El mapa de resultats a Osona i el Ripollès ha tornat a canviar de color després de les eleccions generals de diumenge. L’independentisme continua sent majoritari a totes dues comarques, amb més del 70% dels vots, però a 31 dels 69 municipis s’hi ha imposat un partit diferent del que ho havia fet el 28 d’abril. El patró és el mateix a tot arreu: JxCat, que amb la fórmula de CiU, CDC o Democràcia i Llibertat ha guanyat les eleccions al Congrés 12 vegades a Osona i 10 al Ripollès, torna a superar ERC i li arrabassa la primera posició que va aconseguir fa set mesos al Ripollès i a Osona ja el 2016.
Les divergències entre tots dos partits sobre l’estratègia que ha de seguir l’independentisme –durant la campanya, JxCat s’ha erigit com a defensor i garant de la unitat mentre que ERC baixava de revolucions per intentar lubricar les relacions entre governs– són el factor que el politòleg Guillem López Bonafont considera determinant per explicar el canvi: “Aquest diumenge, amb la sentència i les mobilitzacions de Tsunami Democràtic, la conjuntura era diferent del 28-A. Un clima de més crispació en què ERC ha apostat per acaparar vot a l’àrea metropolitana amb un discurs menys combatiu i que implica perdre pistonada a les comarques que són molt i molt independentistes”.
El també politòleg Josep Maria Reniu apunta, en canvi, que la victòria de JxCat a Osona i el Ripollès té una explicació molt més senzilla: la irrupció de la CUP i, en concret, un transvasament de vots d’Esquerra cap a la formació anticapitalista: “A l’abril, com que la CUP no es presentava, un 80% dels seus votants van fer l’opció d’ERC, que és la que els quedava més a prop en l’eix esquerra-dreta. Ara han tingut la possibilitat de triar el que haurien volgut originàriament”. En el cas d’Osona, els republicans van sumar 24.550 vots, 8.700 menys que fa set mesos, la CUP en va treure 10.170 i JxCat va passar de 23.800 a 26.000. Al Ripollès, els republicans van perdre el suport de 1.180 persones que sí que havien triat la seva papereta el 28-A.
Un altre dels titulars de la jornada de diumenge va ser una major mobilització del vot sobiranista, que va créixer entre un 3% i un 5% a Osona i el Ripollès i les manté entre les 12 comarques més independentistes de Catalunya. La taula l’encapçalen el Pla de l’Estany, el Priorat i el Pallars Sobirà. “Especialment des del 2015 veiem que el moviment independentista creix, però el més important és que ho fa consolidant l’augment”, assegura Reniu.
López considera que en l’increment concret de diumenge sí que hi va tenir un paper rellevant la CUP: “El Front Republicà d’Albano-Dante Fachín, tot i que aquí també havia fet campanya pel 28-A, era poc conegut, un problema que no té la CUP”. La idea entronca de ple amb el valor de la implantació territorial dels partits, un factor que Reniu jutja cada vegada més transcendental: “Pots crear-ne i llançar-ne un a través d’internet, però el món real és la presència als pobles i ciutats, trepitjar carrer i conèixer la gent. Acaba obtenint millors resultats qui sempre hi és que qui només actua puntualment i per demanar el vot”.
Tot plegat es va combinar també amb una pèrdua de vots del bloc de la dreta (a Osona va passar de 7.800 a 6.800), i en concret de Ciutadans, que no es va veure compensat per l’auge de Vox, gran triomfadora de les eleccions al conjunt de l’Estat espanyol però que al centre i l’est de Catalunya va treure els seus pitjors resultats. Reniu ho atribueix al fet d’estar als antípodes de l’independentisme: “És molt difícil que pugui fer forat on hi ha una majoria independentista tan àmplia i mobilitzada”. També hi afegeix que Osona i el Ripollès són dues comarques on tradicionalment hi ha una part de votants fidels al Partit Socialista i al Partit Popular, la qual cosa “deixa molt poc espai per a noves formacions”. Per López, hi entra en joc una tercera variable: “El vot no independentista, que està clar que existeix, va optar per l’opció més útil, el PSC, que les enquestes pronosticaven com a opció guanyadora i, per tant, amb capacitat de governar”.
Pel que fa a la participació, que era una de les grans incògnites al voltant d’aquests comicis, tres quartes parts del cens van acudir a les urnes a Osona i el Ripollès. La dada més alta la va registrar Malla (90%), que fa set mesos ja havia encapçalat el rànquing de tot Catalunya. També destaquen Sant Martí d’Albars, Tavèrnoles, Folgueroles, Alpens, Espinelves i Lluçà, mentre que a la banda baixa hi ha Castellterçol, Sant Boi de Lluçanès i Ripoll. Les Llosses i Sant Martí, amb increments del 69% al 73% i del 86% al 88%, són els únics municipis on diumenge va anar votar més gent que el 28-A.
{{ comment.text }}