“En el futur, el creixement internacional passarà per tenir una planta a fora”

Josep Maria Erra, antic dirigent de Letel, va buscar la manera de donar forma a una idea que li rondava pel cap: saltar-se la vaca en la producció de llet, a partir de la proteïna vegetal. Aquest enginyer de Telecomunicacions va fundar Liquats Vegetals l’any 1991 a Viladrau i 25 anys després Laura Erra (Vic, 1983), formada en Ciències Econòmiques i amb un màster en Màrqueting Comercial, li prenia el relleu. És la tercera de tres germans en la segona generació d’aquesta nissaga empresarial, titular de la marca Yosoy, líder en el segment de begudes vegetals al mercat espanyol, i que ha vist créixer vertiginosament una empresa de prop de 270 treballadors. “Quan vaig entrar, el 2010, hi treballàvem 35 persones.” L’any 1991 gairebé calia ser un visionari per intuir aquest negoci.Sí. En Josep Maria ja tenia la mentalitat d’enginyer, de ser eficient, i també s’adona que l’alimentació és fonamental quan veu les diferents qualitats de llet que venen de cada granja. Descobreix que hi ha una planta que pot fer llet i fa la reflexió de per què donar menjar de millor qualitat a la vaca, quan potser es pot fer llet sense ella. És més eficient i ens estalviem les hormones que pugui tenir la vaca. Quin és el procés per elaborar una beguda vegetal?Simplificant-ho molt, treballem amb dos processos: l’enzimàtic i el no enzimàtic. Amb el no enzimàtic fas un triturat i hi afegeixes aigua, però li has de donar la textura correcta, li has de treure tot el que no és diluïble. Utilitzes tecnologia per donar-li la forma que té. Vindria a ser una Thermomix industrial: un seguit de processos que et garanteixen la textura, el sabor, el valor nutricional i l’esterilització per poder-ho mantenir en el temps. I, d’altra banda, l’enzimàtic, on es fa una transformació dels midons en sucres. No és qüestió d’afegir sucre d’alt índex glucèmic, sinó de buscar millors sucres i un millor equilibri. Grans marques del sector lleter han seguit el seu camí, però vostès mantenen el lideratge al mercat espanyol.Encara me’n faig creus. Quan competeixes amb multinacionals vol dir que ho has d’estar fent molt bé. Estem molt contents i és el que perseguíem. És l’estratègia: creure en el producte i arribar a poder dir que tenim la millor beguda per combinar amb una cafè. Pel sabor, per la textura i perquè es posa bé a l’estómac. Cap on enfoquen el creixement?Ens interessa continuar consolidant el lideratge a escala nacional. On som súper líders és a Catalunya i València. A la resta de l’Estat tenim més camp per córrer. A escala internacional, estem fent passes, crec que en la línia correcta, per créixer amb consciència i fer les coses bé. També creiem que té sentit que després apropem la base productiva als mercats on volem estar, sobretot pel tema de la petjada de carboni. El futur creiem que passarà per tenir una altra planta a fora. L’evolució del producte és constant. No només en varietats, també en formats. Amb què estan treballant ara?La filosofia de treball ens permet pensar en el llarg termini i tenir l’oportunitat d’entrar en altres categories que potser no són tan netes, com els nostres productes. Pensem que podem trencar barreres i aportar valor a moltes categories. A banda d’això, tot el mercat està evolucionant cap al desenvolupament de l’ametlla. L’any passat vam centrar molt els llançaments amb ametlla, amb tres propostes. També hem tret coses més sofisticades com una Pumpkin Spice, que és una beguda més infusionada, i la civada amb matxa. Ens ha sorprès molt. El mercat espera aquesta sofisticació del producte molt més del que pensàvem. Acaben de fer públics els resultats de l’any passat: 93 milions de facturació. Es resisteix la barrera dels 100 milions o no és un objectiu?És difícil en un context tan competitiu perquè també has de pensar com ajustar preus i en aspectes externs com la covid o les guerres però hi ha un clar enfocament a la marca. La marca creix més. No volem créixer per créixer. Però també és veritat que existeix el sostre dels 100 milions, en el sentit que hi ha d’haver tot un seguit de condicionants i maduresa de la companyia per poder superar aquesta barrera. No ha de ser perquè sí, sinó perquè hi ha tot un treball i una evolució al darrere. El 22% del negoci el tenen a l’estranger, principalment a Holanda, Àustria i Bèlgica. Estan entrant a França i Regne Unit. Hi ha més competència en aquests mercats?Hi ha molta competència a tot arreu i ha crescut molt ràpid. Cada mercat té les seves maneres de funcionar i no és fàcil. Quan estàs innovant i aportes un valor que no tenen és quan t’obren la porta i aquí és on estem incidint. La governança en femení com es materialitza aquí?Amb un lideratge més humanista. Abans hi havia un cap que deia i allò s’havia de fer i no parlo pel meu pare, culturalment era així. I a les generacions actuals si ens diuen què hem de fer sense entendre el perquè ens costa molt dir d’acord. La importància fonamental és que si hi ha bones relacions i bones connexions és molt més fàcil discutir, posar-nos d’acord i gaudir de treballar. No sé si és un lideratge en femení perquè hi ha molts homes que l’implementen, o consciència. M’agradaria pensar que el món evoluciona cap aquí. "Només fem servir el 2% de l'aigua infiltrada a la conca" Liquats és una empresa gran consumidora d’aigua, tenint en compte que una part important del producte és aigua, i també se’n necessita durant el procés productiu. Per tant, la ubicació al Montseny no és casual. En els darrers anys han treballat en la reducció del consum. De quina manera?Fent molts projectes d’aprofitament d’aigua perquè al final dins del procés també hi ha l’ús per netejar les línies. Hi ha l’aigua que va al producte, per a la fabricació i la neteja de línies. Per tant, aquí hi ha molt treball de reutilització i ara fins i tot estem treballant en un projecte de regeneració d’aigua: com fem més eficient la neteja, l’ús o reutilització d’aigua. Hi hem dedicat molta inversió, perquè al final és important que una empresa treballi de manera eficient. Del 2021 al 2024 hem reduït un 21% el consum d’aigua i amb els projectes d’aquest any preveiem una reducció del 8% addicional, que és molt. L’empresa, però, sempre està en el focus de grups ecologistes pel seu consum.Moltes vegades és per falta de coneixement. Quan no saps si hi ha aigua o no, que hi hagi una empresa que utilitza molta aigua en un context de sequera genera alarma. Però quan veiem que de la infiltració de l’aigua a la conca, Liquats n’utilitza un 2%, és una proporció petita. A més, Viladrau és una zona molt rica d’aigua i les informacions que tenim dels aqüífers és que estan en molt bon estat. Per altra banda, el poble de Viladrau té un sistema de captació d’aigua molt rudimentari perquè principalment s’abasteix d’aigua superficial. Estem treballant en col·laboració amb l’Ajuntament perquè el model d’abastiment d’aigua de Viladrau sigui subterrani. És el que té sentit i no depèn de si plou o no. I a l’altre extrem del cicle de l’aigua dins l’empresa, què va passar amb l’episodi de peixos morts a la riera, el gener passat?A mi també m’agradaria saber-ho! Quan em van trucar vam anar a mirar que ho estiguéssim fent tot bé i esbrinar què havia passat. A partir d’aquell moment, podeu imaginar la quantitat de controls que vam començar a tenir de l’ACA a la nostra depuradora. Vam fer una inversió important ja fa dos anys amb una depuradora nova i precisament vam gastar molts diners en una tecnologia per garantir el funcionament per la sensibilitat que té el medi proper. És d’última generació i és fàcil de veure si baixa el rendiment, si passa alguna cosa i no vam detectar res. Clar, si cau un tòxic també es carrega els bitxos de la meva depuradora, i, per tant, hauríem de poder haver vist que alguna cosa passava allà. I això no va passar. A la riera hi ha la nostra depuradora, però també hi ha la municipal, que és molt més obsoleta. Per precaució, fins que no poguéssim assegurar que nosaltres no havíem estat i que era segur el que abocàvem, vam parar la depuració. I això ens va costar molts euros, perquè vol dir que has d’extreure tot el que depures a fora. Això va ser amb total coordinació amb l’ACA. Si l’incident va ser un dissabte, fins dilluns o dimarts no vam tenir resultats certificats que deien que nosaltres ho teníem tot en ordre i fins aquest moment no vam tornar a reactivar la depuració. S’han fet moltes revisions i no hi ha res que apunti que Liquats va ser el causant, però entenc que el més fàcil fos dir ha sigut l’empresa. I sobre la matèria primera. D’on prové tot el vegetal que entra a la planta?El 90% de proveïdors són d’àmbit nacional. I el producte?Molta part també. L’ametlla i part de la civada. L’altra part ve del nord d’Europa, però de forma molt sostenible, amb grans vaixells. Hi ha una combinació perquè el proveïdor és d’aquí i si hi ha bones collites molta part ve d’aquí. Si no, hi ha més part que ve de fora. Ara bé, jo no sé si en el futur la civada, que és un cultiu que també requereix de zones humides, és factible que sigui proper. Vam començar un projecte de plantar a prop, però no l’hem vist clar de continuar i seguir invertint. Creiem que és millor buscar aprovisionaments sostenibles, cuidar molt la cadena de subministrament, de fet estem certificats BCorp. Aquests són els elements que et fan millorar. Una facturació de 93 milions Laura Erra ha presentat aquest dijous a Barcelona els resultats de Liquats Vegetals de 2024, un exercici on la companyia va arribar a una facturació de 93 milions d’euros, un 2% per sobre que l’anterior. Liquats és líder al mercat estatal amb un 14,6% de quota i un creixement del 5,1% a Espanya. Tot en consonància amb un sector, el de les begudes vegetals, que va créixer un 2,2%. La varietat amb més demanda és la civada (47%) i un creixement del 5,8%, mentre que els productes amb ametlla (22% del mercat) van créixer un 9,8% l’any passat. Entre els darrers llançaments de la companyia, amb civada hi ha el Barista matxa, mentre que amb ametlla han apostat pel Yosoy Ametlla 0% sucres i sense additius, l’Ametlla Suprema 0% sucres i el Barista ametlla 0% sucres. La campanya de màrqueting de Liquats “Un camió a la lletra petita” ha estat reconeguda darrerament amb set premis locals i internacionals.

“En el futur, el creixement internacional passarà per tenir una planta a fora”

“Si diem a tot que no, Catalunya no serà industrial”

La intenció de Cata és establir un únic torn de matí a Torelló, després de l’ERO

Un dispositiu per automatitzar la verificació de retrovisors, premi Vicenç Fisas 2025

Grup Gepork adquireix l’empresa Everest-Tecnovet

LA PREGUNTA

Considera que PSOE i Junts recomposaran la relació per restituir la majoria de la investidura?

Què li ha passat a la Pilarin?

Atracament amb un ganivet al centre de Vic

Una voluntària de Protecció Civil de Vic, clau per detenir un agressor sexual

Mor l'advocada osonenca Teresa Rosell

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Un home s'entrega després d'un accident de trànsit a Moià que causa la mort del seu acompanyant

Ernest Villegas i el 'miracle' d'un petit gran teatre a Sant Miquel de Balenyà

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

A presó un lladre multireincident a qui havien detingut 25 vegades aquest any a Vic

Intoxicades dues treballadores per una fuita de gas a l'alberg de l'avinguda Olimpia de Vic