Maratonià, però constructiu en debat i en el to de les intervencions. Amb aquests adjectius es podria resumir el ple de Manlleu de dilluns, un dels importants del mandat, ja que formaven part de l’ordre del dia tant les ordenances com el pressupost de l’any 2025.
El guió va prosseguir sense sorpreses: l’equip de govern de Junts i PSC hi va presentar uns números que, escadussers en inversions, segueixen fil per randa el pla de sanejament econòmic i se centren a assegurar l’estabilitat pressupostària.
La regidora d’Hisenda, Núria Roura (Junts), hi posava l’etiqueta d’un “any de reptes”, venint a dir –tot i que no amb aquestes paraules– que l’Ajuntament continuarà estrenyent-se el cinturó i practicant el 2025 la contenció que ha marcat el 2024. Al final del camí hi ha d’haver una millora en l’estalvi i haver reduït l’endeutament del 46,6% que es preveu per aquest desembre al 39,7% el de l’any que ve. Un “anivellament pressupostari” equivalent a enfocar amb altres perspectives la segona part del mandat 2023-2027.
Els comptes, que pugen a 24,64 milions d’euros, van tirar endavant amb els vots a favor del govern, en contra d’ERC, Ara Pacte Local i la CUP i una abstenció d’Aliança Catalana.
En les justificacions, l’oposició va fer alhora un exercici de crítica i empatia, ja que, tot i compartir el diagnòstic d’una “complexa” situació econòmica, marcava prioritats diferents de les del govern.
Junts i PSC “estan descuidant de forma prou desmesurada tot el que té a veure amb drets socials i altres intangibles importants per a la ciutat”, va defensar Toni Rubia (CUP). El republicà Eduard Robles, exregidor d’Hisenda, coincidia amb ell a demanar una vegada més el Pla d’Actuació de Mandat (PAM) –el full de ruta que està previst executar sí o sí a Manlleu aquests quatre anys–, i es fixava en la distribució dels recursos: “Ens sorprèn que l’àrea de Seguretat tingui el mateix pressupost que la de Serveis a les Persones. Quan es diu a la ciutadania que la Festa del Porc i la Cervesa ha de ser de dos dies en comptes de tres perquè no hi ha diners, o que es liquida l’àrea de Participació Ciutadana, no s’està explicant tota la veritat, sinó que s’hauria de dir que prioritzen unes àrees per sobre d’altres”.
L’equip de govern hi va contestar repassant projectes que van endavant malgrat les circumstàncies. I per part de l’alcalde, Arnau Rovira (Junts), amb el missatge que és prioritari “reactivar” Manlleu econòmicament: “Hi ha una herència de més de 20 anys de molt poca política industrial i hem anat perdent el pes que teníem. Per això ens ha d’obsessionar millorar els ingressos vinculats a l’IAE –l’impost sobre activitats econòmiques–. L’impacte que suposa a les empreses pagar-lo és molt menor que el de l’IBI a la butxaca dels ciutadans, i la millor política que podem fer és generar feina”.
En la discussió dels números, Roura també havia destacat que, davant les solucions que plantejava la Diputació en elaborar el pla de sanejament, l’equip de govern va optar pel camí d’entremig: ni apujar severament els tributs ni esprémer al màxim els serveis, sinó tibar una mica de tots dos cantons.
Això es concreta en un increment de l’IBI del 5% i de 177 euros a 216 en la quota fixa que es paga pel servei de recollida d’escombraries porta a porta. Augments massa alts des del punt de vista d’Ara Pacte Local. “Imputem a la ciutadania la mala gestió de l’Ajuntament”, va defensar Benjamí Nieto, “anem a estratègies continuistes quan s’hauria de ser revolucionari i fer més amb menys”. Es va posar un cop més l’atenció, en aquest sentit, a si la plantilla de l’Ajuntament té massa treballadors; o per part de la CUP, en la petició d’aprofundir en progressivitat fiscal i que els veïns o veïnes paguin més o menys segons la seva situació econòmica. Robles també sumava al debat la queixa sobre l’infrafinançament crònic de les administracions locals.
De les ordenances del 2025 és també destacable que passarà de cinc a tres anys la bonificació per a la instal·lació de plaques fotovoltaiques, i que els cotxes de més de 26 anys perdran l’exempció, deixant a part els històrics. “S’implantarà la zona de baixes emissions i seria contradictori continuar bonificant els vehicles més contaminants”, va defensar Roura.
{{ comment.text }}