QUIOSC DIGITAL BUTLLETINS
EN DIRECTE EL 9 TV
EN DIRECTE EL 9 FM

“Les relacions amb el govern s’han llimat, però encara ens fan sentir com si fóssim els dolents”

Entrevista a Marc Poveda, regidor i portaveu de Junts per Tona a l’ajuntament de Tona

Arrenquem parlant d’un projecte que Junts per Tona coneix bé: les obres de reforma de l’antic cinema Orient a la plaça Major. Què ha de suposar que torni l’activitat en aquest punt del municipi?

És un projecte llargament esperat. El conveni urbanístic el vam deixar aprovat al final del mandat passat, quan amb Junts érem al govern. Quan va entrar el govern actual –Aixequem i ERC–, hi van voler fer una repassada. Sap greu perquè s’ha hagut d’esperar tres anys, però finalment s’han iniciat les obres. Per Tona serà un canvi important: es dona vida al centre, en un punt que no s’havia acabat de tancar mai. I creiem que també donarà força al comerç. L’arribada d’un Bon Preu no ha de ser una competència, sinó un complement i un reclam més.

El govern actual hi va fer una repassada i en la negociació es van aconseguir dos habitatges socials. Vist en perspectiva va ser una bona decisió revisar-ho?

Sense cap dubte, haver aconseguit dos habitatges socials és bo. I més tenint en compte que a Tona en fan falta. I que siguin de caràcter social també és important. Sí que és cert que no sé si aquesta inclusió és el que ha retardat tant el projecte. També es va haver de fer un nou text refós del conveni, i es va haver de portar el projecte a la Comissió d’Urbanisme de la Generalitat, i això és lent. Ara es farà, i sí que pensant en els comerços, que arriba la festa major i estem a l’estiu caldrà veure si genera moltes molèsties. Em consta que es farà o s’ha fet un reunió amb els veïns de la zona per explicar les afectacions.

“Es van trobar tota una acció de govern feta per nosaltres i molt ben encaminada”

Unes altres actuacions que des de Junts han seguit de prop són les obres de la biblioteca, l’ampliació del CAP o l’arrencada de l’espai Muriel Casals. S’han executat com ho havien previst quan els van arrencar el mandat passat?

S’han fet alguns canvis. L’espai Muriel Casals va ser un pilar del nostre mandat. Va costar que avancés, però ara veient el resultat i l’acompanyament de la ciutadania és una satisfacció. Perquè és com una àgora, un espai per a les entitats i la ciutadania que era molt necessari. La biblioteca també és un projecte que vam iniciar i que ens agrada veure com avança. L’actual govern va modificar el projecte per incloure un tema d’eficiència energètica. És una bona idea, però també ha fet incrementar el pressupost.

Han retret durant el mandat que l’equip de govern viu del que van engegar vostès. Ho creuen així?

És que què han fet de nou? Durant la campanya electoral donaven per entès que era fàcil gestionar un ajuntament, i que eren el canvi. I quan analitzes els projectes importants que han avançat, i hi podem afegir el centre d’interpretació del Camp de les Lloses, són iniciatives que vam engegar nosaltres. I ens alegra que tot i les dificultats del moment ho hagin pogut tirar endavant. La realitat és que es van trobar tota una acció de govern feta per nosaltres molt ben encaminada.

En temes d’eficiència energètica sí que s’han fet passos endavant importants.

I ho valorem molt positivament. És de les coses en què l’equip de govern hi ha treballat molt. S’han fet diversos projectes d’instal·lacions amb energies renovables. En un moment que és molt necessari. També és cert que ens trobem en un moment en què es pot accedir a moltes subvencions per aquest tema.

Ha sorgit el projecte de recuperar el Balneari Ullastres creant un centre d’educació ambiental. Creuen en aquesta idea?

Sí, i hi vam votar a favor perquè és un bon projecte. També per difondre el patrimoni cultural i històric del poble. Som el poble de les aigües sulfuroses, i els balnearis van tenir un paper molt important. Recuperar l’Ullastres amb aquesta idea ens sembla bé. Ara bé, ens fa patir veure com s’executarà perquè serà una inversió força elevada.

“Valorem de manera positiva tota la feina que s’ha fet en l’àmbit de les renovables”

Quant a acció de govern també s’han fet actuacions importants en el clavegueram i canviant el contracte de l’enllumenat públic. Són inversions necessàries, però poc lluïdes el que ha hagut de fer el govern en aquest mandat?

Les actuacions del clavegueram són importants. Vam tenir el pla director sobre la taula, i és una actuació que s’ha de fer. A Tona hi ha diversos punts que s’han d’arreglar, i fer-ho a poc a poc és una bona idea. Fer tota la inversió de cop seria molt complicat. Sobre l’enllumenat públic, ja vam comentar que era una bona decisió.

Un altre moviment important ha sigut la dissolució de la Fundació Can Codina i el canvi de model de gestió de la residència, el casal d’avis i els pisos tutelats municipals. Tenen retorn de com està funcionant?

El retorn en aquesta àrea va ser nefast, perquè no se’ns va informar prou bé del que s’estava fent. Això ens va generar neguit. Estàvem acostumats a fer-ho d’una manera, i el canvi de gestió ens va alertar. I s’ha vist en el pressupost, en què un 10% ja es destina a la residència. En l’estudi econòmic i financer de l’empresa pública Sumar –encarregada de la nova gestió–, també hi vèiem xifres que no quadraven amb el que es va dir. Una altra cosa és el servei que es dona, que això s’haurà de valorar amb el pas del temps.

Però com s’havia de fer? El canvi es va argumentar perquè el model de fundacions ja no estava permès.

Sí, perquè es tractava d’una fundació, i ara la llei de contractes això no ho preveu. S’han tret de la normativa. Crec que s’hauria hagut d’analitzar molt més totes les possibilitats de gestió pública que teníem. Sumar la conec, i treballen bé. El problema és com es va fer tot plegat i el tracte que vam rebre com a oposició.

Després d’un 2021 amb pressupost prorrogat, Tona va quadrar balanços aquest 2022. Per què hi van votar en contra?

Veníem d’un 2021 que, per primer cop en la història de Tona, es va treballar amb pressupost prorrogat. Esperàvem més canvis de cara al 2022. Més inversions, alguna actuació diferent que marqués una mica l’acció de govern. Però no va ser així. I a més, ens van explicar els números, però des d’un primer moment no ens hi van deixar participar. D’altra banda, en els ingressos vam alertar de l’impacte que podien tenir les ajudes per instal·lar plaques fotovoltaiques en la recaptació de l’IBI.

Per què?

Perquè la bonificació que proposen s’allarga força anys. I l’IBI és el principal ingrés de l’Ajuntament. Si hi ha una elevada demanda de projectes ens preocupa que es llimin massa aquests ingressos. L’informe de l’interventor apuntava que la disminució podia arribar als 130.000 euros. I pel que fa a l’ICIO –l’impost sobre construccions i obres–, ens arriba des de la ciutadania que hi ha moltes llicències aturades a l’Ajuntament. Per tant, no hi ha aquest ingrés. Quant a les despeses, és un pressupost continuista i que preveu tan sols 215.000 euros en inversions d’un import total de 8,9 milions d’euros.

“Treballar amb modificacions de crèdit demostra falta de previsió i de projecte”

El govern apunta que les inversions s’aniran incorporant a través de les modificacions de crèdit.

Això demostra falta de previsió. I de projecte de poble. Perquè les modificacions de crèdit és una solució, però també és una manera d’alentir tots els processos, ja que cal una aprovació, una exposició pública, etc.

Com definiria la relació amb l’equip de govern que formen Aixequem i ERC?

Al principi va ser tensa, i els fantasmes del passat hi eren molt presents. I sabia greu arribar en un punt de tanta tensió. Ells van entrar al govern de rebot.

Formen govern perquè hi ha un pacte entre dues forces.

Sí, però l’objectiu era liquidar Josep Salom. I crec que és l’única cosa que tenien en comú, perquè quant a programes electorals, amb Esquerra hi coincidim més nosaltres que Aixequem.

S’han anat llimant les relacions durant el mandat?

S’han llimat, però també és cert que als plens quan els donem la nostra opinió sembla que s’ofenguin. Des de Junts hem volgut fer una oposició constructiva i endreçada. Però ens trobem que si fem qualsevol crítica o expressem una opinió en contra encara ens fan sentir com si fóssim els dolents. I no ho som. Som regidors a l’oposició i al final la nostra feina també és la de fiscalitzar el govern.

Ja treballen en el projecte de Junts per Tona de cara a les municipals del 2023?

Sí, hem començat a parlar amb l’equip. Tenim noves incorporacions de gent molt vàlida, i també hi ha un grup cohesionat i unit. Esperem tancar coses en breu i segur que en sortirà un projecte engrescador.

L’encapçalarà vostè, aquest projecte?

A mi m’agrada molt la política municipal. De fet, m’agrada la política en general. Sempre explico que m’hi vaig ficar per tot el tema del procés català, i a l’Ajuntament hi entro el 2015, amb només 22 anys. Potser un pèl massa jove. He anat creixent personalment i professional, coneixent com funcionen els ajuntaments, i ara estic en el meu segon mandat. Penso que m’agradaria continuar com a regidor, o fins i tot vinculat al grup municipal. Tot just estem pensant qui ha d’encapçalar la llista, i ho decidirem entre tots els companys. Jo em poso a disposició del que el grup necessiti.

“Em poso a disposició del que el grup necessiti. Voldria seguir com a regidor”

S’han plantejat el retorn de Josep Salom com a cap de llista? De fet, la proposta que encapçalava va guanyar les eleccions del 2019 a Tona.

Amb Josep Salom hi parlem regularment. Quan va deixar l’acta de regidor va expressar la idea d’apartar-se’n però sense fer-ho del tot. Va fer un pas al costat, però no ens ha abandonat. Sempre ens dona suport. Ara també està fent els seus projectes personals i li hem deixat aquest espai. Tot plegat s’haurà de valorar en els propers mesos, i el que està clar és que Josep Salom és un actiu per l’equip de Junts per Tona.

Però plantejaran que la persona que va guanyar les últimes eleccions torni a encapçalar la llista de Junts?

Tindria tot el dret a fer-ho. Ell va liderar el projecte que ara gestionem nosaltres. I ens ha servit per volar a nivell individual. La decisió serà en primer lloc seva de voler-ho fer, i si això passa s’haurà de plantejar a tot el grup. El que és segur és que ens acompanyarà en la decisió de quin camí hem de prendre de cara a les eleccions municipals del 2023.

LA PREGUNTA

Està d’acord amb la posició del govern espanyol sobre la guerra a l’Iran?

En aquesta enquesta han votat 245 persones.