Noelia Zuheros i Pol Tacuri van acudir al CAP perquè quan ella donava el pit a la seva filla, la Mila, li feia mal. La petita tenia anquiloglòssia, és a dir, el fre lingual curt. “La llengua és indispensable per mamar i si no es mou prou no pot munyir bé”, explica Maria Viñolas, pediatra experta en lactància materna de l’Hospital Universitari de Vic. L’anquiloglòssia és una de les patologies que treballa, ja que pot provocar dificultats en el nadó, com extreure poca llet o bé massa, i en la mare, dolor i clivelles. Si empitjora, tot això pot derivar en dolor als pits, la dilatació d’algun dels seus conductes o un abscés.
Per intervenir la llengua de la Mila, la parella va haver de desplaçar-se fora d’Osona, ja que només Viñolas està formada per tractar aquesta mena de casos a la comarca. “Fins ara, quan no hi era, havíem de derivar les famílies”, apunta Judit Tarrés, llevadora coordinadora del servei d’atenció a la salut reproductiva (ASSIR) d’Osona. Això, però, ara passarà a la història, ja que l’ICS ha impulsat una formació per revertir-ho. La prova pilot es va portar a terme la setmana passada al CAP Osona, amb una seixantena de professionals a la part teòrica i una quinzena a la pràctica. “Els ensenyem a avaluar, diagnosticar i tractar l’anquiloglòssia”, explicava Luis Ruiz, pediatre expert en lactància materna de l’ICS que va impartir la formació juntament amb Viñolas.
“S’ha format pediatres, infermeres pediàtriques, odontopediatres o llevadores”, afegia Tarrés, remarcant que s’haurà d’elaborar un protocol i un circuit perquè aquesta quinzena de professionals es reparteixin arreu de la comarca. Raquel Moreno, referent de la consulta de lactància de l’ASSIR Osona, subratllava que “és important tractar aquests problemes que poden interferir en l’èxit de la lactància”.
La intervenció, segons Viñolas, és senzilla, breu i no s’ha de portar a terme ni en un quiròfan: “Se secciona el tel o mucosa que enganxa la llengua al terra de la boca”. Un cop s’ha realitzat la incisió, el bebè pot tornar a mamar de seguida. Durant un parell de mesos, els pares li han de fer uns massatges i uns exercicis a la llengua perquè la cicatriu, que no precisa de punts, es tanqui sola. Tacuri ho recordava bé: “Els massatges són molt importants, i s’han de fer diàriament”. La doctora Viñolas afegia que cal que “el nadó tregui la llengua i la tiri amunt”.
Sigui com sigui, “des que van tractar la Mila, a la meva dona li va desaparèixer el dolor”, comentava el pare. De fet, el fre lingual en nadons molt sovint acaba suposant que les mares deixin de donar el pit. Els dos pediatres experts, Ruiz i Viñolas, reiteraven que alletar “no ha de fer mal”.
D’altra banda, si no es detecta a temps, l’anquiloglòssia pot comportar problemes en infants i adults: respiratoris, de la columna vertebral, dificultats de parla, otitis, trastorns del son… Es calcula que entre el 8% i el 10% dels nadons presenten aquesta patologia, tot i que la xifra augmenta quan l’examinador està format. En un estudi recent de l’Hospital del Mar de Barcelona, de fet, es va detectar en el 32% dels nounats. L’Institut Català de la Salut està valorant estendre la prova pilot a la resta del territori.
