Situacions com la que estem vivint poden posar a prova la salut mental d’algunes persones i, fins i tot, ser factor de risc per a un suïcidi. Judit Pons (Prats de Lluçanès, 1979) és infermera especialitzada en salut mental dins del Consorci Hospitalari de Vic i lidera un estudi d’avaluació del programa de seguiment a les persones que han realitzat algun intent i en són vulnerables.
Aquests dies han transcendit alguns casos de suïcidis que s’han vinculat a la situació que estem vivint. Una infermera a Itàlia, un metge a França, un polític a Alemanya…
Sí, han transcendit alguns d’aquests casos. De fet no és estrany, les professions que estan sotmeses a alts nivells d’estrès són les que tenen un risc de suïcidi associat més elevat. Abans de la pandèmia hi havia molta preocupació al National Health Service (sistema de salut d’Anglaterra) per la detecció d’un augment de suïcidis entre les infermeres, es parlava d’uns 300 suïcidis entre el col·lectiu en tan sols set anys…
És positiu que es facin públics, aquests casos?
És positiu parlar-ne i no amagar un fet com és el suïcidi, que existeix i que pot afectar a qualsevol persona o col·lectiu. El que no és positiu és parlar-ne de qualsevol manera, sense aprofundir i buscant una explicació fàcil a un fenomen que en realitat és molt dur i molt complex. Fer atribucions simples sobre el perquè d’un suïcidi és frívol i banalitza aquest tipus de mort. Darrere d’aquests casos que s’han publicitat hi ha una realitat molt complexa.
La Fundació Espanyola per la Prevenció del Suïcidi alerta que un confinament com el que estem vivint pot augmentar el risc de suïcidi.
Estem en una situació excepcional i que genera molta incertesa i malestar. La International Association for Suicide Prevention constata que aquesta situació d’incertesa pot tenir implicacions en la salut mental i el benestar de les persones, i que l’ansietat, les preocupacions i la por poden augmentar en tots nosaltres i especialment entre els qui pateixen un trastorn mental. Remarca que és important que reconeguem que estem en un temps d’incertesa, però que també sabem que aquesta situació acabarà. Convida a compartir els nostres pensaments i preocupacions amb els altres i recorda que es pot buscar suport emocional professional. La situació de confinament pot dificultar el poder compartir el malestar i afavorir el desenvolupament de simptomatologia ansiosa i depressiva que es pot anar agreujant. Per això és important recordar que si ho necessitem, podem demanar ajuda.
Creu que realment es notarà un repunt al capdavall de l’any?
És difícil de preveure, penso que el que cal és posar totes les eines per tal que això no passi. Com? Intentant minimitzar l’impacte d’aquesta crisi sanitària. Sovint, la persona que s’està plantejant el suïcidi no és que vulgui morir, sinó que vol deixar de patir, i la mort s’albira com una forma de cessar aquest patiment. Aquí tots (tant a nivell individual i com a societat) tindrem un paper important a l’hora de detectar les persones que es trobin en situacions complicades i que generen patiment i desesperança. Detectar i posar en avís si cal per tal de poder rebre ajuda.
L’aïllament d’algunes persones, sovint grans, que ho han d’afrontar soles, pots ser un factor de risc?
El fet de sentir-se sol davant d’una situació que genera patiment és un factor de risc, sí. Per això és important que, malgrat el confinament, siguem capaços de mantenir-nos connectats. En aquest sentit, crec que des de serveis socials ja han anat contactant amb les persones grans que se sap que viuen soles per detectar si tenen necessitats.
Els conflictes de parella, una de les causes de suïcidi, també es poden veure incrementats arran de la convivència més intensa…
La conflictivitat familiar o sentimental poden generar malestar i desencadenar crisis. Ara bé, no tenen per què incrementar-se, el fet de passar més hores junts també pot ser un factor que afavoreixi i millori les relacions…
Ara vindran, a més, els problemes econòmics o laborals d’una gran part de la població…
Sí, la situació financera és una de les altres incerteses a les quals ens haurem d’afrontar. De totes maneres, es va parlar molt de l’impacte de l’anterior crisi econòmica en el suïcidi i els estudis que s’han anat publicant tampoc en van reflectir un augment significatiu. Com he dit abans, el suïcidi sempre és complex i és el resultat de molts factors que convergeixen.
Des del 2012 hi ha un programa específic per fer un seguiment especial de les persones que han realitzat un intent de suïcidi. Han hagut d’intensificar els contactes aquests dies?
Hem intensificat el seguiment telefònic i hem augmentat l’horari d’atenció per aquesta via, ja que hem hagut de suspendre l’atenció grupal que oferim i limitar les visites presencials com a mesura de prevenció de transmissió de la Covid-19.
Vuit de cada deu casos de suïcidi a Osona tenen diagnosticat un trastorn mental previ. Situacions com aquesta són especialment desequilibrants per a persones que ja pateixen alguna d’aquestes malalties?
Sí, és així. Des del servei de salut mental estem atents a aquesta situació i continuem atenent els pacients, prioritzant la via telefònica per evitar contagis, però mantenint l’atenció que es necessita. Les infermeres de salut mental, per exemple, continuem amb totes les visites necessàries per als tractaments, i també continuem atenent a domicili aquells casos que ho requereixen. Per una altra banda, també s’ha de tenir en compte que la Covid-19 ha portat situacions amb molt malestar psicològic associat ja sigui pel mateix diagnòstic o pel procés de malaltia d’un familiar i també, lògicament, pel procés de mort. En aquest sentit, l’equip de psicologia es coordina amb el personal mèdic i de treball social del CHV per tal d’oferir atenció psicològica als familiars dels pacients ingressats que ho requereixen. A més, mantenen contacte amb els ABS per tal de donar assistència i fer seguiment telefònic a pacients i familiars que ho puguin necessitar.
Continua sent un tabú, el suïcidi?
Sí, continua sent un tipus de mort silenciada. A Catalunya hi ha gairebé el doble de morts per suïcidi que per accidents de trànsit cada any. Davant d’aquesta dada, molta gent se sorprèn. Perquè no se’n parla. Molts supervivents (persones properes a qui ha mort per suïcidi) porten el seu dolor en solitud per aquest tabú i estigma que envolta el suïcidi. En aquest sentit, fa un any i mig es va posar en marxa un grup de supervivents a Osona amb l’objectiu de poder compartir experiències i parlar d’aquest tema. També anem sumant petites accions per intentar anar trencant aquest estigma, com per exemple programar alguna activitat encaminada a la sensibilització cada any entorn del dia mundial per la prevenció del suïcidi (10 de setembre).
Aquests dies es parla força de cuidar la salut física, però també caldria vetllar per la salut mental. Com s’hauria de fer?
Sí, és importantíssim! D’entrada, és molt important mantenir unes rutines que haurien d’incloure activitat física, menjar de forma equilibrada, mantenir-se ben hidratat, dormir de forma suficient i evitar el consum de tòxics, no ens inventem pas ara allò de mens sana in corpore sano! Llavors també és important incloure activitats que ens ajudin a relaxar-nos; aquí cadascú troba les que li poden anar millor: llegir, escoltar música, cuinar, ballar, cosir, dibuixar, pintar… A més, és important exposar-nos una estona al sol (sempre amb protecció!) i ara que es pot començar a fer alguna passejada, que impliqui algun contacte amb la natura si és possible. També pot ser útil escriure algun tipus de diari, ja que ens pot ajudar a processar i gestionar els nostres sentiments i emocions.
Aquests dies s’ha detectat, per exemple, una major demanda d’alcohol als supermercats. Com ho interpreta?
Bé, actualment el consum a bars i restaurants és zero, per tant és lògic que hi hagi més demanda als supermercats. De totes maneres, també és cert que hi pot haver un augment de persones que desenvolupin alguna addicció en l’afrontament d’aquesta crisi, ho haurem d’anar veient i els companys del Centre d’Atenció i Seguiment a les Drogodependències (CASD) estan al peu del canó en aquest sentit. El consum d’alcohol i altres drogues també incrementa el risc de suïcidi, per tant tenim diferents elements sobre la taula als quals cal que posem atenció.
Els sanitaris també estan sotmesos a un gran estrès emocional aquests dies. Són col·lectiu de risc també en aquest sentit?
Sí, els companys i companyes que estan a primera línia afronten situacions molt complicades. El servei de salut mental ha reestructurat l’equip de psicologia per poder ajudar i hi ha un grup de suport psicològic que ofereix atenció tant presencial com telefònica al personal, ja sigui assistencial com no assistencial.
Una de les lliçons d’aquesta situació és comprendre, tots plegats, que som vulnerables?
I tant! Suposo que ja ho sabíem, però aquesta situació ens ho recorda i ens ho fa més evident.
Estem mentalment preparats per afrontar situacions com l’actual?
Evidentment no, però a la vida tot són aprenentatges, oi?
Quin aprenentatge creu que es podrà treure, de tot plegat?
Des del meu punt de vista, penso que ens hem adonat que tenim més paciència de la que pensàvem. I hem après a mirar què i qui tenim a prop nostre i el que ens envolta. Que coses que ens semblaven imprescindibles, no ho eren. Que el contacte físic es troba a faltar més del que imaginàvem. També penso que ha aflorat la solidaritat i la capacitat de pensar en els altres. I pensar en la nostra gent gran, on i en quines condicions viu. Crec també que el fet de reconèixer-nos vulnerables ha dotat de significat paraules que abans dèiem com ara “cuida’t”… Aquests dies la sentim i la diem més que mai… I amb més significació que mai.
Una societat més individualista no afavoreix la salut mental, oi?
Estar socialment connectat i sentir-se part d’un grup és un dels components que formen part de la salut mental, però penso que en cap cas aquesta crisi sanitària signifiqui esdevenir una societat més individualista. Com ja he dit, aquesta situació està aflorant la solidaritat i també la preocupació envers els altres més enllà del cercle més íntim. Jo no sé preveure com ens farà canviar com a societat, però penso que no serà cap a una societat més individualista.
El futur immediat sembla que ens aboqui a un cert distanciament social…
Bé, com dius, estem parlant del futur immediat. Anirem veient dia a dia com avança tot. De totes maneres, el concepte que s’ha utilitzat de “distanciament social” penso que no és del tot encertat; hauríem de parlar més de “distanciament físic”, ja que en cap cas s’evita el fet d’estar en contacte amb els altres, és més, hi ha casos en què aquest confinament està permetent que algunes persones es vegin més que mai gràcies a les noves tecnologies. Segur que tots sabem de persones poc avesades a l’ús de tecnologia que s’han convertit en autèntiques expertes en el tema de les videoconferències. Això permet contacte diari entre persones que abans potser només es veien un cop a la setmana o al mes. Evidentment que no és el mateix que poder-se trobar físicament, però no deixa de ser una connexió social.
{{ comment.text }}