La investigació dels Mossos d’Esquadra apunta a una data, un fet i un lloc concret com el punt d’inflexió perquè el grup de joves de Ripoll comencés a operar clarament com un grup terrorista. Es tracta del 24 de maig de 2017, moment en què Younes Abouyaaqoub adquireix dues targetes de mòbil en un locutori de Manlleu. Segons el testimoni del cap de la unitat antiterrorista que va declarar dimecres a l’Audiència Nacional, “aquest pas es realitza per amagar conversacions i cerques vinculades amb l’atemptat”.
Són els coneguts com a telèfons de conspiració: diverses targetes que es compren en diferents punts de Catalunya i també en els viatges que fan els joves a França i el Marroc per establir una xarxa de comunicació interna i exclusiva entre els membres de la cèl·lula. Les targetes, comprades amb noms falsos, permeten escapolir-se amb més facilitat de les escoltes telefòniques o de la geolocalització, ja que es posen i es treuen dels dispositius només quan han de ser utilitzades. La investigació va determinar que s’havien comprat 13 targetes per a línies de mòbils de conspiració.
El rastre que s’ha pogut establir de les targetes confirma que a principis de juny augmenta molt la seva utilització, coincidint amb el període que comença la producció d’explosius a Alcanar i la determinació d’objectius per fer els atemptats.
