“Algú ho ha de ser.” Carme Noguera, que és des d’aquesta setmana la persona més gran de Catalunya, té tota la raó. I només demana una cosa: viure, però sobretot “estar bé”.
Un desig que segurament subscriurien les 3.051 persones centenàries que hi ha ara mateix a Catalunya, el doble que fa una dècada.
Aquesta proporció, recollida en les últimes dades de l’Idescat, també s’adiu a la radiografia d’Osona: a la comarca hi ha actualment 7 homes de més de 100 anys i 44 dones, un total de 51 centenaris que multipliquen per dos els 24 que constaven el 2014.
Al Ripollès, per la seva banda, l’evolució no ha seguit el mateix ritme i l’augment és menor (de 5 a 7), mentre que al Lluçanès hi havia registrat un únic cas en començar el 2025 , però aquest octubre també ha fet els 100 la pradenca Remei Vilaró i al mateix municipi hi ha com a mínim una dona més que es convertirà en centenària pel desembre i una altra que ho farà el 2026.
Aquest aspecte, el del sexe, és dels que crida l’atenció en analitzar les dades.
A Catalunya, com a la majoria de països del món, hi ha moltes més dones que homes que arriben als 100 anys, un fenomen que els experts associen a factors biològics i socials.
D’una banda, les dones tenen major resistència genètica a certes malalties i un sistema immunitari més robust, i, de l’altra, s’ha de tenir en compte els hàbits de vida: “Tot i que mai es pot generalitzar, per tradició les dones hem menjat de manera més equilibrada, hem fumat i begut menys i hem estat més vinculades a la xarxa familiar i de persones de l’entorn, la qual cosa també afavoreix el benestar”, explica la demògrafa Neus Ribó.
A l’altra cara de la moneda hi ha els homes, que històricament s’han exposat a feines de risc i més estrebades, a banda que es tracta del sexe amb major prevalença de malalties cardiovasculars. El resultat és que, d’entre els més de 3.000 centenaris catalans, gairebé vuit de cada deu són dones.
L’augment general de la longevitat respon als avanços mèdics i farmacològics, l’accés universal a la sanitat pública, una millor higiene i nutrició i condicions de vida cada cop més còmodes i segures.
Ribó hi afegeix que “els programes de prevenció i detecció precoç de malalties i les polítiques públiques orientades a un envelliment actiu [casals, sortides, viatges, esport, formació…] també contribueixen a allargar i millorar la qualitat de vida”.
Per homenatjar els catalans i catalanes de més de 100 anys, justament hi va haver un acte al Palau de la Generalitat la setmana passada.
El president Salvador Illa va recalcar “la seva aportació a la construcció del país” i va dir que “si a Catalunya hi ha 3.000 persones centenàries, vol dir que anem pel bon camí”.
Aprofitava la fita per reconèixer el sistema de salut, “una sanitat pública que arriba a tothom i que no mira ni l’estatus econòmic ni el social a l’hora de tractar les persones”.
La Direcció General per a la Gent Gran, de nova creació, també té l’encàrrec de continuar treballant en polítiques que promoguin un envelliment actiu, digne i participatiu.
