L’equip de govern defensava aquest augment, perquè, de fet, és la Comissió de Preus de Catalunya, organisme de la Generalitat, qui té la competència de fixar-lo. I en el cas de l’aigua, aquest any l’increment màxim permès pel govern és del 3,4 per cent, i per tant superior al que es posava a votació.
Els grups contraris a la puja subratllaven especialment la diferència entre l’increment de l’1’7 per cent del preu de l’aigua a Vic, amb el de l’IPC català, que és del 0,2 per cent. PSC i PxC el veien més raonable, i per això van optar per una abstenció que va facilitar que l’equip de govern, en minoria, guanyés la votació.
Des de l’oposició també es criticava la durada de la concessió del servei a Aigües Vic, que data de 1949, i que es va signar per 99 anys. En la seva intervenció final, Antoni Serrat va explicar que el topall d’increment establert per la Generalitat respon en part als costos energètics associats al subministrament.
