Des de ja fa més de tres anys, és recurrent trobar-se durant les nits d’estiu amb núvols formats per arnes de Cydalima perspectalis, l’eruga defoliadora del boix (Buxus sempervirens), volant prop dels fanals i les terrasses a l’aire lliure. Aquesta plaga invasora, que aquests darrers anys ha anat afectant més i més comarques provinent de la Garrotxa, ja s’ha establert a Osona i el Ripollès fins al nivell que, enguany, s’està deixant veure fins al començament de la tardor.
Malgrat que aquest estiu ha resultat atípic pel que fa a la climatologia, la plaga ha continuat una evolució constant, i el pic més gran de l’any s’està vivint precisament aquests darrers dies. “Ha estat un any diferent, ja que el primer vol es va endarrerir a causa de les pluges, però la calor del mes de juliol va fer que les femelles ponguessin més ous que mai. A causa d’això, ara ens estem trobant amb moltes més papallones que al mes de juliol, quan va ser molt menor que estius passats”, explicava Jordi Sentmartí, enginyer tècnic agrícola, especialista en control biològic i integrat de plagues i responsable de l’empresa Senplag. Però la climatologia no només ha alterat els terminis de la plaga, sinó que ha fet que, durant pràcticament un mes, s’arribessin a encavalcar diverses fases de l’espècie. “Aquest estiu se’ns han ajuntat la segona i la tercera generació, i hem trobat als boscos alhora erugues i papallones, cosa que no és habitual”, explicava Ramon Riera, enginyer forestal de la Diputació de Barcelona, “pràcticament ens hem trobat que el segon vol s’ha enllaçat amb el tercer, i ha fet que s’hagin vist papallones durant tot l’agost”, afegia el responsable de Senplag. En el moment en què les papallones alcen el vol és quan les femelles ponen els ous que donaran pas a una nova generació, que, en aquest cas, “serà la que hivernarà i tornarà a sortir a la primavera per continuar amb el cicle”, explicava Sentmartí. Tot i això, tant Riera com Sentmartí no creuen que arribi a produir-se un nou vol, ja que quan arribi el fred les larves ja hivernaran. Aquesta generació, a més, no ha estat la que més dany ha causat.
Amb tres anys de bagatge pel que fa a la plaga del boix als boscos d’Osona i el Ripollès, tots els indicadors semblen apuntar cap al fet que l’espècie està trobant, ja, un cert equilibri. “A Osona, on ja va passar el front de la invasió, es va regulant i va disminuint la intensitat de la plaga”, afirmava Sentmartí, “ha estat un any molt estàndard de la plaga, i tot sembla indicar que s’està estabilitzant”, deia Riera. Però tot i que la força de l’eruga del boix apunta cap avall, la solució per acabar del tot amb aquest problema sembla encara lluny de ser una realitat. “Ni amb tot l’or del món seria possible frenar-ho, ja que s’hauria d’anar tractant boix per boix, i això no té ni cap ni peus”, afirmava Riera. I és que, a gran escala, és “impossible” atacar-ho, però des d’empreses com Senplag es continuen buscant mètodes per controlar i frenar la plaga. “Enguany hem dut a terme alguns assajos conjuntament amb el Departament d’Agricultura amb diferents mètodes; el més nou, l’ús d’unes feromones de confusió sexual que eviten que les parelles d’arnes es trobin. Ha mostrat uns resultats bons i en altres casos ja s’aplica a gran escala, però la plaga encara és massa intensa per ser la solució definitiva”, explicava Sentmartí. A més, el responsable de l’empresa de control de plagues també es mostrava crític amb alguns mètodes com el control a través d’animals que depredin l’eruga, ja que “s’hi haurien de fer caixes per assegurar que els ocells es mengin totes les erugues i llavors ens trobaríem enmig d’una plaga d’aus”, afirmava.
Però malgrat la complicació que suposa moderar aquesta espècie invasora, cada any que passa els boscos aconsegueixen regular de manera natural els atacs de la Cydalima perspectalis per arribar al punt en el qual, quan la força de la plaga sigui més baixa, es pugui erradicar del tot del sotabosc de Catalunya i més concretament d’Osona i el Ripollès, que encara es troben a l’ull de l’huracà de la plaga.
Una plaga que no para d’estendre’s arreu del territori
Després de detectar-se per primera vegada a la Garrotxa l’any 2014, l’eruga ja s’ha escampat per pràcticament tota la zona de la Catalunya Central i voltants. Aquesta plaga ja és un problema recurrent a Osona i el Ripollès, on s’han detectat gran part dels avisos durant els darrers estius, però l’eruga del boix no es frena i encara es continua expandint cap a altres zones, i ja afecta altres comarques com el Bages i el Berguedà o els vallesos. Segons el portal Alerta Forestal, la major part d’avisos d’enguany s’han registrat al sud del Ripollès, on s’han viscut episodis de gran acumulació d’arnes, però també destaquen altres espais com el Parc Natural del Montseny, on la petjada de la plaga ja és evident. En canvi, segons el mateix portal, aquest estiu a Osona pràcticament no s’han registrat avisos per boixos morts.
