‘ETA a la ciutat dels sants’ commemora el 20è aniversari de l’atemptat d’ETA contra la caserna de la Guàrdia Civil de Vic, el 30 de maig de 1991. S’emetrà per TV3 el dimecres dia 30, dins del programa ‘Sense ficció’.
A quarts de 7 de la tarda del 30 de maig de 1991, Albert Om, aleshores subdirector d’EL 9 NOU, recorda que estava parlant al seu despatx amb el director general del periòdic, Jordi Molet, sobre l’editorial de l’edició del divendres. Tot d’una va sentir-se un fort estrèpit. “Una explosió a la caserna!”, recorda Om que va exclamar Molet. Tota la redacció d’EL 9 NOU, situada aleshores a la plaça Francesc Macià, a poc més de 100 metres de la caserna, va sortir disparada per cobrir el succés.
Al cap de poc temps, Om deixava el periodisme osonenc. Ara, 20 anys després, ja convertit en un dels periodistes més populars de Catalunya, ha tornat a Vic per parlar en veu alta en un documental que ell ha dirigit, ETA a la Ciutat dels Sants, sobre què va representar per a Vic i els seus ciutadans un atemptat com aquell. El documental s’estrena el 28 de març a L’Atlàntida, i dos dies després l’emetrà TV3 dins el programa ‘Sense ficció’.
El documental és fruit de deu mesos de treball d’un equip encapçalat pel mateix Om, amb la realització de David Barragán i el guionatge i subdirecció d’Eloi Vila. Quan el periodista taradellenc va plantejar a TV3 el treball “jo mateix pensava que era per un mer interès professional”.
A mesura que avançava el rodatge, però, “he vist que també tenia un fort component personal, un retorn, un tornar a connectar-me personalment i professionalment” amb uns fets que ell va viure en primera persona. Uns fets, però, recalca Om, que es van viure molt intensament a la ciutat de Vic, “però que amb el temps tots vam pensar que era millor no pensar-hi, un silenci molt de Vic”.
Al cap de 20 anys, amb el documental, Om s’ha plantejat com a objectiu periodístic “trencar el silenci”, parlant en veu alta sobre l’atemptat i com va deixar la ciutat, “poder parlar en veu alta allò que no havíem dit”. Reconeix que ha estat un “treball que ha costat perquè no és una història de blancs i negres, sinó que té molts matisos”.
Pel documental hi desfilen des de guàrdies civils o familiars que van viure l’atemptat en primera personal fins a polítics de l’època, com el president Jordi Pujol, el lehendakari José Antonio Ardanza, Narcís Serra –que era ministre de Defensa– o l’alcalde Pere Girbau. Només “una absència”, un polític que li va dir que no: l’exalcalde Jacint Codina, amb qui va estar dues tardes, però sense èxit.
El documental es planteja en primera persona. “No enganyem a ningú, en parlo des de dins, i el primer que es posa al davant fent reflexions sóc jo, en la ciutat on vaig néixer i treballar molts anys”. D’aquí que, al seu entendre, el producte acabi sent diferent que si l’hagués fet un periodista “que ve de 300 quilòmetres lluny”. “Jo era un més de vosaltres, i ara torno per parlar-ne en veu alta”, acaba dient Om.
· “Vic estava desconcertada: com pot ser que ens ho hagin fet a nosaltres?”
El documental ha permès a Albert Om adonar-se de “la càrrega simbòlica” que hi ha darrere l’atemptat de Vic. Per les nou persones mortes, quatre d’elles nenes, “l’atemptat més sagnant en una ciutat tan petita”, però també perquè va permetre “aflorar banderes molt diferents”. Una d’elles, en les imatges de la catedral, amb el fèretre de Núria Ribó embolcallat en la bandera catalana enmig de les altres, amb l’espanyola. O a Gernika, al funeral de José Félix Erezuma, un dels etarres morts, amb la ikurriña i l’estelada.
I enmig, la ciutat de Vic, “aterrida, però també desconcertada: com pot ser que ens ho hagin fet a nosaltres”. Al documental d’Om també hi traspua el triangle simbòlic d’uns “suposats patriotes bascos” que van contra “els de tot per la pàtria”, i això en el que l’alcalde Montanyà havia definit com “la capital de la Catalunya Catalana”.
Uns fets, recorda Om, “amb un component emocional molt elevat”, entorn dels quals intenta “reflexionar fredament”. No posant tant el focus en ETA o només en les víctimes, sinó també en la ciutat. “El meu objectiu seria que el documental faci pensar, no tant burxar en la part més sensible, posar-hi reflexió, una cosa molt difícil en una qüestió tant a flor de pell”, reitera Om.
EL 9 NOU també té un paper important en el documental, tant en la història, com per les imatges que hi apareixen, del fons fotogràfic del periòdic.
