Quan tenia 3 anys a l’Àngel el van abandonar en un orfenat catòlic. Als 13 va tenir permís per sortir per primer cop a fora a passar la tarda amb el seu millor amic, en Robert. I aquell dia, en Robert li va fer un petó. A partir d’aquí es desencadena la història d’El presoner, el primer llibre del jove moianenc Manel Navarro. La trama, ambientada entre les dècades dels anys 20 i 40 del segle XX, per la qual es va documentar, parla de “la relació que tenen els dos joves, com ho viuen i com actuen, com l’Àngel descobreix que li agraden els nois i els dubtes que se li generen”.
Navarro, estudiant de Filologia Catalana i Occità, assegura que “en català no hi ha gaire literatura gai, és difícil trobar-ne a les llibreries” i fins i tot, comenta, en llibreries especialitzades. Aquest fet també el va empènyer a escriure aquest llibre, que es va publicar el 13 de juny en versió digital i tres dies més tard en format paper. Es pot adquirir a través de la plataforma Amazon i preveu que properament també es trobi en llibreries. El jove escriptor remarca que “cal que hi hagi literatura que parli de la relació entre persones del mateix sexe en la nostra llengua, històries que vagin més enllà d’un personatge anecdòtic”.
L’autor assegura que al col·lectiu LGTBI “encara ens falta molta acceptació social, conscienciar que existim i que ens puguin tolerar”, i considera que cada cop més es fa però que encara es troben casos de LGTBIfòbia i “ser gai no és res dolent”.
A les xarxes socials i a YouTube se’l coneix com a Pagès Gai
Navarro fa activisme en aquest sentit a través de les xarxes socials amb perfils a Instagram i Twitter, i també un canal de YouTube en què s’anomena Pagès Gai. A Instagram hi fa mems sobre el món gai, sobre situacions quotidianes. A través dels vídeos dona el seu punt de vista amb un toc humorístic també del col·lectiu, i per exemple en un d’ells parla de personatges LGTBI que sortien als dibuixos animats de la seva infantesa. També hi parla de llengua, perquè, diu, és una de les seves passions, a banda del seu procés personal de quan va ser conscient de la seva sexualitat. Tot plegat, una anàlisi de la realitat que, en aquest cas, no té res a veure amb la ficció, ja que la història que s’explica a El presoner, assegura, no fa referència a la vida de l’autor.
{{ comment.text }}