A Osona hi ha més de 2.000 persones amb insuficiència cardíaca (IC), una síndrome clínica produïda per la incapacitat del cor de bombejar la sang de forma adequada a la resta d’òrgans. D’aquestes persones, més de 500 estan en seguiment a la Unitat d’Insuficiència Cardíaca del Servei de Cardiologia del Consorci Hospitalari de Vic (CHV). La IC és una de les principals causes d’hospitalització: cada any suposa entre 450 i 600 ingressos als hospitals d’Osona i la seva mortalitat entre els pacients és del 4,2%.
En el context actual, el CHV, conjuntament amb els Equips d’Atenció Primària (ICS i EBA), ha impulsat una nova ruta assistencial d’atenció a la insuficiència cardíaca (IC) a la comarca, que ha de servir perquè els usuaris d’aquest servei percebin una atenció més àgil i resolutiva. El circuit vol aconseguir reduir la mortalitat i la incidència de la malaltia, per tal de minimitzar els ingressos hospitalaris no urgents, desenvolupant altres alternatives assistencials personalitzades, segons la cardiopatia de base, la gravetat de la malaltia i la seva fragilitat. “Aquesta ruta es va començar a treballar el juny de l’any passat, actualitzant una ruta assistencial que hi havia prèviament”, segons explica la doctora Helen Valenzuela, coordinadora de la Unitat d’Insuficiència Cardíaca del Consorci Hospitalari de Vic.
“Des que vaig arribar a l’Hospital de Vic vaig tenir clar l’objectiu de crear una Unitat d’Insuficiència Cardíaca i, en un futur, com estem fent ara, establir una ruta assistencial d’atenció a la malaltia a la comarca d’Osona”, afegeix Valenzuela. La creació de la nova unitat va començar fa tres anys, el maig de 2019, quan es va plantejar la possibilitat d’inserir els pacients d’IC en un model que coordinés totes les eines i recursos dels quals disposa el Consorci.
Les estratègies es treballen des d’una visió multidisciplinària i global del pacient. Es tracta de reordenar els recursos necessaris per garantir una atenció integral i una coordinació de l’atenció en totes les fases de la malaltia, des de la prevenció i promoció d’estils de vida saludables per disminuir el risc de malaltia fins a l’atenció dels pacients crònics. D’aquesta manera es vol garantir que la transició entre els diferents nivells assistencials sigui més fluida i assegurar l’equitat i accessibilitat als serveis.
Aquestes alternatives assistencials requereixen un treball interdisciplinari i la complicitat de diferents professionals. Una de les mesures és la implementació d’un metge responsable en insuficiència cardíaca a cada ambulatori que juntament amb una infermera “rebran una formació per fer un seguiment detallat de cada pacient”. Aquesta coordinació entre els professionals sanitaris preveu reduir la quantitat d’ingressos i, sobretot, dels reingressos. Segons la doctora, “als 30 dies de l’alta hospitalària, hi ha una taxa de reingrés de més d’un 10%. Per això intentem que el pacient ja hagi rebut tota la medicació durant l’ingrés hospitalari, i procurem fer un seguiment setmanal, ja sigui per telèfon o amb visites presencials a l’hospital o a l’ambulatori, per evitar aquests reingressos”. Els integrants de la Unitat d’Insuficiència Cardíaca estan en contacte permanent per fer un seguiment acurat dels malalts i per valorar les derivacions entre centres i especialistes. Montserrat Codony, infermera experta en IC, destaca la importància del treball en equip per aconseguir el tractament més eficaç: “Ens hem de coordinar per veure qui necessita anar on.”
Codony també destaca la importància del paper de les infermeres a les unitats d’atenció, perquè són les encarregades de fer una educació per l’autocura d’aquests pacients. “El pacient s’ha d’empoderar, ha de saber què és aquesta malaltia, i s’ha de saber autocuidar”, afirma la infermera. “Dieta, exercici i complir amb el tractament, tots tres són un pilar per evitar ingressos i millorar la seva qualitat de vida.”
Els pacients més estables i sense criteris de gravetat faran el seguiment a Atenció Primària, en coordinació amb la unitat d’IC. Les persones que presentin cardiopaties complexes seran ateses des de la unitat del Consorci. En cas de necessitar cirurgies o dispositius, es derivaran a a la UIC avançada de l’Hospital Clínic de Barcelona, amb el qual el CHV té conveni.
Tot i que porta més de tres anys en desenvolupament i funcionament, no va ser fins al passat 8 de juny que la nova ruta es va presentar en el marc de la Jornada de Cardiologia d’Osona, i ara resta a l’espera de l’oficialització administrativa.
{{ comment.text }}