Les empreses gironines estan mostrant un gran dinamisme exportador en sectors punters com el comerç digital, la robotització i la biotecnologia, poc presents a Osona

Una de les coses que més em va sobtar quan vaig iniciar la meva etapa universitària a Barcelona va ser el profund desconeixement que, en aquell moment, la gent de la capital tenia d’Osona. Per a molts, la nostra comarca formava part d’una boirosa i llunyana Catalunya interior, i Vic s’associava gairebé exclusivament a la llonganissa i a una imatge bucòlica marcada per una intensa olor de fems. Tant podien confondre Manlleu amb Mollerussa com situar Osona dins la província de Girona. En aquells temps, previs a la construcció de la carretera C-25, Girona era un territori tan poc familiar per a la majoria d’osonencs com Osona ho era per als barcelonins. Les noves connexions viàries han canviat radicalment aquest panorama. Avui, molts osonencs estudien i treballen a les comarques gironines, i a l’inrevés. Tanmateix, malgrat compartir molts trets comuns, ambdues àrees geogràfiques presenten diferències notables, especialment en l’estructura econòmica. D’entrada, Girona és una província amb una potent indústria turística, a anys llum de la d’Osona. En canvi, sí que hi ha similituds en l’àmbit de la indústria alimentària, especialment en el sector carni. Ara bé, en les darreres dècades, Girona ha demostrat un dinamisme empresarial molt més intens i diversificat, en diversos sectors, i és precisament aquí on Osona hauria de mirar-se-hi com a model. Els gironins han sabut convertir els seus dos grans sectors econòmics –el turisme i la indústria càrnia– en tractors d’altres activitats, a partir de les quals han sorgit grans empreses en camps tan diversos com el comerç electrònic, la biotecnologia o la indústria metall-mecànica. Vegem-ne alguns exemples. El turisme va ser la llavor del naixement de dos gegants del comerç electrònic. Tradeinn va començar com una petita botiga en línia especialitzada en material de submarinisme, mentre que el fundador de Kave Home es va iniciar en el sector del mobiliari venent matalassos d’escuma als hotels de la Costa Brava. Avui, Tradeinn factura sis-cents milions d’euros i Kave Home, més de tres-cents. Ambdues empreses venen els seus productes arreu del món. D’altra banda, la ramaderia i el sector carni han facilitat l’aparició de grans empreses amb un marcat perfil tecnològic, com Hipra o la filial de Zoetis a Olot, totes dues creades per la mateixa nissaga de veterinaris gironins. Alhora, la potent indústria alimentària de la Garrotxa ha donat un fort impuls a empreses de construccions mecàniques com Metalquimia, Comexi o Tavil; aquesta última, un autèntic gegant de l’enginyeria mecànica, especialitzada en línies robotitzades d’encaixat, paletització i envasat, amb una facturació de 125 milions d’euros. Osona, en canvi, continua mancada de grans empreses de comerç electrònic, i la seva indústria càrnia no ha incentivat l’aparició de cap empresa rellevant de construccions mecàniques. Disposem de firmes de soldadura, mecanització, planxisteria industrial, etc., però la gran empresa osonenca del sector, la vigatana Girbau, és anterior al boom de la indústria càrnia i no hi manté cap connexió directa. En l’àmbit veterinari, comptem amb la històrica empresa vigatana Divasa, actualment estancada i amb un portafolis centrat en antibiòtics de baix valor afegit, i amb Gepork, una empresa distribuïdora en fort creixement, però focalitzada en la comercialització de productes de tercers. Poca cosa més. Si prenem com a exemple Kave Home, una de les empreses amb un creixement més accelerat d’Europa i amb seu a Sils, observem com, mentre que aquesta companyia creixia de manera exponencial, empreses osonenques històriques del sector del moble tancaven, com la manlleuenca Limba, o patien greus dificultats econòmiques, com la torellonenca Carré. En indústria alimentària, Casa Tarradellas és la gran referència d’Osona. A Girona no hi ha cap empresa amb una marca tan potent, però no podem ignorar el creixement accelerat de companyies com la garrotxina Noel, que factura aproximadament la meitat que Tarradellas però exporta el doble en percentatge de vendes. Recentment, Noel ha marcat un gol en camp contrari a Tarradellas, associant-se amb el reconegut i hiperactiu xef Nandu Jubany, que ha obert una nova fàbrica de canelons d’alta gamma a Taradell. En definitiva, en l’àmbit empresarial, podem afirmar que avui les comarques gironines porten la iniciativa i haurien de ser una referència per als empresaris osonencs, que continuen tenint com a grans assignatures pendents la digitalització i la diversificació sectorial, camps on els empresaris gironins han mostrat una gran habilitat.

Les empreses gironines estan mostrant un gran dinamisme exportador en sectors punters com el comerç digital, la robotització i la biotecnologia, poc presents a Osona

Lliçons empresarials dels nostres veïns de l’Est