L’any 1989, la Unitat de Nefrologia de l’aleshores Hospital General de Vic arrencava amb 32 persones al programa d’hemodiàlisi –un servei que s’havia començat a desplegar a l’antic Hospital de la Santa Creu el 1983–. Gairebé 30 anys després, la xifra pràcticament s’ha triplicat. Avui la unitat atén 93 pacients en hemodiàlisi, als quals s’hi han de sumar les cinc persones que fan diàlisi peritoneal –una modalitat que permet, en determinats casos, poder fer el tractament des de casa–. La diàlisi juntament amb el trasplantament són les dues grans vies per abordar una malaltia renal crònica en fase avançada.
L’increment de l’activitat nefrològica també es constata des de consultes externes. L’any passat, a l’Hospital Universitari de Vic es van atendre 3.772 visites per alguna patologia renal, 500 de les quals per primera vegada. Paral·lelament, l’any 2016 es va establir un conveni de col·laboració amb l’Hospital de Campdevànol, gràcies al qual un professional de l’HUV s’hi desplaça un cop per setmana. L’any passat es van atendre 372 visites, 71 de les quals per primer cop. Entre Osona i el Ripollès, doncs, es van superar les 4.000 visites el 2017. Just una dècada enrere, aquesta xifra se situava al voltant de les 2.400 consultes l’any.
Aquesta major incidència de les malalties renals té una primera gran explicació: “El progressiu envelliment de la població i l’augment de l’esperança de vida, que fa que també pugin les principals patologies que hi incideixen, com la hipertensió o la diabetis”, explica el doctor Laureà Pérez, des de fa dos mesos cap de la Unitat de Nefrologia en substitució de la doctora Rosa Maria Nogués, que s’acaba de jubilar després de 30 anys liderant el servei.
A banda dels casos diagnosticats, hi ha la certesa que al voltant d’un 10% de la població adulta pateix, sense saber-ho, algun tipus de malaltia renal crònica. “En tractar-se d’una malaltia asimptomàtica pot no detectar-se fins a estadis molt avançats”, apunta Pérez. Aquest percentatge es duplica dins la població major de 60 anys, i pot arribar al 30% o el 40% entre persones amb diabetis o hipertensió.
El control de la pressió arterial i del colesterol, evitar el sobrepès, no fumar i, en el cas dels diabètics, vigilar amb els nivells de sucre a la sang són algunes de les recomanacions per contribuir a prevenir l’aparició o retardar la progressió d’una insuficiència renal crònica. A l’hora de controlar-ne els “factors de risc” també és fonamental la “bona coordinació que tenim amb els professionals de l’atenció primària”, remarca Marta Colomer, cap de cures de la Unitat.
“SENSE AIXÒ NO VIURÍEM”
Dilluns, 12 del migdia. Margarita Balasch, veïna de Roda, està a punt d’acabar una de les sessions d’hemodiàlisi que ha de seguir tres cops per setmana a la Unitat de Nefrologia de l’HUV. Porta quatre hores estirada en un llit i enxufada a la màquina, però un ampli somriure en delata el tarannà. “T’has de mentalitzar. Ho has de fer i ja està; sense això no viuríem”, deixa anar amb un punt de resignació. L’actitud, positiva, és fonamental. Balasch sap de què parla. Té 64 anys i des dels 25 que li van detectar una insuficiència renal.
Fins ara ja ha passat per dos trasplantaments de ronyó. “El primer em va durar 12 anys; el segon, 6”, explica. Durant aquestes dues etapes va poder portar una vida “completament normal”, més enllà de la prescriptiva medicació. Ara ja fa més de dos anys que el seu segon ronyó trasplantat “va deixar de funcionar” i ha hagut de retornar al programa d’hemodiàlisi. Balasch, actualment jubilada, espera ara el seu tercer trasplantament: “Ja tinc ganes que em cridin”, admet, en referència a l’Hospital del Mar de Barcelona. Mentrestant, li toca continuar convivint, tres cops per setmana, en un entorn on sap que es creen vincles afectius importants, tant amb el personal sanitari com amb la resta de malalts.
Balasch és una de les 25 pacients de l’HUV que ara mateix estan en llista d’espera o a punt d’entrar-hi per rebre un trasplantament. L’any passat es van poder trasplantar a hospitals de tercer nivell 14 pacients de la Unitat de Nefrologia, pels 25 de l’any anterior. Actualment el temps mitjà d’espera d’aquesta llista es mou “entre els 20 i els 30 mesos”, concreta el doctor Pérez.
En termes generals, el trasplantament esdevé la via més òptima per abordar una insuficiència renal crònica avançada. Tant perquè representa “una millora important pel que fa a qualitat de vida i autonomia del pacient”, com perquè assegura “un augment de la supervivència, en evitar moltes de les complicacions que apareixen amb la diàlisi a llarg termini”, explica Pérez. Amb tot, només “entre un 20% i un 30%” dels pacients que estan fent diàlisi es poden trasplantar. L’edat avançada o la presència d’altres malalties importants poden ser factors per desaconsellar-ho.
Durant l’any 2017 es van fer 780 trasplantaments renals a tot Catalunya, 133 dels quals (1 de cada 5) van ser de donant viu, un tipus de donació a l’alça que explica part de l’èxit del nombre total de trasplantaments.
