Les grans obres dels últims plans de barris

Ara fa 10 anys la Generalitat va atorgar a través de la llei de barris gairebé 22 milions d’euros per portar a terme inversions en quatre municipis osonencs, Torelló, Centelles, Roda de Ter i Sant Bartomeu del Grau. D’entrada, aquests projectes s’havien de desenvolupar en quatre anys amb una pròrroga i mitja possibles. El 31 de desembre de 2019, una dècada després, que és quan ha expirat finalment el termini, s’han executat actuacions per un import de gairebé 15 milions. Dels quatre municipis que van entrar al Pla de barris el 2009, però, només Centelles haurà pogut executar la totalitat de les accions; a Torelló en podran justificar fins al 74%; a Sant Bartomeu, el 58,7%, i a Roda, només el 32%. Un dels motius que apunten els alcaldes que ha impedit que es pogués desenvolupar tot ha estat la crisi. Quan reivindicaven la darrera pròrroga ja reclamaven més temps perquè deien que durant cinc anys la Generalitat havia tancat l’aixeta i no tenien capacitat per avançar ells els diners. A través d’aquest plans, de la totalitat d’inversions la Generalitat en pagava un percentatge, el 50% en el cas de Torelló i el 75% en el cas dels altres tres municipis que es troben en la franja de menys de 10.000 habitants. En el cas de Torelló l’import era de 8.261.500 euros, i tot i que falta certificar alguna de les darreres actuacions –tenen uns mesos de marge per presentar la documentació– s’hauran portat a terme projectes per valor de més de 6,1 milions, explica l’actual regidor d’Urbanisme, Adrià Jaumira (ERC-JpT). En el seu cas, remarca, en entrar fa mig any al govern el que han fet bàsicament ha estat “la lluita per acabar el que estava iniciat i no hem tingut temps d’incorporar res tret d’algun programa social”. Es tracta de les darreres propostes que va iniciar l’antic govern del PDeCAT i Fem Torelló després que el juliol de 2018, quan el 30 de juny havia d’acabar la darrera pròrroga, se’ls acabés allargant el termini. Segons Jaumira, algunes d’aquestes obres no s’hi podran incloure del tot, per la qual cosa no rebran el 50% de diners que finança la Generalitat. Es tracta de les càmeres de control del nucli antic, que arran de les baixes temeràries i l’endarreriment de la licitació no s’han pogut instal·lar, i també part de les obres de la ronda de les Pollancredes, de les quals podran entrar-hi el 60% aproximadament. Sí que han estat a temps d’acabar la reforma del passatge dels Esports i la fibra òptica a la zona esportiva. Però aquestes darreres obres no són les úniques que s’han fet amb la injecció econòmica del Pla de barris i que han marcat l’acció de govern de l’última dècada al municipi. Es va gestar durant el govern dels socialistes amb Miquel Franch al capdavant i va continuar amb Santi Vivet (PDeCAT). L’obra més destacada per les dimensions i pel preu ha estat la sala polivalent a la zona esportiva. Va costar 1,6 milions i segons Jaumira, malgrat els entrebancs a l’hora de construir-la, ERC-JpT des de l’oposició “ja havíem defensat que era una bona obra”. Jaumira lamenta que només se n’hagi pogut executar prop del 75% i considera que “s’ha desaprofitat l’oportunitat en temes socials”, sobretot centrats en la igualtat i la gent gran. El regidor recorda obres que s’han portat a terme i que en alguns casos ja queden lluny de la memòria dels veïns. A través del pla es va reformar l’antic CAP de la plaça Nova per convertir-lo en un hotel d’entitats, també es van arranjar els aparcaments de l’antiga Vitri i el de l’arxiu, o es va rehabilitar la caseta del jardiner de Can Parrella, a la qual encara no se li ha sabut trobar un ús tot i les diferents opcions que s’hi han plantejat. Entre les actuacions es van gastar 1,7 milions a la reforma dels carrers Rocaprevera, Sant Bartomeu i Nou. Han quedat pendents els carrers Sant Josep i Sant Antoni, que d’entrada semblava que es volien fer amb la darrera pròrroga. Segons el regidor d’Urbanisme, hi ha projectes fets i estudiaran què fan a partir d’ara sense aquest finançament. Des del consistori torellonenc apunten que després del pla mantindran accions com els agents cívics a través d’un nou programa de “Treball als barris”. A Centelles, on no hi ha hagut canvi de govern en la darrera dècada, l’actual alcalde, Josep Paré (PSC), ha seguit el desenvolupament de la llei de barris des de l’inici fins al final, primer com a regidor i els darrers mesos com a alcalde. Dels 5 milions que se’ls van atorgar n’han pogut fer “el 100%”, això sí, remarca que sense la darrera pròrroga “no hauríem arribat”. Aquest any i mig de més “ho ha permès”. Poder tirar-lo endavant “ha volgut dir adaptar el projecte en el context de finançament i les necessitats que tenia el municipi”. Paré recorda que durant un temps “la Generalitat va parar el finançament i ho vam fer amb fons d’altres llocs”, com la Diputació de Barcelona per fer la climatització del teatre. “Ha suposat un esforç d’inversió i tresoreria però el benefici ha estat molt alt”, assegura Paré, perquè van haver de trencar la regla de la despesa. L’adquisició del Palau dels Comtes, de fet, es va fer en la darrera pròrroga per un cost de 900.000 euros que representa prop del 20% del total. Un altre milió s’ha destinat a la pista del costat del Casal Francesc Macià, que ha estat la darrera obra a fer-se, i a la plaça Catalunya, que ja es va començar a fer el 2010. Les obres als carrers del centre i fora muralles van costar també al voltant d’1 milió; i els dos milions restants s’han destinat a programes socials i culturals i temes de medi ambient com l’oficina de Benestar Social, l’espai jove o en aspectes de climatització, comenta l’alcalde. Roda de Ter és el municipi on s’ha pogut portar a terme menys contingut del pla, que inicialment estava valorat en 5 milions d’euros. L’alcalde, Albert Serra (IpR), diu que s’haurà executat per valor d’1,6 milions, el que representa al voltant del 32%. L’obra de més envergadura ha estat l’habilitació del que ha acabat esdevenint la seu de la Fundació Miquel Martí i Pol, per la qual s’han arreglat quatre cases del carrer Costa del Ter, on va viure el poeta, amb un cost de 363.000 euros, i també la reforma de la torre de Can Planoles, que en va costar 200.000, per convertir-la en hotel d’entitats. També s’han transformat carrers en prioritat invertida com el carrer Indústria, el del Ter, el Joan Bausells i el Ferran Alsina, a banda de la placeta de Cal Rei. Segons Serra, no han completat totes les accions per diversos motius. L’alcalde apunta que un ha estat que “hi havia molts diners a executar a La Blava i no ha estat possible desenvolupar-ho per la inundabilitat”. Serra diu que les pròrrogues han estat parcials i “s’augmentaven gradualment i de manera incerta” i que també “la manca de capacitat de finançament s’ha agreujat per aquesta incertesa i les lleis estatals”. Un quart punt que remarca Serra és que “es va aturar el Pla de barris el mandat 2011-15” quan ells estaven a l’oposició, i considera que el llavors govern d’ERC i CiU “va parar totalment” el Pla de barris. Tot i que no l’han pogut tirar endavant del tot, l’alcalde de Roda diu que estan contents de les actuacions executades, de les quals han obtingut el 75% del finançament, perquè “ha permès millorar i transformar el poble i en especial la banda del centre històric”, a més de desenvolupar projectes socials o d’eficiència energètica. Entre les accions pendents hi ha la polèmica reforma del carrer Mare de Déu del Sòl del Pont, la plaça Major o els carrers Pere Almeda i Ramon Martí. Tot el que queda pendent “voldria poder fer-ho però dependrà de si trobem finançament”. Pel que fa a Sant Bartomeu del Grau, el pressupost era de 3.436.000 euros i la previsió d’execució total és de 2.017.590. David Puyol (IpSB), alcalde des del juny passat, com en altres municipis, ha tancat els projectes que van iniciar els dos batlles que el van precedir. En el seu cas els últims mesos han ampliat la plaça Nova per la part del darrere i s’ha pavimentat un espai com a pista poliesportiva. Entre el 58,7% del pla, que és el que s’ha portat a terme, el més destacat ha estat la plaça Nova, per la qual cosa es va “queixalar” part de les antigues naus de Puigneró, i es va prioritzar també el carrer Vells, que es va refer del tot. “La gran mala sort és que vam patir la crisi” i això va impedir portar a terme propostes com el centre cívic, la pista coberta o la ludoteca. De totes maneres, valora haver entrat a la llei de barris el 2009 com una oportunitat: “Ara mateix dubto que tornem a gaudir d’una actuació com aquesta”. Per desenvolupar el 40% pendent, en ser un poble petit “ho tenim difícil”; de totes maneres han intentat fer entrar alguns projectes al PUOSC, com adequar un espai com a centre d’interpretació del tèxtil. A Sant Bartomeu, com a Torelló, Centelles i Roda, el pla ha servit per revitalitzar alguns espais, tot i que a foc lent. Sant Hipòlit, Campdevànol, Sant Pere i Ribes encara tenen un any Es tanquen quatre plans de barris, però amb les darreres pròrrogues els que es van atorgar el 2010 –Sant Hipòlit, Campdevànol, Sant Pere i Ribes de Freser– encara tenen un any de coll. En tots quatre casos creuen que podran desenvolupar pràcticament totes les accions, de les quals la Generalitat en finança el 75%. A Sant Hipòlit, segons l’alcalde, Gerard Sancho (JxCat), el pressupost inicial era de 3,5 milions per la zona del Mallol que es va inaugurar oficialment fa unes setmanes. En el pressupost del 2020 hi han inclòs els 100.000 euros restants per donar subvencions als veïns que vulguin rehabilitar façanes. A Campdevànol, recorda l’alcaldessa, Dolors Costa (JxCat), dels 2,9 milions els en queden 500.000 que aquest 2020 invertiran a “legalitzar i condicionar” la Sala Diagonal i 350.000 per desenvolupar la ruta de l’aigua. Pel que fa a Sant Pere, segons l’alcalde, Jordi Fàbrega (EpSP), ja tenen el 86,67% executat dels 4,9 milions. Per aquest any tenen pressupostat més millores a la xarxa d’aigua calenta, la reurbanització del carrer Major o ajuts per dinamitzar el comerç. A Ribes, l’alcaldessa, Mònica Santjaume (JxCat), diu que dels 2,2 milions els en queden 500.000 euros, que en part destinaran a la reforma del carrer Fonderia.

Les grans obres dels últims plans de barris

L’Institut Miquel Martí i Pol i la UVic-UCC, en un projecte europeu per promoure la lectura digital

Per una Plana Viva diu ‘no’ al polígon de 60 hectàrees entre Vic i Folgueroles

Miquel Pérez estrena un documental sobre la primera expedició femenina europea a l’Himàlaia

Un terçó de Setcases, campió del concurs nacional de cavall pirinenc

LA PREGUNTA

La cimera del clima que es fa a Bakú acabarà amb avanços per frenar el canvi climàtic?

Tiroteig i fuga a Viladrau en un operatiu antidroga amb 800 quilos d'haixix

Tallada l'R3 durant dues hores per una furgoneta que ha caigut a la via a Sant Miquel de Balenyà

Venut a Torelló el primer premi de la Loteria Nacional

S'encén una furgoneta a la C-17 a Malla després d'una topada amb un cotxe

Detenen dos joves a Vic per robar en trasters

L’últim mestre artesà xurrer

Molist compra la gasolinera BP del carrer Torelló de Vic

Colomer 1792 compra la italiana Conceria Ausonia per reforçar l'expansió internacional

Aquarius Cosmetic, Nandu Jubany, Clàudia Bayés, Roansa i Frigorífics Ferrer, guardonats amb els Premis Cambra Osona

Obre a la plaça Major de Vic una botiga 'pop-up' amb productes de la Pilarin