La pandèmia del coronavirus ha provocat fins ara 707 defuncions i 17.960 casos positius a Osona i el Ripollès, però a banda de l’impacte sobre la salut física també ha torpedinat de ple l’estat d’ànim i el benestar emocional de la població. Segons l’última enquesta del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), al llarg dels últims dotze mesos la meitat dels espanyols reconeixen haver-se sentit “cansats i amb poques energies”, un 42% han tingut problemes per dormir i almenys un 23% han passat “força” o “molta por” pensant en el risc de morir a causa de la Covid-19. “Hi ha molta gent que ha patit la malaltia en primera persona, que no s’ha pogut acomiadar d’un familiar, que ha perdut la feina… I altra que potser no n’ha rebut l’impacte tan directament, però a la qual també li han tret la capacitat de dominar la seva vida”, explica Elisenda Tarrats, professora de les facultats de Ciències de la Salut i el Benestar i Empresa i Comunicació de la UVic-UCC. Ella mateixa hi afegeix que 7 de cada 10 joves tenen perspectives pessimistes i se senten desesperançats respecte al seu futur.
Aquest cúmul de circumstàncies fan que actualment, malgrat haver deixat enrere el confinament sever, continuï imperant una sensació generalitzada de desànim, angoixa, frustració… que es pot traduir des d’en petits malestars, com apatia i canvis de humor, fins a respostes més greus que s’arribin a cronificar i derivin en problemes de salut mental.
Combatre-ho no és fàcil, ràpid, ni es pot fer amb una única fórmula, per això des de la UVic-UCC ofereixen programes de psicologia positiva que, tot i venir d’abans, ara també són aplicables al context de la pandèmia. Tal com explica Tarrats, “treballem en l’autoconeixement, la detecció dels nostres talents i fortaleses, el funcionament de la ment… per identificar eines que ens permetin convertir-nos en la millor versió de nosaltres mateixos”. Això, que augmenta el benestar emocional, està comprovat científicament que després també afavoreix el rendiment acadèmic, el laboral o l’empatia i les habilitats socials per comunicar-se. Fent servir una metàfora, Tarrats ho equipara a encendre una bombeta apagada: “A vegades tenim la vida tan plena de coses que no ens adonem que tirem endavant sense benestar. A mesura que un es descobreix les potencialitats, perquè tots les tenim, se sent millor, s’obre aquest llum, i es multipliquen els efectes del contagi d’aquesta felicitat”.
La meitat dels espanyols se senten “cansats” i “amb poques energies”
Des de la UVic defensen que el camí fins a encendre la bombeta exigeix diverses setmanes d’entrenament, però una de les recomanacions que figuraria al pòdium és conèixer-se molt bé. “Tot i que portem tota la vida amb nosaltres mateixos, a vegades no ens hem descobert. Funcionem per inèrcia i en realitat no tenim clar què ens motiva”, explica Tarrats. Una altra pauta important passa per tenir identificades les estones que ens aporten benestar –no renunciar-hi malgrat pugui semblar que el rellotge ens hi obliga– i fer exercicis com el d’agraïment: “Abans d’anar a dormir, pensar tres motius pels quals caldria donar les gràcies a aquell dia”. Tarrats hi afegeix que a les sessions que porten a terme també treballen l’autoestima i idees irracionals que inconscientment ens aboquen a ser pessimistes: “Moltes vegades no és una situació la que provoca un efecte, sinó que som nosaltres, amb els nostres pensaments, els que l’interpretem d’una determinada manera i ens acabem angoixant o menyspreant”.
Els programes de psicologia positiva i felicitat que té actualment en actiu la UVic-UCC, Tarrats els pilota al costat dels companys Sergi Grau, Jan Frigola, Albert Armisen i Guillem Marca i s’adrecen a tres col·lectius: estudiants universitaris, empreses i grups de migrants o gent gran. Els dilluns i els dimecres a la tarda, per exemple, és el torn d’una desena d’àvies. Van al gimnàs de la universitat a fer exercici físic a través d’un programa conjunt amb el CAP del Remei i l’ABS Vic Nord i, en acabar, Tarrats els ofereix píndoles de psicologia positiva. “Hem parlat de com estar bé, de la mort… També vam fer un exercici que ens demanaven qui era la persona més important per nosaltres i, quan la teníem escrita, ens feien mirar a un mirall perquè ens adonéssim que en realitat som nosaltres mateixes”, explicaven aquesta setmana la Roser i la Montserrat. Dosis de consciència i energia positiva en un context on precisament fan falta moltes injeccions d’optimisme.
