Feia una dècada que Eudald Carbonell (Ribes de Freser, 1953) desgranava en articles i conferències el que ara recull en un nou llibre, ‘El catalansime evolutiu’ (Ara Llibres). En poc més de 100 pàgines, i gràcies a la col·laboració de la periodista Cinta S. Bellmunt, Carbonell exposa la seva teoria del catalanisme evolutiu, un catalanisme de base social, en el que hi juguen un paper fonamental conceptes com la integració de la diversitat, la socialització de la ciència, l’evolució responsable, el progrés conscient i la defensa de la nostra llengua i cultura. “Mentre no hi hagi un projecte social únic de catalanisme evolutiu, no hi haurà projectes polítics seriosos”, ha dit l’arqueòleg.
Després de publicar títols com ‘Encara no som humans’, ‘La consciència que crema’ i ‘El sexe social’, l’arqueòleg Eudald Carbonell fa una passa endavant en el seu discurs amb ‘El catalanisme evolutiu’, una proposta de catalanisme de base social que atorga a Catalunya un paper clau en el futur de la humanitat.
A partir d’articles publicats i de conferències pronunciades durant aquesta última dècada i gràcies a les entrevistes en profunditat de Cinta S. Bellmunt, Carbonell ha anat desgranant conceptes com la integració de la diversitat, la socialització de la ciència, l’evolució responsable i el progrés conscient per acabar de construir el discurs.
De fet, segons l’expert, s’ajunten un procés inductiu i un deductiu en la construcció del relat. Per una part, ha intentat entendre com s’ha construït l’ànima del catalanisme, i hi ha afegit la seva pràctica històrica personal i els conceptes propis de la professió, el coneixement i el pensament.
La convergència dels dos processos acaba definint la seva idea d’una “recatalanització” que pugui fer una aportació històrica a l’evolució de l’espècie en el planeta: què poden aportar al futur els catalans, a través de la seva convergència d’idees i processos i després de la revolució científicotècnica.
“Hem de fer un esforç perquè no tant sols no desaparegui la nostra llengua, cultura i acció social i política, sinó que contribueixi seriosament al futur i al benestar de tota la humanitat, però també al nostre”, ha dit. Bellmunt ha matisat que es reivindica un catalanisme social on les bases siguin “realment” les que decideixin com cercar el benestar de tota la humanitat.
La necessària mirada al passat per caminar cap al futur
Per a la reconstrucció de la consciència nacional proposada per Carbonell cal tenir en compte que el català ha estat un poble que durant centenars d’anys ha anat vertebrant la seva forma de relacionar-se i interaccionar, i que ha begut de la tradició del catalanisme noucentista, però també ha incorporat tot el procés polític de la transició.
Ara bé, Carbonell matisa que aquest catalanisme ha canviat després de la revolució científicotècnica i, per tant, cal una “recatalanització” a escala científicotècnica, procés que ell anomena ‘tecnocatalanisme’. “La història és bàsica per saber com han passat les coses, però també per intentar incidir en elles i construir-les, ara ve el temps de la construcció del ‘tecnocatalanisme’, que ha d’estar associat als canvis que s’han produït al planeta”. Una mirada des del territori immediat amb projecció universal, ha remarcat Bellmunt.
Carbonell creu que el catalanisme anacrònic, de base metafísica i religiosa, és “obsolet”, i aposta per la ciència i la cultura, entesa com un mecanisme d’adaptació moderna a la lògica de l’homo sapiens, com els elements que faran sincronitzar el catalanisme amb l’evolució del planeta.
Per a Carbonell, la divisió política constant és “tremenda”. “Hi ha d’haver un projecte social únic que estigui representat políticament per diferents perspectives”, ja que “mentre no hi hagi un projecte social únic de catalanisme evolutiu, no hi haurà projectes polítics seriosos”.
Per a l’arqueòleg, aquest procés de ‘recatalanització’ “no és excloent ni un combat contra ningú, sinó incloent i de lliure participació dels pobles de l’estat”. “No es tracta d’anar contra Espanya”, ha afirmat, “l’esquerra catalanista planteja precisament solucions als problemes i la no confrontació amb ningú, que no porta mai enlloc”.
Segons Bellmunt, la nova Catalunya ha d’incorporar la visió de les persones que arriben al país, però “no per homogeneïtzar-les, sinó per integrar les seves qualitats que poden reforçar el futur de Catalunya”. Segons els autors, ‘El catalanisme evolutiu’ vol ser una eina pel debat sobre el futur de Catalunya.
{{ comment.text }}