Ignasi Puig, president del PDeCAT a Osona, es mostra favorable al lideratge de Carles Puigdemont davant l’anunci de la creació d’un nou partit. En aquesta entrevista valora els moviments polítics als municipis osonencs després de les eleccions de fa un any.
L’assemblea del PDeCAT a Osona dilluns va manifestar el suport a Puigdemont.
L’assemblea era per donar veu a la gent, escoltar inquietuds, opinions, reflexions polítiques perquè partim d’un convenciment que és que la política s’ha d’exercir de baix cap a dalt. I així és com es va crear el PDeCAT. El sentiment més generalitzat és que el lideratge de Carles Puigdemont és inqüestionable i que, per tant, cadascú a títol individual decidirà si vol donar suport al projecte de Puigdemont.
Diu a títol personal, llavors el PDeCAT en quina posició quedaria?
La decisió de si el partit demòcrata s’ha de dissoldre correspon a la militància. El meu parer és que si s’ha d’arribar a prendre aquesta decisió ha de ser a partir d’una consulta vinculant amb els associats. A l’assemblea tothom tenia força coll avall que el partit de Puigdemont és una realitat i que el 25 de juliol es constituirà un nou partit dins l’espai independentista que admetrà la doble militància.
Estaran als dos llocs?
De fet, podem considerar que el germen del nou partit potser és la Crida i en un consell nacional de fa dos anys del PDeCAT el mateix president del partit, David Bonvehí, va demanar explícitament a la gent que s’adherís a la Crida. El dia que es convoquin unes eleccions s’haurà de veure si els dos partits concorren junts o per separat. Si ho fan junts no hi haurà un conflicte real entre un o l’altre. Si ho fan per separat és evident que ens haurem de definir i decidir si estem en un lloc o en un altre.
Jordi Sànchez deia que era partidari de renunciar als drets electorals de la coalició amb el PDeCAT.
És natural, qualsevol que conegui la seva trajectòria política i que hagi llegit els seus articles més recents sap que forma part de la seva estratègia abandonar qualsevol reminiscència del món convergent.
Una de les diferències és el posicionament per fer efectiu el mandat de l’1-O.
L’estratègia de Puigdemont va ser buscar la unitat política i estratègica a través dels partits polítics existents. No se’n va sortir perquè primer la CUP i després ERC es van despenjar d’aquesta idea d’un paraigua que aglutinés tot el món independentista. En veure que aquesta no funcionava ha decidit començar un partit polític de zero, de baix a dalt, desprendre’s de qualsevol herència dels partits existents i proposar un projecte nou, més transversal, heterogeni i un model de partit més modern. Aquest plantejament fa entrar en crisi els models tradicionals dels partits i em temo que no només ens passarà al PDeCAT, sinó que a ERC també posarà en crisi el seu model. S’està veient que mentre les direccions van en una línia les bases, la ciutadania i la gent que va fer l’1-O va per una altra.
Des d’Osona Marta Pascal ha gestat el PNC. Pot ser negatiu l’atomització d’aquest espai polític?
La fragmentació no acostuma a ser bona. La part bona és que la gent expressi el seu posicionament amb claredat. Tinc la sensació que el projecte que lidera Pascal tindrà una incidència molt baixa a Osona, i al conjunt del país serà molt residual.
Van fer llistes a les municipals amb persones sense carnet que combregaven amb Puigdemont. Treu múscul a la base del PDeCAT a escala comarcal?
L’argument que més convencia les persones independents era dir que érem el partit de Puigdemont, i no dèiem cap mentida. Som conscients que a Osona i el Lluçanès el lideratge de Puigdemont és cabdal. Un altre argument és que si tots els independentistes reconeixem a Puigdemont el paper de president legítim del nostre país i el rostre de l’1-O, a Osona qui millor representa l’esperit de l’1 d’octubre és l’alcaldessa de Vic, Anna Erra. Per tant, el posicionament d’Erra com a membre del grup impulsor del nou partit de Puigdemont té una força de tracció molt important. I es demostra amb la majoria absoluta, estàvem convençuts que milloraríem resultats, almenys 10 regidors i arribar a 11, un equip molt potent, va ser un regal.
Ara que parlem de rostres, el va sorprendre que l’alcalde de Balenyà aparegués com a president de JxCat?
Em va sorprendre més el fet que el nom del partit passés a mans de Puigdemont que no pas que fos Carles Valls que acabés sortint com a president d’aquest nou partit. Ens va sorprendre perquè la direcció nacional del PDeCAT havia dit públicament en moltes ocasions que la marca era propietat del partit. Valls és una persona d’una reconeguda trajectòria independentista, un activista de pedra picada, que ha treballat des de la base a l’assemblea per fer efectiu el mandat de l’1-O. Alguns podíem saber la seva afinitat amb Sànchez i potser ningú ho vaticinava, però no sorprèn que acudís a algú de la seva confiança com Valls.
A Valls l’havien festejat per encapçalar la llista.
Sí, sense dubte. El mandat anterior ja formàvem part del govern de Junts per Balenyà, nosaltres ens vam presentar com a JxCat perquè no podíem utilitzar aquest nom. Al final va semblar que no era la millor fórmula, però abans de les eleccions ja teníem clar que repetiríem, si l’aritmètica ho permetia, la mateixa fórmula de govern.
A l’assemblea de dilluns hi havia l’exalcalde de Roda Albert Serra, que es va presentar com a independent.
Sí, i ho continua sent. El vam convidar perquè havíem de donar compte als nostres associats del procés que s’ha viscut a Roda. Enteníem que si formàvem part d’una coalició amb IPR era bo que hi fos. No és associat, ni crec que tingui intenció de ser-ho.
També li havien proposat de ser cap de llista de JxCat.
Vam fer la mateixa proposta que a Valls. Veníem d’una coalició amb IPR i els vam plantejar concórrer junts en les eleccions. IPR va desestimar la nostra proposta.
És d’hora però, li tornaran a plantejar en les properes?
Hem de veure com s’articula aquest nou partit i el més probable és que jo no tingui cap mena de responsabilitat dins d’aquesta formació. Hi tindré molt poca cosa a dir.
“En el procés de la moció de Roda Moreno i Quintana han mentit sistemàticament”
Des de JxCat s’han desmarcat de la moció de censura que dos regidors de la llista van signar.
Com a partit no podíem permetre que dues persones com Joan Moreno i Marina Quintana formessin part del nostre projecte polític. El que fa mal a la política són la gent que s’hi posen per interessos personals que nosaltres desconeixíem d’entrada. Estem molt agraïts a l’executiva nacional que decidís la seva expulsió i reprovem que ERC volgués blanquejar un acord amb dos trànsfugues fent comunicats de premsa dient que era un acord entre ERC i JxRoda. Des del primer moment vam dir que el pacte no s’havia trencat.
Ells deien que no se’ls n’havia comunicat l’expulsió ni els motius.
Moreno i Quintana durant tot aquest procés han mentit sistemàticament. El primer fet va ser quan fan un comunicat de premsa dient que el pacte s’ha trencat. Ells no podien prendre aquesta decisió unilateralment i fer-la pública, una mesura que objectivament lesionava els interessos del partit.
La resolució de l’executiva nacional sortia justament el dia abans del ple.
Teníem clar que no podíem permetre que dos regidors del grup municipal de JxCat presentessin una moció de censura contra un govern del qual formàvem part. Vam instar la direcció nacional que la resolució es produís abans de la moció.
Era un intent de frenar-la?
Legalment crec que no hi havia massa res a fer.
“ERC va seguir la consigna de fer fora JxCat de tots els governs possibles
El seu partit sí que ha cuinat una altra moció de censura, la de Viladrau. És una conseqüència dels pactes entre ERC i altres que els van prendre les alcaldies de Tona, Gurb i Sant Quirze?
De concepte soc partidari que la llista més votada ha de formar part de l’equip de govern. Després de les municipals ho vaig traslladar a Jordi Fàbrega com a president comarcal d’ERC. Ell no estava d’acord amb mi i va quedar clar que no respectava aquest principi democràtic bàsic. Vam veure com a tot Catalunya ERC va seguir amb una disciplina espartana una consigna molt clara que era fer fora JxCat de tots els governs possibles. La moció de censura, si no és que sigui molt justificada, és un instrument que personalment no m’agrada. De fet, després de les eleccions l’opinió de l’executiva comarcal era donar suport a la candidatura de la independent Noemi Bastias. El nostre regidor va considerar que en aquell moment havia de mantenir un punt de neutralitat i l’hi vam respectar.
“Esperem que Bastias revalidi l’alcaldia a Viladrau, i que sigui sota JxCat”
Però després va fer-la alcaldessa.
Estem molt contents que Bastias sigui l’alcaldessa i esperem que d’aquí a tres anys torni a revalidar l’alcaldia, i per anar bé sota el paraigua de JxCat. Això no vol dir que es presenti per JxCat, sinó que pot anar per una fórmula de coalició.
L’any passat van obtenir 15 alcaldies; n’han sumat una, la de Montesquiu.
A Montesquiu, va ocórrer una cosa insòlita que en els 40 anys de democràcia a Osona mai havia passat: va plegar l’equip de govern. Veníem d’un mandat d’un govern en coalició amb ERC. Estàvem molt satisfets de com havia funcionat i la primera opció era governar amb ERC per donar continuïtat al projecte. Van desestimar-ho en la línia de no donar quotes de decisió a JxCat. ERC no va ser capaç d’arribar a acord amb la tercera força política, Som Montesquiu-Amunt, i ja es va veure que aquell govern no tenia recorregut. A partir d’aquí el nostre candidat va establir converses amb l’altre grup i van arribar a un acord. Ara s’entenen molt bé.
Se sent més còmode parlant de JxCat que de PDeCAT?
Vam ser la primera comarca de Catalunya que va anunciar que ens presentaríem sota la marca de JxCat perquè aquest concepte ens l’hem cregut des del primer moment. El més important per fer llistes no han de ser els mèrits de partit, sinó els personals i professionals. A títol personal, el meu president legítim és Puigdemont i la meva alcaldessa és Anna Erra. Veient la línia que han emprès, tinc clar quin serà el meu posicionament.
“No ens sentim còmodes amb la fractura interna d’ERC al consell comarcal”
kjlk
Després de les municipals deia que hi havia alguns relleus que no s’havien gestionat bé.
Torelló i Taradell en són els màxims exponents, i també Centelles. Vam topar amb personalismes sobretot en les executives locals del partit que no van interpretar correctament el que s’esperava de nosaltres, l’obertura cap a perfils independents. Es va voler fer un tancament de files entorn de persones que volien continuar manant des del darrere. Dels resultats de Torelló i Taradell no tenen cap responsabilitat ni Neus Codina ni Santi Estragués sinó persones de partit que van voler continuar manant des de segona fila.
I a Centelles?
Com a executiva comarcal érem partidaris d’una candidatura independent i l’executiva local es va fer forta amb la de Carme Sayós, fent valer els mèrits de partit i els anys de trajectòria. Amb la candidatura independent, potser avui no tindríem l’alcaldia, però estic convençut que durant aquesta legislatura l’hauríem tingut. El resultat ni molt menys s’ajustava a les expectatives i tampoc hem entès per què la regidora ha volgut entrar en un govern liderat pel PSC.
Davant d’aquesta pugna entre JxCat i ERC després de les eleccions hi ha un cas atípic, el de Manlleu.
Vam presentar un equip molt potent, preparat, jove i inexpert, però d’una vàlua important i el que havíem de fer era comprometre’ns en la governabilitat de Manlleu i la decisió d’entrar al govern va ser encertada.
Sant Hipòlit també governen junts.
És diferent. Veníem d’una moció de censura que sí que l’entenc perquè després del 155 havíem d’evitar alcaldies en mans de partits que hi donaven suport. ERC en la negociació de la moció no va ser justa amb JxCat perquè el 2015 JxCat havia tret millor resultat i va plantejar que l’alcaldia havia de ser per a ERC sí o sí. Ho vam acceptar perquè el més important era arrabassar l’alcaldia al PSC. Les eleccions van posar les coses una mica al seu lloc. És bo que arribéssim a un acord per governar, però ERC va pagar un preu alt per haver donat suport a l’inici del mandat passat al PSC.
A les Masies de Voltregà JxCat ha entrat a governar amb el PSC, que té majoria.
Li vam dir al nostre cap de llista i als altres dos regidors que no estàvem d’acord amb aquest pacte. Per nosaltres no s’hauria fet, però hem hagut d’acceptar la seva decisió.
Tot i les pugnes per les alcaldies, al Consell Comarcal van reeditar el pacte amb ERC i independents. És com un món a part?
De concepte al Consell s’hi ha d’anar a fer poca política i molta gestió. No ens sentim còmodes amb aquesta fractura interna al grup comarcal d’ERC i no ens ha agradat la pèssima gestió pel gerent, perquè si el que s’havia de fer era posar una persona de la confiança del president hi ha fórmules molt senzilles i no cal fer veure que estem fent un procés transparent quan el que acabem fent és posar la persona que havia designat el mateix president. No calia fer aquest espectacle.
El procés per triar gerent ha fet trontollar el pacte?
ERC i els independents saben que junts sumen per formar govern al Consell. Però ells també saben que l’actiu més potent que JxCat té al Consell és el pes de la ciutat de Vic. Com que les dues parts som conscients de les fortaleses i les debilitats que tenim uns i altres, entenc que no hi ha interès per part de ningú a posar en qüestió el pacte. Tanmateix, si episodis com els del gerent haguessin de ser sovintejats, entenc que per damunt de tot hi ha d’haver un respecte per les institucions i la bona imatge i JxCat no contribuirà a malmetre-la.
