Just després de travessar l’entrada principal de l’Hospital de Campdevànol, a mà dreta, hi ha ubicada l’àrea de consultes externes. Un espai que ha acollit durant 46 anys Lídia Salomó. Ella hi treballa d’administrativa des de l’1 octubre de l’any 1974, quan només tenia 14 anys (ara en té 60 i li queda poc per jubilar-se). “L’hospital és com casa meva i me’l sento meu. L’he vist créixer i millorar”, apunta.
La feina de Salomó és imprescindible perquè tot funcioni com un rellotge. Ella cada dia arriba a l’hospital un quart d’hora abans de començar el seu torn per tenir-ho tot a punt quan entri la gent, ja que “llavors no tens temps de fer res perquè, quan et venen a demanar l’hora, t’expliquen de tot i els has d’escoltar i a vegades fer de psicòloga”. La seva tasca consisteix a indicar a la gent que arriba al centre sanitari on ha d’anar, marcar-los a l’ordinador perquè el metge sàpiga que han arribat, donar-los hora de visita quan surten i resoldre els dubtes dels visitants.
“Amb els anys l’hospital l’he vist créixer i millorar”
Lluny d’allò que es pugui pensar, la irrupció de la tecnologia en aquesta feina no l’ha millorat tant com seria desitjable. Quan Salomó va començar la seva vida laboral a l’oficina, al costat de Pere Cuy –l’antic gerent de l’hospital–, hi havia menys volum de feina “però fèiem una mica de tot, i fins i tot ajudàvem a entrar algun pacient”. Llavors, es feia tot a mà. Salomó explica que ho apuntaven tot en uns llibres i que tenien uns dietaris per a cada especialitat “que no sé si els deuen guardar encara”. A finals dels anys 80, van arribar els primers ordinadors i tot va canviar. “El programa que tenim ara va lent i no és prou àgil”, remarca. A banda de creure que haurien de ser dos per arribar a tot arreu, el fet que quan s’ha de donar una hora no es pot fer de pressa fa que es formin cues. “Abans era més ràpid; tot i que dels ordinadors és cert que en pots treure moltes dades”, reconeix. Tot i aquests problemes, a Salomó li encanta la feina “perquè tractes amb la gent i tens moltes satisfaccions”.
Salamó comenta que, en moltes ocasions, hi ha molta gent gran que es desplaça al centre hospitalari i “no saben ni per què han vingut”. En la seva feina li toca descobrir el motiu d’aquestes visites i també la d’escoltar algun pacient enfadat. “Soc l’operadora que ho rebo tot, però després quan entren amb el metge ja els hem aconseguit suavitzar”, diu. Amb l’arribada de la Covid-19, la feina ha disminuït una mica i, per exemple, hi ha algunes visites que són per telèfon i “la feina consisteix més a trucar a la gent que no vingui que ja els avisaran”. Tota una guia humana per als pacients.
{{ comment.text }}