L’alteració del clima: causes i conseqüències

El canvi climàtic és la major amenaça mediambiental a la qual s’enfronta la humanitat. Es tracta de l’alteració de la temperatura i de la resta de variables que influeixen en el clima. Aquestes alteracions mai, en la historia de la humanitat, s’havien produït a tanta velocitat, i són conseqüència directa de l’activitat humana. El Sol envia a la Terra 176.000 TWa d’energia. La Terra i els oceans absorbeixen part de la radiació solar. La resta rebota cap a l’atmosfera. Una part de la calor es perd a l’espai, però el vapor d’aigua existent i els gasos amb efecte hivernacle com el diòxid de carboni (CO2), el metà (CH4) i l’òxid de nitrogen (N2O) es queden a l’atmosfera. Així, part de la calor retinguda per aquests gasos escalfa la superfície de la Terra; és el que es coneix com a efecte d’hivernacle i es pot veure gràficament a la infografia que il·lustra aquesta informació. Un detall que cal tenir en compte és que sense gasos d’efecte hivernacle la temperatura mitjana de la Terra seria de -22ºC. La temperatura mitjana de la Terra amb gasos d’efecte hivernacle és de +14ºC, la qual cosa hi fa possible la vida. És a dir, els gasos d’efecte hivernacle són positius amb mesura, i provoquen efectes nocius quan es generen amb excés, que és el que està passant. Els estudis elaborats pel Grup Intergovernamental sobre Canvi Climàtic (IPCC) assenyalen que 800.000 anys enrere i fins a l’any 1880 entre la concentració de CO2 a l’atmosfera i les variacions de temperatura hi havia un equilibri perfecte. La concentració de CO2 a l’atmosfera era de 280 parts per milió (ppm). La concentració de CO2 de fa 800.000 anys es pot saber analitzant el gel que hi ha a les profunditats de l’Antàrtida. Aquest equilibri es tradueix en una interacció ben senzilla: les persones i els animals respirem oxigen i emetem CO2 mentre que els arbres absorbeixen CO2 i emeten oxigen. A partir del 1850 es descobreix que exhumant i cremant residus de boscos i d’animals de feia milions d’anys aquests es convertien en una font d’energia sense precedents: petroli, carbó i gas. La revolució industrial i l’explosió demogràfica farien la resta. Seguint els mateixos treballs de l’IPCC, entre el 1850 i el 2014 els nivells de CO2 a l’atmosfera van començar a augmentar de forma exponencial passant de 280 ppm a 400 ppm, i el mateix va fer la temperatura de la Terra. També van augmentar les emissions de metà i, més lleugerament, les d’òxid de nitrogen. El factor demogràfic cal tenir-lo molt en compte: l’any 1850 al món hi havia 1.000 milions d’habitants. El 1930 es va arribar als 2.000 milions d’habitants. Ara n’hi ha 8.000 milions. I també el canvi en l’estil de vida. Tot plegat faria incrementar considerablement el desequilibri, que les emissions de 400 ppm farien incrementar 0,85ºC la temperatura del planeta. L’any 2015, la COP21, celebrada a París, va adoptar el compromís de reforçar la resposta mundial a l’amenaça del canvi climàtic mantenint l’augment de la temperatura mundial del segle XXI per sota dels 2ºC per sobre dels nivells preindustrials i continuar els esforços per limitar encara més l’augment de temperatura als 1,5ºC. Una cimera amb un resultat fluix per a molts experts ja que cal fer notar que els acords tenen en compte la temperatura mitjana del planeta, no la màxima, que és la més preocupant i amb la qual probablement la ciutadania hauria set més conscient de l’autèntica dimensió de l’emergència climàtica. Les prediccions que es van fer en aquell moment eren que la temperatura mitjana de la Terra pujaria 1,5ºC fins l’any 2050, però les projeccions donaven un ventall que anava des dels 0,9 fins als 2,3ºC d’augment de la temperatura mitjana, fet que ja implicava un desequilibri molt important. Però si s’arriba al ventall que va dels 3,2 als 5,4ºC d’augment de la temperatura mitjana, es pot arribar a una concentració de 900 ppm de CO2 a l’atmosfera. El ventall d’augment que va dels 0,5 als 1,2ºC, al qual es deia que s’hi podia arribar abans del 2030, són temperatures màximes de 50º a l’estiu i en alguns indrets ja s’hi ha arribat: el Canadà, 49,6º; Andalusia, 50; Catalunya, entre els 45 i els 47 graus. Si se supera l’augment de 2,3ºC es podrien assolir els 60ºC de màxima l’any 2050, una situació que podria ser molt crítica per a la conservació de la biodiversitat. Petits, però amb un gran poder destructiu L’emergència climàtica ens interpel·la. A hores d’ara ningú no ho dubta, per això no es pot esperar més per fer la transició energètica. Un canvi de model que hauria de permetre abaixar les emissions de gasos d’efecte hivernacle i canviar una societat que abusa de l’energia per una que usa l’energia aprofitant les fonts renovables (sol, vent…) i que no crema combustibles fòssils. Actualment estem cremant diàriament 85 milions de barrils de petroli (cada barril conté gairebé 160 litres). El canvi a aquests nous processos implica una gran complexitat tenint en compte els canvis estructurals que s’han de produir a la societat, i sense obviar tampoc els importants interessos econòmics i geoestratègics lligats als combustibles fòssils, com ho ha demostrat la invasió d’Ucraïna per part de Rússia per les conseqüències que ha tingut en els mercats energètics globals. Posar a prova la biodiversitatLes cimeres anuals sobre el clima, les COP, han obtingut fins ara uns resultats modestos, però han posat en relleu la complexitat que suposa posar d’acord tants països amb una idiosincràsia i uns interessos tan diversos, mentre ONG i ciutadania veuen amb temor els efectes de l’escalfament global que provoquen: augment de temperatura, incendis, desglaç, pujada del nivell del mar, desertització i fenòmens meteorològics extrems i que posaran a prova la resistència i resiliència de la biodiversitat. Vivim en un planeta amb una fina capa d’atmosfera que l’envolta, i on s’aboquem gasos nocius. Els humans ens creiem molt importants, però a escala universal som ben poca cosa. Som petits, però amb un gran poder destructiu. Som un petit planeta d’una de les 100 a 200 mil milions d’estrelles que hi ha a cadascuna dels dos bilions de galàxies reconegudes, i tan importants que ens creiem. Una lliçó d’humilitat fabulosa. Aquest any hem començat a veure els efectes del canvi climàtic d’una forma més clara i evident al nostre territori, amb una sequera sense precedents que ens augura un estiu profundament complicat. Però hi ha moltes altres zones del planeta que ja fa temps que en pateixen els efectes.

L’alteració del clima: causes i conseqüències

IA per blindar els cultius: els gens clau que ajuden les plantes a resistir

“Les dones perceben més desigualtat perquè existeix”

Cristina Arjona: “Els bitllets VIP dels avions contaminen sense cap corrector de justícia fiscal”

Les energies renovables ja superen el carbó en la generació d’electricitat

LA PREGUNTA

Creu que la guerra a l’Iran s’acabarà aviat?

Detenen un cambrer d'un bar de Vic després d'alertar que un client havia quedat tancat al lavabo

Concentracions de suport a tres detinguts per una protesta a Manlleu contra el Mercadona

Ferit un camioner de Balenyà en un accident amb dos morts a l'Eix

Vic farà una nova plaça davant l’antic edifici de la Cooperativa

S'encén un cotxe a la C-17 a Tona i diversos xoquen en cadena

Detenen un home per sis robatoris amb força en domicilis de Vic

Manlleu, Roda i les Masies de Voltregà i de Roda engeguen el projecte Birding Ter vinculat al turisme

Un robatori de coure provoca la interrupció de la circulació de trens entre Centelles i la Garriga

Mor un excursionista de Torelló en una allau al Pallars Sobirà

Santa Eugènia fa el primer pas per construir una rotonda a la recta de Vic