Laura Noguera: de Torelló a Mainz

Diuen els tòpics que els alemanys són gent seriosa i seca. Laura Noguera viu entre alemanys des de fa gairebé cinc anys i hi va marxar “amb pocs prejudicis”, encara que amb el temps ha vist que “són molt estrictes amb ells mateixos i les seves relacions. Tot això, pot ser part de l’èxit i del fracàs”. La gent “és molt atenta i alhora esperen molt de tu”. Des del maig de 2014 viu a Mainz, una ciutat d’uns 200.000 habitants a prop de Frankfurt. Alemanya no era la seva primera elecció. D’entrada no es va plantejar a quin país volia anar sinó que va entrar a una borsa de treball amb la condició que fos fora de l’Estat, li va sortir l’oportunitat d’anar a la multinacional farmacèutica Boehringer Ingelheim i no s’ho va pensar. Allà treballa al departament de qualitat per a medicaments en investigació, una feina diferent a la del laboratori de Sant Joan Despí on havia treballat 10 anys. Un dels principals canvis va ser passar d’una empresa amb entre 400 i 500 treballadors a una d’uns 50.000, encara que a la planta on treballa en són uns 8.000. La manera de treballar, diu, és diferent. Pot organitzar-se l’horari com vulgui entre les 6 del matí i les 10 del vespre, i si vol treballa des de casa. Això sí, ha d’estar disponible per a les possibles reunions. Un dels canvis que va notar a la feina és que “tothom és molt autoresponsable” i ningú controla les hores, sinó que “t’atorguen una feina i l’has de complir, et deixen fer”. Quan hi va arribar “tenia por de no estar a l’altura”, però de seguida se li va encomanar la manera de fer. La torellonenca va marxar sola i al cap d’uns mesos la seva parella es va traslladar a Alemanya, amb qui es va casar al cap de dos anys. “Era complicat fer papers per casar-se al consolat o a Catalunya” i per això van decidir fer-ho a Copenhaguen (Dinamarca), que és “com Las Vegas d’Europa”. Tot i que per treballar parlar alemany no li era necessari, un cop va ser allà va veure que “per viure necessites saber alemany”. Per desenvolupar-se fàcilment amb la llengua local van trigar tres anys, comenta Noguera, i ara ja parla alemany a la feina, tot i que “quan estic cansada els parlo en anglès”. I precisament quan portaven aquest període de temps allà es van plantejar si tornar o no. Recentment s’han donat un marge de dos anys en què “no se’n parla”. Sap, però, que “no ens ho agafem com l’últim destí”. A Catalunya almenys “vindrem a jubilar-nos segur, això ho tenim claríssim”. Quan va ser a Mainz, recorda, “em va costar molt saber què trobava a faltar de Catalunya”, on venen dos cops l’any. Diu que “tothom dona per suposat que trobes a faltar el sol” i la gent, amb qui estan en contacte a través de les noves tecnologies. Finalment se’n van adonar: “Trobem a faltar molt la sobretaula i les hores mortes al bar amb els amics de sempre”.

Laura Noguera: de Torelló a Mainz

Un cotxe elèctric calcinat pel foc a Taradell

El concurs de cavall pirinenc d’Orís s’estrena amb bona nota

Els primers punts a casa es fan esperar

De porcaters a boletaires

LA PREGUNTA

El primer ministre francès hauria de dimitir pels disturbis al país?

Manel Esteller: "S'hauria d'estudiar si entre Olot i Vic hi ha una zona blava d'elevada longevitat"

Tenen un accident a la C-17 a Malla, on abandonen el cotxe

Manel Dot: “Els llevants d’abans duraven quinze dies o més; ara duren dos o tres dies”

Ripoll impulsa una campanya per fomentar que els veïns se saludin amb un “bon dia”

“Quan reps un diagnòstic així, et desmunta tot el que tens al cap"

Vint multes en menys de tres hores per distraccions al volant

Girbau compra l'alemanya Fintec, dedicada a fabricar màquines de plegar i classificar roba

Troben mort un boletaire a Sant Joan de les Abadesses

Una fotografia d'Emili Vilamala del pantà de Sau, entre les 30 finalistes d'un concurs internacional

"Em fa plorar pràcticament tot; i m'encanta"