Per primera vegada després de tres anys, l’eruga defoliadora del boix (Cydalima perspectalis) ha disminuït la seva presència a les comarques d’Osona i el Ripollès. Aquest estiu, almenys fins ara, s’ha observat un gran canvi respecte als anteriors i, ja sigui per les altes temperatures o per l’escassetat de boix, sembla que l’eruga s’ha estabilitzat. Ramon Riera, enginyer forestal de la Diputació de Barcelona, no en té cap dubte: “És l’any amb menys plaga”. Una derivada visible a punts com Savassona és que els boixos han començat a rebrotar, tot i que estan masegats per l’envestida anual de les arnes i és complicat que s’arribin a recuperar del tot. “Si tornen a créixer, l’eruga s’encarregarà de tornar-los a atacar”, assegura Riera.
Enguany, la primera generació d’erugues va néixer entre el març i l’abril i sembla que està seguint el seu curs sense sorpreses. Amb una població més reduïda, el primer vol no va comportar grans problemes. “Just ara està començant a aparèixer el segon, que segueix els patrons marcats”. Ara bé, tot i la poca densitat de població de Cydalima perspectalis, sí que continua havent-hi larves que durant la primera generació van defoliar una part del boix que havia rebrotat. “Aquest any el primer vol va ser més fluix, però més llarg”, diu Jordi Sentmartí, de l’empresa Senplag. “El fet que s’allargués uns quinze dies va provocar una lentitud en el procés de les larves”. Sembla que les altes temperatures hi haurien influït directament: “Només van quedar les més tardanes, que són les que han atacat el boix”. Tant Riera com Sentmartí coincideixen que la plaga ha sigut més dura al Berguedà que no pas a Osona i el Ripollès.
Des de Senplag se segueixen fent tractaments com els d’altres anys, però a un ritme més lent. Han iniciat dos assajos que tenen l’objectiu d’acabar amb la plaga: les feromones de composició sexual, que redueixen entre un 30% i un 40% la posta d’ous; i els tricogrames parasitoics, que modifiquen els ous. “Estem en fase de proves, veurem com funcionen aquestes eines de control”, explica Sentmartí.
Eines com aquestes fan falta perquè a Osona, per exemple, gairebé no queda boix: ha repuntat tímidament a zones com Montesquiu o Savassona, però els experts apunten que patirà nous atacs.
