Anar a casa del centellenc Joan Muns és fer un viatge en el temps, per recordar quan les feines del camp es feien o a mà o amb l’ajut d’animals que tiraven carros de tota mena, arades, dalladores i altres estris del camp. Per ell, poder tenir aquest petit museu –de visita gratuïta i que funciona bàsicament a hores convingudes, a sota de casa seva, a l’avinguda Rudolf Batlle– “és un gran orgull i estic molt content de ser capaç d’arribar a fer-ho i poder-ho exposar”. A Muns li encanta que “tant la mainada com la gent gran gaudeixen al veure la meva obra, que serveix per recordar vells temps no tan llunyans”.
Muns, artesà del ferro i miniaturista, té ara 88 anys. Va començar col·leccionant arades; la més vella és de 1926, feta sense cap mena de soldadura, i la va fer el seu avi. Fa 25 anys va decidir fer a escala petita tots els estris que es feien servir per treballar al camp: rampins, forques, aixadells, falçs, aixades, destrals, arades… eines que ells havien fet moltes vegades per als seus clients. També feien carros diversos com els que duien la carn, els que recollien escombraries, mortuoris, carretes de treball o de passeig. Quan es va jubilar va decidir fer-los a escala 1/10 amb tots els detalls i funcionant com si fossin els autèntics, ja que els frens, les capotes, els carros articulats, les rodes, les cordes i els detalls recorden la peça tal com era al model original del seu temps.
Avui ja acumula més d’una vintena de peces, totes diferents. Tots els carruatges són la rèplica dels originals. “Recordo perfectament que l’any 1962 vam fer el carro de la carn a petició de l’alcalde d’aleshores”, rememora. El denominador comú és que tots aquests carros que ha fet havien transitat pels carrers del poble i que alguns s’havien fet al seu taller. La darrera peça que ha fet és una màquina de batre rèplica d’una Batlle de Girona. Actualment ha abaixat el ritme i treballa amb més calma: “Havia arribat a fer tres o quatre peces l’any. Ara amb prou feines en faig una, he d’anar a un altre ritme”. La propera peça sortirà d’Osona, ja que fa un carro Omnibus de la companyia Igualadina, una mena de diligència, que feia transport per aquella zona.
Muns ha estat la tercera generació de manyans i ara els seus fills Ramon i Ferran són la quarta i estan en actiu a la Serralleria Muns. L’origen de la nissaga cal buscar-lo al taller del seu avi Joan Torrentgenerós, de Torelló, on va anar a aprendre l’ofici el seu pare, Joan, i es va casar amb la filla del propietari.
