Entre l’11 de juny i l’11 d’agost a la Plana de Vic es va superar el llindar d’informació per ozó en 18 ocasions. Això significa que alguna de les estacions d’Osona que controlen aquest contaminant de l’aire va registrar una xifra superior als 180 micrograms per metre cúbic. De fet, la Plana de Vic és el territori català on han saltat més alertes d’aquest tipus aquest estiu, confirmant que les onades de calor viscudes i la tendència a l’alça de les temperatures provocada pel canvi climàtic “en cap cas són un aliat de la qualitat de l’aire”, tal com reconeix Miguel Ángel Ceballos, membre d’Ecologistes en Acció. Des d’aquesta confederació d’ecologistes i a través d’un detallat informe també s’indica que la Plana de Vic és una de les 13 zones –l’Estat espanyol es divideix en 130 àrees– “on reiteradament s’ha incomplert el límit legal de contaminació per ozó”. La situació és preocupant perquè en el trienni estudiat s’hi inclou el període de pandèmia, on hi va haver una disminució de les emissions de contaminants que a l’atmosfera i en combinació amb la radiació solar generen l’ozó. El límit legal se situa als 120 micrograms per metre cúbic. El 17 de juny es va registrar una punta de 216 micrograms a la Plana de Vic.
Més enllà de les xifres, Ceballos alerta que la contaminació de l’aire “té efectes en la salut”. Els més perceptibles –com pot ser la coïssor d’ulls– “també són els més lleus”, perquè Ceballos alerta de “l’agreujament d’afectacions respiratòries”, un escenari que en franges com els infants, les embarassades o les persones grans “els pot portar a l’hospitalització, i en alguns casos la mort”. L’estudi d’Ecologistes en Acció fa una estimació i considera que unes 580 persones cada any moren a Catalunya a conseqüència de la mala qualitat de l’aire.
Davant d’aquest escenari preocupant, Ceballos demana “ser més estricte en les mesures per reduir el trànsit de l’àrea metropolitana”, així com establir més controls en les emissions de les centrals tèrmiques i el transport aeri i marítim. I és que incidir en el que depèn de l’activitat humana és l’única manera de frenar un canvi climàtic “sense solució a mitjà termini, i que generarà conseqüències”.
