Shakespeare ho va deixar escrit: el temps és relatiu. Passa lent quan ens toca esperar, s’allarga si patim i va massa ràpid en moments de plenitud. La cita no pot ser més oportuna quan falten un any i tres mesos per a les properes eleccions municipals. I és que hi ha partits que van engegar la maquinària ja l’estiu passat i altres que tot just en comencen a parlar i encara no han decidit on focalitzaran els esforços a Osona i el Ripollès. En aquesta primera comarca, Esquerra Republicana (ERC) va presentar llista a 43 dels 50 municipis l’any 2019, superant per primera vegada les candidatures procedents de l’òrbita de l’antiga Convergència i Unió (CiU). Els resultats també els van acompanyar: 27.242 vots i 189 regidors pels 22.100 i 130 que va treure Junts.
“És cert que ens va anar bé, però no ens hem relaxat”, assegura el president comarcal d’ERC, Jordi Fàbrega, “els caps de llista pel 2023 no els tindrem tots d’un dia per l’altre, però hi treballem amb empenta i moltes ganes”. Malgrat que encara és d’hora per parlar de noms, no fan falta travesses per dir que seria una sorpresa que Marçal Ortuño no repetís com a alcaldable a Torelló, igual que Mercè Cabanas en el cas de Taradell o Carles Morera a Muntanyola. Tot fa pensar que Maria Balasch també encapçalarà novament la candidatura a la capital d’Osona, mentre que a Manlleu Eva Font agafarà el relleu a Àlex Garrido. L’actual alcalde ha repetit per activa i per passiva que aquest mandat, el segon que lidera el consistori, seria el seu últim a l’Ajuntament. Ara la militància té pendent validar el nom de Font, però si no hi ha girs d’última hora a la terna no s’hi presentarà cap més candidat i aquest mateix febrer la regidora de Cultura haurà quedat ratificada com a futura alcaldable. Fàbrega destaca que les executives locals treballen amb plena llibertat, i que la comarcal les acompanya al llarg dels quatre anys, independentment que governin o estiguin a l’oposició.
Eva Font ho té tot de cara per ser la candidata d’Esquerra a Manlleu
Junts va ser el segon partit amb millors resultats a Osona; un fortí pel suport que sempre ha demostrat als projectes que porten el segell de l’expresident Carles Puigdemont, inclòs el rècord en la recollida d’avals per presentar-se a les eleccions al Parlament del 14 de febrer de l’any passat. De cara al 2023, Enric Roca, coordinador del grup a Osona i el Lluçanès, explica que treballen per fer tantes llistes com sigui possible i que intentaran recuperar-ne a municipis on tradicionalment havien tingut pes i no es van presentar el 2019, com Sant Julià de Vilatorta. Pel que fa a Vic, on Anna Erra governa amb una majoria absoluta incontestable, l’alcaldessa tenia previst plegar passats vuit anys, però –davant la insistència del partit– a l’estiu va obrir la porta a repetir com a candidata.
La situació de Junts serà especialment interessant de seguir perquè, amb els canvis i escissions, caldrà veure com queden els drets electorals als consistoris on conviuen regidors de diferents procedències. Una altra patata calenta tornarà a ser l’encaix amb els hereus del PDeCAT. La marca que havia capitanejat el tàndem David Bonvehí-Marta Pascal va nodrir el 2019 la majoria de llistes sota el paraigua de Junts, però amb les picabaralles a escala nacional i l’aposta per la transversalitat –la no militància política– la distància entre uns i altres s’ha anat eixamplant. L’exconsellera Àngels Chacón havia visitat Osona diverses vegades en companyia del manlleuenc Benjamí Nieto i estava cridada a reflotar el PDeCAT, però també ha baixat del vaixell. Tot plegat fa que no estigui clar quin paper jugarà aquesta formació en les eleccions, i això que a Vic, per exemple, havia sondejat presentar un candidat reconegut i amb experiència política. També queda en standby com concorreran als comicis Marc Sucarrats (Oristà), Ramon Casals (Perafita) i Janna Locher (Sora) o els seus successors, ja que es tracta d’alcaldes que fins ara no han fet el pas a Junts. Segons Roca, la voluntat és parlar-hi, però “això demana temps; temps per saber què passa amb el PDeCAT, si Centrem tindrà un paper… Tothom està ressituant-se”.
Junts treballa amb l’objectiu de superar el nombre de llistes del 2019
En el que sí que coincideixen tant ERC com Junts és en l’objectiu de defugir la feina a correcuita. “Una bona candidatura no es munta a l’últim minut”, apunta Fàbrega, “és aquest treball constant d’estar sempre al costat dels grups”. Roca s’expressa en termes semblants: “A partir de la primavera, si tenim candidats i idees clares les donarem a conèixer, perquè vol dir més temps d’explicar el projecte i que la ciutadania pugui votar a consciència.” Ara bé, el coordinador de Junts a Osona i el Lluçanès també admet que una cosa són les preferències del partit i l’altra, la lògica personal de cadascú: “Tant per qui es presenta per primer cop com per qui porta anys i es planteja si ha cobert una etapa, un any i escaig pot semblar molt temps per reflexionar”.
El PSC també treballa amb les municipals del 2023 a l’horitzó. De fet, està cantat que Josep Paré, alcalde de Centelles, es tornarà a presentar, igual que Verònica Ruiz, que va agafar el relleu a Sergi Vilamala al capdavant de l’Ajuntament de les Masies de Voltregà. Antoni Poyato, primer secretari del partit a la comarca, confirma llistes als municipis habituals i explica que intentaran créixer a pobles com Roda, Sant Bartomeu o Vilanova. Els Independents d’Osona no s’han reunit encara per parlar pròpiament sobre les eleccions, mentre que la CUP ho va fer per primera vegada dissabte passat. La trobada, a Taradell, s’emmarcava en els debats al territori que promou la CUP nacional amb l’objectiu d’actualitzar la proposta de cara a les eleccions municipals, explica Cesc Manrique, però no s’ha baixat al detall d’Osona i el Ripollès. Entre les formacions que actualment no tenen representació però sí que han anunciat llistes a la comarca hi ha En Comú Podem, Ciutadans i el Partit Popular, que des de la tardor ha agafat embranzida sota la batuta del nou coordinador, Pau Ferran. També caldrà veure què fan candidatures amb missatge xenòfob que s’han deixat veure enmig de protestes ciutadanes reclamant més seguretat.
A banda dels llocs habituals, el PSC vol créixer cap a Sant Bartomeu, Roda o Vilanova
Al Ripollès, les executives comarcals de Junts i ERC refusen concretar al voltant del 2023. Fa quatre anys, els primers van ser l’opció més votada a nou municipis i els republicans, a sis. Segons Joan Manso, coordinador de Junts, encara queda temps per treballar. Ho fan amb l’horitzó de “ser una força transversal, que aglutini tota la comarca i estigui present arreu”. Sant Joan i Camprodon destaquen entre els municipis on no van presentar llista el 2019, una circumstància que confien revertir. Des d’ERC, Sergi Albrich diu que l’objectiu és repetir el nombre de candidatures de fa quatre anys i “intentar-ho on no va ser possible, però sempre comptant amb bons equips i pensant a treballar pels ripollesos i ripolleses”.
