Les arestes del biogàs

A l’espera de com evoluciona la situació de les plantes de purins de les Masies de Voltregà i Sant Martí Sescorts, aturades des del passat mes de juny pel preu del gas, el sector busca alternatives al tractament de l’excedent de purins a mitjà termini. L’opció de generar biogàs a partir dels purins es planteja com a complement o alternativa a les plantes de les Masies o Sant Martí, però també com una opció a la mateixa explotació arribant fins i tot a l’autosuficiència energètica de la granja. De fet, la normativa de sostres, que obligarà a tapar les basses per reduir emissions de contaminants com l’amoníac, pot ser un primer pas. “Com que hem de tapar basses per reduir aquestes emissions, s’està veient la possibilitat d’intentar agafar aquest metà que s’acumula a les basses cobertes i aprofitar-lo per a l’autoabastiment tèrmic de les granges”, diu Ricard Carreras, del Centre Tecnològic BETA de la UVic-UCC i coordinador de la Taula per la gestió sostenible de la ramaderia d’Osona. “L’energia que es pot obtenir de le dejeccions ramaderes és molt variable en funció del tipus d’animal, l’etapa de creixement, l’alimentació o el sexe. Per exemple, en una granja de mares amb transició de fins als 20 quilos podem arribar al 40%-50% d’autosuficiència energètica només tapant basses”, afegeix Mabel Mora, responsable de la línia de tecnologies ambientals i bioeconomia circular del BETA. Ara bé, la generació de biogàs a partir dels purins topa amb diverses realitats. La primera és la capacitat energètica de les dejeccions ramaderes. Hi ha altres efluents amb més potencial, com poden ser les restes vegetals o de poda, el residu orgànic o els fangs de depuradora. I, de fet, actualment a Osona només hi ha una explotació que generi biogàs a partir de la digestió anaeròbia del purí. És una instal·lació de Selecció Deseuras. “Aquesta planta el que fa és la digestió anaeròbia del que és pròpiament el purí de la granja que té annexa al costat, però no només d’aquest purí”, explica Carreras. “Al final el biogàs es genera a partir d’efluents orgànics, però el purí té relativament poc potencial metanogènic i, per tant, l’ideal és la codigestió. És a dir, la digestió anaeròbia, però amb diferents subproductes d’entrada. L’ideal és produir biogàs amb purí i amb altres efluents que l’equilibrin.” “Els efluents i residus orgànics generen biogàs des del primer moment en què entren al digestor anaerobi però es consideren necessaris, en general, uns 21 dies d’aquests efluents i residus dins el digestor per poder generar la major part o totalitat de biogàs”, explica Mabel Mora. De fet, els assajos que fan al BETA és també de tres setmanes. “En poques hores o dies es comença a generar biogàs. Nosaltres, per saber si un efluent orgànic té potencial per generar biogàs fem assajos de 21 dies. Per tant, des del primer dia estem observant si aquell efluent és capaç de generar metà o biogàs.” La digestió anaeròbia és un procés biològic a partir de l’acumulació de la matèria orgànica. Ara bé, no l’elimina i, per tant, la matèria sortint de la planta de biogàs, el digestat, continua essent un problema que s’ha de gestionar. “És un producte que s’ha d’acabar aplicant al camp, com a fertilitzant, en molts casos, i, per tant, fa una competència a les dejeccions ramaderes sense tractament. I aquí a Osona tenim un excedent d’aquest tipus de fertilitzant orgànic”, recorda Carreras. Per tant, l’opció de tractar-lo pren cos. “Bona part d’aquest digestat és aigua, el transport de la qual molt car”, apunta Carreras. Per això, el següent pas del digestat és passar per un separador de sòlid i líquid. El sòlid es pot revaloritzar amb diferents tractaments com els que desenvolupen al centre BETA per obtenir-ne fertilitzant en forma de pols, sauló o pèl·let i donar-li una sortida comercial. El tractament sobre la part líquida, en canvi, ha de permetre “arribar a una aigua d’unes característiques que permetin abocar-la a la llera”. Fer aquest tractament en una explotació requereix d’una inversió important. “Realment ens estem plantejant com s’ha de desenvolupar aquesta tecnologia al territori. Des del meu punt de vista, crec que és molt interessant plantejar plantes col·lectives que permetin invertir en determinats processos que de forma individual dificilment serien retornables”, afegeix el coordinador de la Taula per la gestió sostenible de la ramaderia d’Osona. Amb totes aquestes particularitats, per aportar la tecnologia del biogàs a les plantes de tractament de purins de les Masies de Voltregà i Sant Martí Sescorts cal considerar dues variables. D’una banda, l’empresa propietària, Capwatt, del grup portuguès Soane, proposa anar tendint cap a la descarbonització de les plantes. És a dir, reduir l’ús de gas natural per assecar purí i cogenerar energia i anar-lo substituint gradualment pel biogàs que es generaria en una planta annexa. Aquesta opció necessitaria dels permisos per instal·lar una planta de biogàs al costat de cada planta de cogeneració i, alhora, que el govern central mantingués la prima de cogeneració, que ara les fa econòmicament viables. La prima a les Masies venç el desembre de 2024 i a Sant Martí, quatre anys més tard. Caldria un canvi de política del ministeri que ara no s’imagina. La segona variable seria reconvertir les plantes actuals en plantes de biogàs per generar energia. Aquí, però, per ser rendible, el purí seria pràcticament testimonial i guanyarien protagonisme la resta d’efluents orgànics. “Hi ha molts residus orgànics amb molt potencial metanogènic, més important que no pas el potencial que té el purí”, sentencia Ricard Carreras. Socis d’un projecte europeu La tecnologia per obtenir biogàs està desenvolupada però encara té recorregut. El proper 1 de novembre el centre BETA començarà a treballar en un projecte europeu per obtenir biometà o gas natural renovable a partir del biogàs. Porta per nom SEMPRE-BIO i està coordinat per Cetaqua Barcelona (centre tecnològic de l’aigua). El projecte compta amb un consorci de 16 socis, entre els quals, a més del centre BETA, hi ha empreses del sector de l’energia i la tecnologia de digestió anaeròbia, centres tecnològics i de recerca o l’administració pública.

Les arestes del biogàs

Orís molest pel turisme d’escombraries des que als pobles del costat han canviat el sistema de recollida

Detenen dos joves per atracar una joieria a Torelló

Arresten el conductor que va provocar l’accident mortal a l’Eix on van morir una dona embarassada i la seva parella

Mor l’empresari de Taradell Aman Barfull

LA PREGUNTA

Creu que el final de la guerra d’Ucraïna és imminent?

Mor un veí de Tona de 43 anys en un accident laboral a Centelles

Un bus de Sagalés s'accidenta a Mollet

Es trenca el pacte de govern de Junts i PSC a Manlleu

Dos accidents aquesta tarda a la C-17, a Tona i Orís

Un cotxe atrapat a l'aparcament del Sucre de Vic

Arresten el conductor que va provocar l'accident mortal a l'Eix on van morir una dona embarassada i la seva parella

Manifestació a Manlleu contra la Zona de Baixes Emissions

Arriba a judici 20 anys després l'estafa immobiliària als pisos de Can Garcia de Manlleu

Problemes per circular per algunes carreteres del Ripollès per culpa de la neu

Un accident entre tres vehicles provoca retencions a la C-17 a Balenyà