirol manifesta la seva indignació per la difusió de falses acusacions respecte a la seva actuació en el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), concretament la delimitació poligonal del PA2 a Cantonigròs, i endegarà, si s’escau, totes les accions penals i civils pertinents per protegir la imatge i l’honor de l’Ajuntament i els seus representants legals.

Les accions penals es poden adreçar contra els seus responsables de les acusacions i si s’escau, també, contra la seva representació legal.

Les acusacions, difoses també als mitjans de comunicació, es recullen en l’escrit presentat davant el Registre General de la Corporació el dia 25 de març de 2011, a instància de la representació legal de diversos veïns del nucli de Cantonigròs.

No podem admetre que, per tal d’assolir determinats objectius, s’acusi a un regidor municipal d’alterar el planejament municipal en interès propi i en aquest sentit que, indirectament s’acusi a la resta de regidors i serveis tècnics, sense cap mena de fonament.

A més, aquestes acusacions es fan públiques en període preelectoral. Cal recordar que el POUM, que fixa la delimitació objecte de controvèrsia, va ser aprovat el febrer de l’any 2008, i que el corresponent projecte d’urbanització que afecta als denunciants va ser aprovat l’any 2009, contra el que ja van interposar el corresponent recurs jurisdiccional que s’està resolent davant els jutjats del contenciós administratiu de Barcelona.

Davant d’aquesta situació, l’equip de govern que presideixo, considera imprescindible fer públiques diverses consideracions i aclariments.

Per tal d’examinar l’origen de la delimitació del PA2 (Polígon d’Actuació núm. 2), cal remuntar-nos a l’any 1985, quan l’Ajuntament va subscriure un conveni urbanístic amb el Sr. Josep Antentas Serra, en virtut del qual, el nou planejament urbanístic municipal que s’estava elaborant en aquell moment (Normes Subsidiàries de Planejament Urbanístic – NNSS), havia d’incorporar un àmbit de sòl rústic provinent de la finca “Manso Antentas” –propietat de l’esmentat titular- i l’havia de requalificar com a Sòl Urbà, i a canvi l’esmentat propietari s’obligava a urbanitzar l’àmbit i a formalitzar les cessions fixades per la normativa urbanística vigent.

D’acord amb els pactes formalitzats en el conveni urbanístic de referència, el Sr. Josep Antentas Serra, va fer efectives les corresponents cessions a favor de l’Ajuntament i va executar una mínima obra urbanitzadora, i al seu torn les NNSS (que foren aprovades per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona el 24 de juliol de 1986), incorporaren l’àmbit de terreny objecte del conveni com a Sòl Urbà.

Ara bé, com a conseqüència del fet que l’obra urbanitzadora portada a terme havia estat mínima i fou considerada insuficient, les NNSS, van fixar en l’àmbit una Unitat d’Actuació: UA10 (denominació dels Polígons d’Actuació amb l’antiga legislació urbanística), amb l’objecte d’urbanitzar correctament l’àmbit.

Durant tota la vigència de les NNSS, però, la UA-10 no es va arribar a executar mai. (És a dir no es va presentar ni aprovar el corresponent Projecte d’Urbanització per tal d’urbanitzar l’àmbit.)

Posteriorment i amb motiu dels treballs de redacció del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, que s’iniciaren l’any 1998, els tècnics municipals (equip redactor i arquitecte municipal) responsables de la seva elaboració, i els tècnics de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona, van analitzar les diferents problemàtiques de gestió, ordenació i disseny urbanístic del terme municipal, tal i com és propi en el procés de configuració d’una norma de planificació general, entre les quals s’inclogué el tractament de la UA-10, atès que, tal i com s’ha exposat anteriorment, no havia estat executada, determinant-se que el nou POUM, havia de continuar mantenint un polígon d’actuació en l’àmbit: el PA2.

A la hora de fixar la delimitació del PA2 tant l’Arquitecte municipal i l’Equip Redactor, com l’Equip de Govern, van considerar convenient fixar la línia de delimitació de l’àmbit a la meitat del carrer per considerar que la distribució de despeses derivada d’aquesta delimitació és la més justa, en la mesura que els veïns d’una meitat del carrer han d’assumir la seva urbanització i els veïns de l’altra meitat han d’assumir el cost de l’altra meitat del carrer.

Aquesta és l’única diferència existent entre el PA2 i l’antiga UA10 a efectes de delimitació, és a dir, que el seu límit ha passat de fixar-se en les NNSS afectant la totalitat del vial, a fixar-se en el nou POUM, afectant només, la meitat del vial, de tal manera que les despeses d’urbanització del vial hauran d’ésser assumides per meitats iguals entre els veïns d’una meitat del carrer i l’altra meitat.

La variació en cap cas respon a una manipulació d’un regidor, sinó a una decisió consensuada entre l’equip de govern i els serveis tècnics municipals responsables de l’elaboració del POUM, per considerar-se que fixa el sistema de distribució de càrregues més just, sens perjudici que una societat en la que participa un regidor municipal hagi adquirit part dels terrenys, atès que aquests, en cap cas han estat requalificats, i sense poder oblidar que aquesta societat no és l’única propietària dels terrenys sinó que també hi ha altres propietaris; entre ells, el propi Ajuntament, i que en qualsevol dels casos va ser la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona de la Generalitat de Catalunya, l’òrgan competent que va aprovar definitivament el POUM de Santa Maria de Corcó amb aquesta delimitació, havent-se realitzat amb caràcter previ els preceptius tràmits d’informació pública, aprovacions plenàries municipals pertinents, etc. on la línia de delimitació d’àmbit sempre fou fixada a la meitat del vial.

El PA2 es troba emplaçat al límit de la trama urbana del nucli de Cantonigròs, junt amb el PA1, la configuració del qual respon a uns antecedents similars als del PA2, i a un sector de sòl urbà en el que si bé el nou POUM no fixa cap polígon d’actuació, presenta deficiències greus que requereixen d’una intervenció immediata per tal de consolidar els serveis existents i implantar els que manquen, i confinant tots ells amb el Sòl No Urbanitzable.

En conseqüència existeixen tres àmbits clarament diferenciats, en aquest sector del nucli: el PA1, el PA2, i el tram de sòl urbà que ha d’ésser intervingut per consolidar els serveis existents i implantar els que manquen.

La previsió inicial de l’Equip de Govern, era executar aquests tres àmbits de manera simultània, per tal de rebaixar al màxim les despeses d’urbanització, i per tal d’assolir la urbanització completa de tots els vials, motiu pel que es va procedir a aprovar els corresponents Projectes d’Urbanització.

Els veïns afectats pel projecte d’urbanització del sector de sòl urbà a consolidar, però, s’oposen a la distribució del finançament del Projecte, que es pretenia assolir aplicant Contribucions Especials malgrat l’Ajuntament assumeix el 10% del cost de l’actuació i a més a més, ha destinat una subvenció PUOSC per valor de 50.000.-€, havent-se constituït en associació impugnant mitjançant el corresponent recurs jurisdiccional el projecte d’urbanització d’obres municipals ordinàries aprovat per l’Ajuntament sota l’assessorament de l’advocat Sr. Miquel Colom Canal.

En qualsevol dels casos, ens trobem davant la tradicional i endèmica problemàtica de finançament dels ens locals. Les administracions locals no tenen recursos per finançar els projectes d’obres municipals ordinàries i habitualment apliquen contribucions especials. En aquest context, i sens perjudici que la solució d’aquesta problemàtica no es troba a les mans d’un sòl Alcalde, l’Ajuntament ha d’admetre la legitimitat que recau en un grup de veïns que qüestiona el finançament d’un projecte o la delimitació d’un polígon i de fet, res impedeix que portin a terme les accions judicials que considerin pertinents, però el que en cap cas es pot admetre és la difamació i presentació de falses acusacions per tal d’aconseguir aquests objectius.

Pep Mas Falgueras
Alcalde-president de l’Esquirol

La notícia publicada a EL 9 NOU (4.4.11)

Una trentena de propietaris de Cantonigròs, agrupats en dues associacions i representats per l’advocat Miquel Colom, han denunciat el regidor de Cantonigròs a l’Ajuntament de l’Esquirol, Ramon Codina.

L’acusen d’haver manipulat, presumptament, el POUM del municipi per treure’n un benefici propi. En un comunicat de premsa parlen explícitament d’un “pelotazo urbanístic d’1.443.974,96 euros”, que li haurien reportat, segons Colom, un estalvi de 202.423,65 euros “de costos d’urbanització que l’Ajuntament ara pretén repercutir als denunciants”. També hi fa constar la “curiosa circumstància” que Codina presumptament va crear una societat mercantil que va comprar els terrenys el mateix dia en què es va fer, just després, l’aprovació inicial del POUM. Els fets s’haurien produït el 27 de juliol de 2005.

L’origen del debat és en la delimitació del perímetre d’una unitat d’actuació i en les responsabilitats per urbanitzar els carrers. Tot plegat ha desembocat en una urbanització a mig fer, en què els carrers estan asfaltats i acabats d’un costat, però plens d’herba a l’altre costat. A l’escrit de denúncia, que ja han entrat a l’Ajuntament de l’Esquirol, hi reclamen que es faci una rectificació de la delimitació del perímetre perquè “coincideixi amb el perímetre que l’antiga UA 10 [actualment Pla d’Actuació 2] tenia senyalat en les normes subsidiàries de 1986”.

També volen que s’obligui la societat participada pel regidor a “urbanitzar al seu càrrec exclusiu els mitjos vials que ha deixat sense urbanitzar a causa de la manipulació de la delimitació perimetral denunciada”, segons l’escrit de l’advocat. Codina ha preferit no fer declaracions sobre el cas.

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

En aquesta enquesta han votat 492 persones.