L’Ajuntament de l’Esquirol, la Generalitat i la Diputació de Barcelona van inaugurar, conjuntament, divendres a la tarda, la nova escola bressol del municipi. La instal·lació, que ha permès abandonar la vella ubicació al CEIP El Cabrerès, té una capacitat de 54 alumnes, però en un futur, si convé, es pot ampliar fins a 82.
Per això, l’alcalde, Josep Mas, que es va referir a la llar d’infants com “un vell projecte, un vell somni que avui és una realitat”, va explicar que era “una obra amb visió de futur” perquè, a banda i banda del recinte, s’hi han fet dos porxos que possibilitaran l’ampliació amb dos mòduls més, un per a lactants i un per a alumnes de 2 a 3 anys.
La directora del centre, Mercè Coll, va recollir el testimoni de Mas per explicar que “les aules estan molt ben preparades; feia falta, a les antigues dependències no hi cabíem. Estem contents de poder donar un millor servei al poble”.
Josep Comas, coordinador de l’Àrea d’Educació de la Diputació de Barcelona, va dir que era “un dia feliç” i va recordar que el d’escola bressol era un servei, “que com més oferta hi ha, més es demana”.
El director general d’Administració Local, Carles Bassaganya, va fer notar l’esforç de la Generalitat per “equilibrar el país” apostant per col·laborar en la construcció d’equipaments, com la llar d’infants de l’Esquirol, als municipis que ho necessitin. “És un projecte per conciliar la vida laboral de pares i mares, però també un projecte educatiu”, va concloure. La inversió, segons les dades oficials que s’han facilitat, ha estat de 847.732 euros, dels quals 270.224 euros els ha aportat Governació, 200.000 Diputació de Barcelona, 270.000 Educació i la resta, l’Ajuntament.
Aquestes xifres han estat contestades pel grup de l’oposició, CiP, per considerar que no s’hi inclouen tots els conceptes. Segons CiP, s’hauria de deixar clar que la licitació va ser de 628.000 euros, però que, a l’hora d’establir-ne el cost final, s’hi haurien de comptar, entre altres, els 252.000 de l’adquisició dels terrenys, els honoraris de l’arquitecte, l’arquitecte tècnic o l’enginyeria que va fer la legalització de l’activitat. Si es fes així, sosté CiP, la xifra seria d’uns 950.000 euros, encara sense comptar-hi, per exemple, el mobiliari.
