Janna Locher (JxCat) repeteix per segon mandat a l’alcaldia de Sora. En un format de llistes obertes forma un govern de coalició amb IpS-AM, amb qui van plantejar un programa electoral conjunt.
Com afronta el nou mandat ara que té experiència?
Sempre miro pel poble, per la gent que hi viu, sempre m’ho he estimat molt. He nascut aquí a pagès. Conec els camins, la gent i també em va obrir molt les portes que al Batxillerat vaig fer el treball de recerca de les cases de pagès de Sora, com una catalogació, i vaig haver d’anar a les diferents masies. Els vaig conèixer i em van conèixer a mi.
Fa quatre anys era el segon cop que era la més votada i va fer el pas per ser investida. La relació amb l’exalcalde va ser difícil?
Sí, no hi ha relació. Es va enfadar molt i no ho he entès mai. Hi havia coses que les puc intuir però no les sé i tampoc vull remenar-hi. No tinc res en contra seva, però sí que en el seu moment em va girar l’esquena. La gent volia un canvi i em van demanar que si era la més votada per què no em presentava. Estava en tot el dret i vaig tenir suport dels regidors.
Aquest cop es van presentar per diferents partits.
Bé, era perquè alguns se sentien més a gust amb un altre partit. I també vaig dir que si algú altre sortia més votat tenia tot el dret a ser alcalde.
El mandat passat va obrir una escola d’Educació Infantil al poble, què ha suposat?
Té 29 alumnes i hi ha fet molt. Molts pares, en venir, van veure que els nens poden sortir a fora, no has de vigilar tant, pots anar amb bici, al bosc. En un poble rural tens més llibertat. És una altra visió, una altra filosofia de vida. A molta gent li ha agradat, li agrada com és el poble, és tranquil, i això ha fet que molta gent hi hagi vingut a viure i que moltes cases estiguin repoblades.
Hi ha habitatge perquè vingui més gent?
El problema és que no tenim més cases, però hi ha demanda. Encara queda algun terreny on es pot construir.
L’escoleta ara és fins a 6 anys. Treballaven perquè fos municipal.
Crec que l’any vinent ja podrà ser-ho fins als 3 anys.
Hi ha previsió per anar més enllà de l’Educació Infantil?
Volen fer Primària com a escola privada. A baix a la pista s’està treballant per fer una construcció on cursar la Primària.
Els pisos per a joves a l’antic ajuntament, quan es podran ocupar.
Ja vam començar el mandat passat i n’hem fet la primera fase, la part de façana i hi hem fet una part de magatzem perquè ara en tenir l’escoleta ens havíem quedat sense. Pensava que amb els primers quatre anys es podria fer tot però no van arribar els diners. Encara pot trigar dos o tres anys.
Volen fer una sala polivalent.
Ens trobem que per les festes majors si un dia plou les escoles ens queden petites. Aquí tenim una sala polivalent que és petita i concerts no els pots fer, o teatre. Tindrà uns 325 metres quadrats i la primera fase valdrà 266.864 euros i volem demanar un ajut a les meses de concertació.
Fa uns mesos van trobar un nou pou per captar aigua. Ja està connectat?
Està tot fet, només falta el tema elèctric, connectar-lo. En uns dos mesos pot funcionar.
Tenen un problema amb l’aigua al poble?
Sí, tenim diferents pous i diferents llocs on tibem i suposa més despesa de bombes, quan se n’asseca un has de tibar de l’altre, tancar-ne un, i és complicat. Si saps un lloc que surt aigua i que n’hi ha per tot el municipi són dues bombes que funcionen. Hi ha un desgast, però sempre saps que si hi ha un problema és allà i no has de mirar a tants punts diferents. Surt prou aigua com per subministrar tot el municipi.
Amb les deixalles ara sí que tenen un problema.
El porta a porta no ens surt a compte i amb els contenidors tenim problemes a llocs que són molt de pas com Cussons. Hi passa gent que va a treballar de diferents municipis, els que fan porta a porta, i si algú té escombraries i troba els contenidors per la carretera les llença allà. També hi llencen matalassos, mobles vells…
En un poble rural, han d’invertir molt a arreglar camins?
Sempre hi ha molts camins per arreglar. Tenim 32 quilòmetres quadrats de superfície, hi ha 64 masies disseminades i molts camins. Aquests quatre anys hem pogut fer molta feina perquè hem aconseguir força subvencions per arreglar-los, però n’hi ha per millorar.
Volen fer un canvi en el pla urbanístic de les zones forestals on hi ha granges. Amb quina voluntat?
Ens vam trobar que amb les normes subsidiàries del 2000 van posar granges en zones forestals i ara la normativa obliga a ampliar-les per al benestar animal i no hi poden fer res. No compleixen la normativa perquè des del municipi es contradiu i no els ho deixem fer. Ho estem intentant adequar perquè les granges no en quedin afectades, ja que és la principal activitat, és un poble agrari ramader. S’ha de cuidar i ajudar que això pugui ser possible. Hi havia una mala gestió i s’ha de solucionar i tot això necessita molta dedicació i temps.
