A partir del curs que ve, l’Ajuntament de Manlleu aplicarà una tarifació social a les quotes de les dues escoles bressol municipals –Els Picarols i Colors–, de manera que les famílies pagaran en funció de la seva renda. L’import base continuarà sent de 160 euros mensuals, però sobre aquesta xifra s’hi podran aplicar bonificacions del 25%, el 40%, el 70% i el 90%, és a dir que en alguns casos es reduirà fins a 16 euros. Segons el regidor d’Educació, Rafa Cuenca (ERC-JfM), l’objectiu és que el “preu no sigui una barrera a l’hora d’accedir a les escoles bressol, ja que l’equip de govern creu en l’educació al llarg i l’ample de la vida”.
La mesura compta també amb el suport dels grups de l’oposició –es va aprovar per unanimitat durant el ple d’aquest dimarts–, però tot i això el PSC lamentava que el de Manlleu no sigui un dels 26 ajuntaments que el 2014 van demandar la Generalitat per impagaments en concepte de les escoles bressol. El conflicte es remuntava a dos anys abans, ja que fins aleshores el govern català aportava 1.800 euros als consistoris per infant i curs, la mateixa xifra que els ajuntaments i les famílies, però a causa de les retallades primer va reduir aquesta subvenció i finalment la va suprimir fins que el 2015 van assumir-la les diputacions.
Segons el grup socialista, el resultat en el cas concret de Manlleu és que la Generalitat deu 885.600 euros al consistori, que és qui es va fer càrrec de les seves aportacions quan van disminuir i desaparèixer.
Ara, l’executiu català té previst recuperar una subvenció de 1.300 euros per alumne i curs i 200 en concepte dels imports endarrerits, i l’equip de govern de Manlleu (ERC i JxCat) defensa, de fet, que compta amb el compromís explícit del conseller d’Educació d’eixugar el deute, però Marta Moreta (PSC) va advertir dimarts que només hi ha prevista una partida de 70 milions d’euros que “no serà suficient per a tots els municipis”. “Tenint en compte que el dèficit de les nostres bressols municipals puja a 382.000 euros, si la Generalitat ens pagués el que tocaria estaríem a zero. Per això és incomprensible que l’Ajuntament no participés en aquesta demanda”, va reblar Moreta durant el ple.
L’equip de govern, que en intervencions successives va repetir que té dipositada la confiança en el Departament d’Educació, va lamentar que el debat se centrés en aquest aspecte i no en la tarifació social, “una bona notícia per a les famílies de Manlleu”.
Cuenca també va retreure a la CUP que no prengués la paraula en la modificació de l’ordenança sobre les escoles bressol. “Entenc que gran part de la feina de l’oposició consisteix a fiscalitzar l’acció del govern, però comentar també les mesures amb les quals s’està d’acord propiciaria un clima més proper al diàleg”, sentenciava.
DIVERGÈNCIES SOBRE EL MODEL DE L’EMBARCADOR
Després que el Grup de Defensa del Ter anunciés la setmana passada que no es presentarà al concurs per gestionar l’Embarcador, el regidor Albert Generó, de la CUP, va remarcar la feina que ha realitzat l’entitat des del 1996, contribuint “socialment a deixar d’entendre el riu com una claveguera”, fent que la ciutadania “hi visqui de cara” i, entre d’altres, potenciant els productes de quilòmetre zero i l’economia social i solidària. En el marc del nou plec de clàusules per gestionar l’Embarcador, la CUP considera que “es perd l’enfoc social i natural de visibilització del riu”.
L’alcalde, Àlex Garrido, que també va agrair la tasca del GDT, va apuntar que l’entitat té l’opció de presentar-se al concurs i sobre el plec de clàusules, que “a nivell ciutadà se’ns reclamava la professionalització de l’Embarcador, i més en un estiu en què cal convertir-lo en un pol d’atracció perquè la gent passarà molt més temps a Manlleu”.
{{ comment.text }}