L’Assemblea Nacional Catalana de Vic prepara per al diumenge 24 d’abril, l’endemà de Sant Jordi, una estelada humana a la plaça Major que requerirà més de 3.000 persones. L’objectiu és fer un homenatge als “dos pilars” de la primera dècada d’història de l’entitat: la lluita per la independència i la mobilització de milers de ciutadans que han participat als actes organitzats per l’ANC, amb les manifestacions de l’Onze de Setembre com a màxim exponent.
Ara que la pandèmia ho permet, la imatge de tornar a concentrar una riuada de gent ha de ser també una demostració de múscul i resiliència mentre el camí de l’Assemblea es va allunyant dels partits polítics. I és que les crítiques de l’entitat envers les institucions i formacions independentistes han anat escalant els últims temps –segons la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, per haver-se “diluït en l’autonomisme”– i fins i tot plantegen al seu full de ruta articular una “llista cívica” de cara a les properes eleccions al Parlament.
En el cas d’Osona, el Ripollès i el Moianès, la ciutadania ha expressat un ampli suport a la via independentista des del juliol del 2010, quan hi va haver la primera manifestació multitudinària a Barcelona després que el Tribunal Constitucional retallés l’Estatut. Aquest caliu sobiranista s’ha materialitzat a les urnes, amb els resultats dels comicis des d’escala local fins a europea, i amb el seguiment de les activitats de l’ANC. Ara, en un context estrany pel replegament polític després del referèndum de l’1-O, la covid-19 i el relleu que hi haurà al secretariat nacional amb les eleccions del maig, les assemblees territorials admeten que el tragí ha aflacat respecte a anys enrere, però “la gent hi som, amb ganes de tornar a una dinàmica més positiva i lluitadora”. Aquest és el punt de vista, almenys, d’Eulàlia Espona, un dels pesos pesants de l’ANC d’Osona des dels seus inicis, que destaca l’elevada implantació de la marca arreu de Catalunya i la capacitat que ha exhibit a l’hora “d’aglutinar i treballar colze a colze” amb altres entitats. “En algun moment havíem cregut que calia fer via amb els partits polítics. Ara no és possible”, hi afegeix Espona, “nosaltres hem de mantenir el paper que hem exercit sempre d’abanderar el moviment des de la societat civil i confiem que apareguin nous lideratges més enllà de les institucions”.
En 10 anys, això sí, el panorama ha canviat com un mitjó. Després de les llavors que havien sembrat dècades enrere l’Assemblea de Catalunya i, el 2009, les consultes sobre la independència amb origen a Arenys de Munt (Maresme), l’Assemblea es va constituir oficialment a escala nacional el març de 2012. La territorial d’Osona s’havia presentat en societat mig any abans i aleshores a la comarca ja hi constaven 16 agrupacions locals amb implantació a 26 municipis diferents. En van capitanejar la primera etapa Lluís Corominas, Noemí Morral, Alfred Verdaguer, el desaparegut Santi Pons… “Va ser un moment de molta il·lusió i grans expectatives”, recorda Espona, que també en formava part, “hi havia una adhesió creixent a la idea que la independència era possible. La societat s’ho va agafar seriosament i d’una manera molt transversal es va impulsar una entitat amb gent de tots els àmbits: cultura, polític, pensament…”. Aquesta embranzida va catapultar una Diada Nacional que el 2012 va omplir els carrers de Barcelona “com mai”. Els anys successius es va repetir la proesa de convocatòries multitudinàries amb la Via Catalana (2013) o la que es va fer en forma de V el 2014, aprofitant el traçat de l’avinguda Diagonal i la Gran Via només dos mesos abans del 9-N.
Segons les dades que va fer públiques la Generalitat, a la consulta –la primera impulsada formalment des del govern– hi va prendre part un 33% del cens i un 81% va votar afirmativament a les dues preguntes sobre si Catalunya s’havia de convertir en un estat independent. Aquest episodi va marcar un punt d’inflexió, però no comparable al referèndum de l’1 d’octubre de 2017. La mateixa ANC n’és la prova, ja que l’empresonament i exili dels líders sobiranistes va comportar una redefinició d’estratègia: de concentrar els esforços en la independència a denunciar la repressió de l’Estat. “Ens pensàvem que teníem l’objectiu a tocar i aquella voràgine de persecució ens va agafar per sorpresa”, explica Jèss Carol, una altra de les cares visibles de l’ANC d’Osona. Espona considera que “no ha estat fins ara, al cap de gairebé cinc anys, que comencem a tenir una visió més clara i madurada de tot. Els partits polítics no estan en la tessitura d’aquell moment, han dimitit de voler abanderar el procés d’independència, per això la gent, la societat, hem d’assumir un paper importantíssim”. Carol apunta en la mateixa direcció: “Plantegem aquesta llista cívica a causa del cansament, la decepció i el desengany. Tenim clar que per tenir un país pròsper ens cal ser independents. Si els partits amb qui ho defensàvem no estan per la labor, haurem de buscar altres vies.”
Aquesta redefinició d’estratègia i full de ruta l’han viscut els últims anys des de dins mateix del secretariat nacional la camprodonina Carla Soler, Aleix Andreu (Santa Eulàlia de Riuprimer) i Tere Ordeig (Torelló). Amb les eleccions del maig, tots tres tancaran etapa. Soler diu que fan una “bona valoració” del mandat: “Ens hem desfet del dol i hem recuperat el potencial de l’independentisme, amb campanyes en el marc de la lluita no violenta com la de les cambres de comerç, canvis de consum, la sobirania fiscal… Tot, pensant en eines de país i la via unilateral cap a la independència, que nosaltres pensem que és la que ha de ser”.
