El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar divendres que per evitar l’expansió del coronavirus caldria un tancament de totes les empreses que no fan serveis essencials. Això serà a partir d’aquest dilluns i fins al 9 d’abril. L’ordre inclou noves mesures per endurir el confinament i frenar l’expansió del coronavirus. A partir de dilluns i durant dues setmanes, els treballadors d’activitats no considerades essencials s’hauran de quedar a casa. Pel president de la delegació de la Cambra a Osona, Pere Antentas, i el de la UiER, Eudald Castells, així com per Lurdes Baulenas, presidenta del Consell Empresarial d’Osona, aquesta mesura és positiva perquè el primer que s’ha de tenir en compte “és la salut, tot i que arriba tard”. Ara bé, consideren que tot plegat es fa amb improvisació i que calen altres accions per evitar sobretot el “postcoronavirus” i perquè hi ha moltes petites empreses i “sobretot autònoms” que no tenen “manera de subsistir i necessiten liquiditat”.
En aquest sentit, Antentas creu que cal permetre que “es facin els ERTO i que es puguin presentar quan els ingressos hagin baixat del 30% o el 40% i no al 75% actual”. Ara les baixades d’ingressos a les empreses ja són d’entre el 25% i el 30%.
L’opció del govern és que durant “el que seran vuit dies feiners”, segons el president del govern, els treballadors continuïn cobrant en el que és un “permís retribuït recuperable”. El sou el pagarà l’empresa i els treballadors retornaran les hores fins al desembre. La voluntat ha de ser, per Castells, la “de compartir socialment la situació. S’ha de procurar que no tanqui cap empresa!”. Tots tres reclamen un “parèntesi” per a tothom igual.
El nou decret de diumenge hi afegeix algunes feines essencials més
En aquest quadre hi ha llistades les activitats que segons el primer decret de l’estat d’alarma aprovat pel govern es poden continuar fent. En el que s’ha aprovat aquest diumenge s’hi afegeixen feines com les de les gestories, advocats i notaris, la banca, els mitjans de comunicació, les treballadores de la llar i cuidadores, les empreses de telecomunicacions, la indústria electrointensiva, siderúrgica i minera, la indústria aeroespacial, les fabricants de bateries de plom i material sanitari, el sector judicial, el de la neteja i tots els serveis per atendre les víctimes de violència masclista. Qui faci teletreball ho continuarà fent i no es podrà afegir a la mesura de la setmana retribuïda retornable.
Què passa amb els ERTO?
La mesura aprovada pel govern per als propers 15 dies no afecta les empreses que ja apliquin un ERTO o que el tinguin autoritzat perquè se’ls ha obligat a cessar l’activitat, així com les que ja hagin optat per un sistema de distribució irregular de la jornada a conseqüència de la Covid-19. Des de Pimec es considera que “es crea de nou inseguretat jurídica amb aquells ERTO presentats durant aquesta setmana en què l’administració tenia cinc dies per aprovar-los o no”. En canvi des dels sindicats entenen que primer cal aplicar aquesta mesura i, en tot cas, després l’ERTO.
Fins aquest diumenge s’han registrat 67.166 ERTO a Catalunya, que afecten 518.235 treballadors. La província de Barcelona en té 48.262 i 405.873 afectats; a Girona el nombre d’expedients és de 7.625 i afecten 49.089 persones; a Lleida hi ha 3.845 expedients amb 21.837 afectats; a Tarragona, 5.734 i 34.599 afectats, i a les Terres de l’Ebre, 1.700 amb 6.873 afectats.A Osona la xifra d’afectats és de 402 i al Ripollès, 40
{{ comment.text }}