Caminar, conversar i reflexionar són activitats que solen anar de la mà. La Marxa per la Llibertat que va arrencar de Vic dimecres va servir per confirmar-ho, i per afegir a les tres anteriors accions una quarta: la de protestar, en aquest cas, en contra de la sentència condemnatòria i empresonament dels principals polítics i polítiques i líders d’entitats socials i culturals del país que van prendre part en l’organització del referèndum de l’1 d’octubre de 2017. La resposta de rebuig va ser massiva. O fins i tot històrica, ja que la imatge dels dos carrils de la C-17 plens de gom a gom i al llarg de diversos quilòmetres no s’havia vist mai i serà difícil d’oblidar. Mentre la Guàrdia Urbana de Vic xifrava la participació en el tram des de la capital catalana fins a Centelles en unes 10.000 persones, els periodistes utilitzàvem un altre mètode per fer-nos una idea de l’abast de la mobilització: la càmera de televisió d’EL 9 TV va estar gravant de manera ininterrompuda el pas de gent caminant per sota del pont proper als Hostalets de Balenyà durant uns 38 minuts. Una bestiesa. Entre la multitud, molta gent d’Osona i el Ripollès però també persones de Sabadell, Caldes de Montbui o diversos punts dels dos Vallesos.
I qui forma part d’aquesta manifestació multitudinària en una jornada laboral? Doncs gent de tota mena: estudiants, jubilats, joves, pares i mares, i treballadors. Molts treballadors que o bé han gastat dies festius o directament han desobeït per poder ser en un acte que també va comptar amb la participació d’alguns familiars de presos polítics i exiliats, com les parelles de Quim Forn i Jordi Turull, Laura Masvidal i Laura Bragulat, o Betona Comín, germana de Toni Comín, ara exiliat a Bèlgica.
Passa rere passa et trobaves amb grups ben diferents. Com el d’Helena Tuneu, Marta Roma i Mònica Famada. La condició d’estudiants de la Universitat de Girona les va fer dubtar a l’hora d’arrencar la marxa: “Podíem haver-ho fet des de Girona però hem sortit des de casa, des d’Osona”. Tot just en els primers metres del recorregut que les ha de portar fins a Barcelona reconeixen entre somriures que van “molt ben preparades, amb previsions per una setmana”. Tot i això, la logística no és un tema que els preocupi massa: “Tot està molt ben organitzat. Ens han fet triar àpats de tots els llocs on farem parada, i no hem de patir per res durant el camí”. Aquestes paraules, dites dimecres a primera hora, es van confirmant al llarg de la jornada que transcórrer per Osona. Primer, amb els voluntaris repartits al llarg del recorregut per ajudar i evitar cap ensurt, i després, en l’aturada per dinar a Centelles. Tot i que s’havien preparat 1.200 tiquets per a entrepans, la riuada de gent multiplica per molt les previsions. En aquest punt, es confirma la utilitat de la Taula per la Democràcia, amb la participació de tots els partits polítics del consistori i de la societat civil centellenca, així com de l’ajuda dels veïns i veïnes dels pobles del voltant. Les desenes de truites fetes a última hora i la logística per muntar i desmuntar la zona per menjar al mig de la carretera han estat perfectes. Centelles és un poble eficient i solidari, sense cap dubte.
L’Helena, la Marta i la Mònica representen un col·lectiu que ha agafat amb força la batuta de la protesta: “És important que el jovent s’activi. Si ens movem segur que molta més gent s’afegirà a nosaltres”, apunta l’Helena, que tot i així no veu una solució fàcil al conflicte. “No serà cosa de dos dies. Caldrà fer molts esforços i viurem capítols amb molta tensió.”
L’arrencada des de Centelles a la tarda ha sigut precipitada ja que la sortida s’ha avançat i ha enganxat molta gent que dinava o es volia afegir al recorregut desprevinguda, però la serp multicolor engega de nou en direcció al Vallès Oriental. “El cansament ha provocat moments de silenci, problemes als peus, però no ens aturarem”. Que així sigui.
“Empresonar polítics és una bogeria”
En l’aturada a Tona, un home ha perdut de vista el seu grup de caminants. El sorprenc amb una primera salutació i la seva reacció és contestar que no parla català, “soc francès”, em diu en la llengua del país de l’hexàgon. Em desperta la curiositat, i finalment Gilbert Nemer m’explica què hi fa a la Marxa per la Llibertat: “Soc de Clarmont e Montferrand, i el 2015 amb els bons resultats de l’extrema dreta a les eleccions vaig decidir marxar. Des del 2018 visc a Catalunya, a Vic”. Està disposat a arribar a Barcelona amb un grup de companys, i s’indigna a l’hora de parlar del que està passant al territori que l’ha acollit: “Soc francès i no soc ningú per parlar d’independència sí o no, però la lluita del poble català és normal. Posar a la presó els polítics que ha escollit la població per fer el que els ha demanat la gent, que és votar, és de bojos”, desgrana amb una barreja de català i francès. I és que Nemer s’esforça de valent per matisar del tot el seu posicionament i deixar clara la seva opinió: “No hi ha cap país democràtic al segle XXI que faci això d’empresonar polítics. No és una situació normal. Europa diu que és un problema d’Espanya, però crec que no és cert. És un problema i un atac a la llibertat de tot Europa”. De cop, torna a retrobar-se amb el grup d’acompanyants que havia perdut feia una estona. El criden perquè s’espavili, ja que després de menjar i descansar una mica han decidit arrencar de nou en la part capdavantera de la marxa. Carregat amb el sac de dormir s’allunya ràpid.
