Ara, amb el cap fred, potser hauria actuat diferent, però en aquell moment, a cop calent, va tirar pel dret. El vigatà Jordi Vila, gerent del Bar de l’Estació del tren, va protagonitzar, divendres passat, un d’aquells episodis singulars que, per sort, acaben bé. En aquest cas, recuperant la jaqueta i la cartera que li havien robat, a Vic, i enxampant el lladre dalt del tren, a Barcelona.
El relat arrenca al mateix Bar de l’Estació, que Jordi Vila gestiona des del passat mes d’octubre. Hi va arribar pels volts de les 4 de la tarda. Tenia una reunió amb el personal. Va deixar la jaqueta penjada rere la cadira d’una de les taules i es van asseure tots plegats en una taula de més enllà. Quan van acabar, va anar per recollir la jaqueta, però ja no hi era.
El primer que li va venir al cap va ser la imatge fugaç d’una noia, tota sola, que havia sortit del bar feia poca estona. Va revisar les càmeres de seguretat del local i, efectivament, va poder visualitzar tota la seqüència: una noia, que no arriba a la trentena, s’acosta a la cadira, es posa la jaqueta, en treu la cartera d’una de les butxaques i, després de comprovar-ne el contingut, marxa tranquil·lament per la porta amb la jaqueta posada.
Vila, pensant sobretot en la documentació que duia a la cartera –la setmana que ve ha de viatjar fora del país–, va reaccionar ràpid. Va dirigir-se a l’estació per comprovar els horaris dels trens: n’havia sortit un a les 16.46 en direcció a Barcelona; a les 17.54 feia parada a Sant Andreu Arenal. Sense pensar-s’ho dues vegades, va agafar la seva moto i va enfilar C-17 avall. Va estacionar la moto a la Meridiana i, sense ni treure’s el casc, va accedir a les andanes de Sant Andreu, just quan per la megafonia anunciaven l’arribada d’un tren procedent de Vic. Vila es va enfilar al comboi i va anar revisant els vagons. Al tercer que va entrar ja la va veure, asseguda, encara amb la seva jaqueta posada. La noia se’n devia fer creus. Després de protagonitzar un estira-i-arronsa, la pispa li va acabar tornant la jaqueta i la cartera. Però no els 50 euros que contenia. Per això, Vila no es va moure. Quan la noia va baixar a Sants, la va seguir fins que van ser a l’altura del servei de seguretat de l’estació, on va denunciar els fets. Una patrulla dels Mossos acabaria formalitzant la corresponent denúncia.
La noia, presumiblement imputada per un delicte de furt, va quedar en llibertat, mentre Vila tornava cap a Vic amb la jaqueta, la cartera… i els 50 euros; també amb el convenciment d’haver fet el que li dictava el cor, a l’espera que ara la justícia faci el seu curs. Això sí, li va caure una multa per haver aparcat malament la moto. La felicitat mai no és completa.
