Laia Serrat (Junts) es va estrenar al juny al capdavant de l’Ajuntament de Sant Agustí de Lluçanès, després de tres dècades d’alcaldia de Josep Pujol. En aquesta entrevista, un extracte de l’Angle obert, valora l’experiència i passa revista a projectes pendents i executats.
És l’alcaldessa més jove del Lluçanès, però també d’Osona i el Ripollès. Com ha anat l’aterratge al càrrec?
Mig any de vist i no vist, però bé. Ens anem posant al dia en tots els temes.
Té 27 anys i és fisioterapeuta, però no sabem gaire més sobre vostè. Qui és Laia Serrat?
Una noia qualsevol. M’apassionen els esports, l’aventura, la naturalesa i, sobretot, la salut. A casa també em diuen que soc un cul inquiet, i em considero curiosa. Dec haver acabat a la política per tot això.
El mandat passat va ser la primera dona electa a entrar a l’Ajuntament de Sant Agustí. Ja tocava, no?
Està clar. Em va sobtar a mi i tot. Sempre hem d’afegir color femení allà on es pugui.
La va venir a buscar l’ara exalcalde Josep Pujol?
Sí. Col·laborar amb el poble ja ho feia, en les activitats típiques de festa major, però un dia em va trucar l’alcalde i em va preguntar si m’agradaria formar part de l’equip. M’ho vaig haver de pensar i debatre amb la família, però aquí estem. Un repte més.
Què va aprendre dels primers quatre anys com a regidora a l’Ajuntament?
Que la realitat un cop a dins és molt diferent del que un s’imagina des de fora. Et trobes collat per tot arreu, i amb un marge de maniobra petit. També és veritat que gestionava regidories com esports o cultura, que són de proposar activitats, moltes amb gent gran, i era bonic.
Com va acabar al capdavant de la llista a les eleccions municipals del maig?
En Josep ja feia anys que es volia retirar. Cada vegada ens deia que era l’última que es presentava. Quan em va proposar agafar-li el relleu em va costar decidir-me, però després, sospesant-ho, vaig pensar que estava en disposició d’entomar el repte. Potser en un altre moment les circumstàncies no m’ho haurien permès.
Imposa, liderar el consistori després d’algú que hi ha estat tant temps?
El que ha fet ell i tots els seus equips és d’admirar. Als pobles petits costa molt trobar gent amb ganes d’implicar-se en política. És ben bé passió i vocació.
L’equip de govern l’integren actualment tres persones de 27, 28 i 40 i pocs anys. En què s’està notant el rejoveniment i canvi d’aires?
Ens movem fàcilment amb les noves tecnologies: correu electrònic, pàgina web, grups de WhatsApp… També mirem de pensar molt en projecció de futur.
Repassem projectes. Finalment s’estan fent les obres al mirador dels Munts.
Han de quedar enllestides abans del 31 de desembre i diria que, per ara, tot avança segons el previst. El dia que hi vaig fer l’última visita només quedava algun banc.
Intervenció conservadora, com plantejaven, o el canvi es notarà fort?
S’ha treballat amb una empresa d’arquitectes molt integradora amb el paisatge, no preteníem grans modificacions ni res agressiu. L’obra d’art són les vistes en si. El que s’ha millorat és la plataforma de pedra de l’estructura principal, bancs, escales… Retocs per posar-hi una mica d’ordre.
D’opcions que reobri el restaurant n’hi ha?
No, almenys que sapiguem. I estem de dol, perquè ja es va perdre el Collet de Sant Agustí i la Fonda d’Alpens. Només ens queda Ca la Cinta.
També han arreglat, o estan arreglant, el camí de la Bauma.
Convenia molt. Cada any actuem en camins per facilitar l’accés a cases de pagès, al pantà, a punt d’interès… Sant Agustí no és un municipi fàcil ni planer, tot puja i baixa i el terreny pateix molt l’erosió.
A aquesta obra hi destinen 20.000 euros, però també tenen en curs la de 30.000 per tancar les àrees d’aportació de residus. Es trobaven amb problemes?
Volem reciclar més i millor. En vam parlar amb l’empresa que ens gestiona els residus i, com que a nosaltres el porta a porta no ens surt a compte, pel volum de cases disseminades, ens van aconsellar tancar les àrees d’aportació. Funcionaran amb targetes. Una serà al nucli urbà de l’Alou i l’altra, a Sant Agustí. Evitarem el turisme d’escombraries i aquest sistema també ens permetrà fer control de freqüència o saber què se separa millor i pitjor.
De quant és el pressupost total de l’Ajuntament de Sant Agustí de Lluçanès?
Uns 400.000 o 500.000 euros. Les subvencions, siguin de la Generalitat, la Diputació o altres ens, ajuden molt. En pobles tan petits, el que s’acaba recaptant via impostos és mínim. Les escombraries mateix són un servei deficitari, però l’hem de prestar sí o sí.
Què li agradaria haver materialitzat quan finalitzi aquest mandat?
Tenim l’espineta clavada d’una sala polivalent, i si no l’aconseguim aquests quatre anys confiem com a mínim deixar-la encaminada. També s’ha de dir que nosaltres podem marcar prioritats, però les circumstàncies n’acaben portant d’altres. Amb la sequera, la neteja del pantà passarà per davant de tot.
Per a quins usos en tiben?
De moment hem facilitat l’accés a ramaders que hi vulguin anar a buscar aigua per al bestiar, i estem pendents d’analítiques per saber si hi ha opció de connectar-lo a la xarxa. Tot i això, el primer pas serà netejar l’acumulació de fangs. N’estem parlant amb l’Agència Catalana de l’Aigua.
Pel que fa a la sala polivalent, tenen identificat algun espai que s’ajustés al projecte?
Molta gent ho veu fàcil. Ens diuen que a Sant Agustí hi tenim camps i espai, però llavors els hem d’explicar que es tracta de sòl no urbanitzable, és a dir que la normativa ens limita. Tenim en ment revifar el projecte del polígon i que ens ajudi a desencallar la sala polivalent, però estem molt al principi.
La Fira de l’Hostal del Vilar continua sent un reclam en termes de promoció del poble?
A cites com aquesta cada vegada els costa més tenir sortida, però la comissió hi treballa, amb l’exalcalde al capdavant. Sé que es planteja incorporar-hi alguna coseta i espero que segueixi viva i duri molts anys.
Què va votar a la consulta sobre la comarca del Lluçanès de l’any 2015?
Encara no tenia edat per votar. Em faltaven pocs mesos.
Si hagués pogut, doncs, hauria triat el “sí” o el “no”?
No ho sé. La veritat és que no hi estava posada i no m’ho he plantejat.
Li agrada com ha gestionat Sant Agustí el seu encaix al Lluçanès? O preveu algun canvi de plantejament?
Al nostre poble hi va guanyar el “no”. Si hagués sortit que sí, seríem a dins de la mancomunitat, però els resultats són els que són. Vivim en democràcia i s’ha de respectar.
Què passarà d’ara endavant?
No ho sabem. Esperem que es desenvolupi un projecte engrescador. Oberts a canviar d’idees, si és per sumar i anar endavant, sempre ho estarem.
Però una consulta tornant a preguntar sobre la comarca ara per ara no se la plantegen…
No, ni d’aquí un any. Tot just s’estan desenvolupant les bases de la Mancomunitat i dubto que tingués sentit tant reobrir el debat com la possibilitat d’incorporar-nos a mig fer. Del Consorci del Lluçanès sí que en formem part.
N’estan contents?
Molt. Els pobles petits no tenim la capacitat necessària per prestar directament tots els serveis que necessita la ciutadania. Poder delegar-los en un equip tècnic com el del Consorci és una sort. Ens donen molt suport en envelliment actiu, temes socials, la commemoració del 25-N, ara fa poc… Sols no arribaríem al mateix.
I amb l’equip polític que hi ha al capdavant, quina sintonia hi té vostè? El president, Jordi Bruch, és del seu mateix partit.
Súper bona. Sempre se’ns ha dit que s’escolta les nostres necessitats, i que tenim les portes ben obertes per entrar a la Mancomunitat i on faci falta.
Laia Serrat és militant de Junts?
No.
Però sí que es va presentar amb aquestes sigles a les eleccions.
Són les del projecte que ja vaig viure a l’Ajuntament els anteriors quatre anys. El grup polític ens ofereix informació i suport. Mai hi hem tingut cap problema i estem satisfets de formar-ne part.
És el que ideològicament més s’adiu amb la seva manera de pensar?
Diria que no hi ha cap partit que em representi. La ment humana és ampla i complexa. Se’m fa difícil encaixar al 100% amb unes sigles.
D’aquests mesos d’alcaldessa, hi ha alguna circumstància que l’hagi agafat desprevinguda? I sorprès gratament?
De moment tot va bé, però a vegades sí que quedo parada per disputes entre veïns per temes com el volum de la música. Em dedico a una professió en què hi ha una persona que no pot caminar, l’ajudes i t’agraeix moltíssim qualsevol mínim detall. Si tots ens trobéssim sovint amb situacions com aquestes, valoraríem la vida i no donaríem res per segur.
Sant Agustí és un municipi amb moltes cases disseminades. Costa mantenir el caliu de poble?
És difícil, sí, i més no disposant d’aquest espai polivalent on trobar-nos i compartir activitats. Tot i això, anem fent coses: el taller d’espelmes pel 25-M, una cagada de tió col·lectiva… També volem implicar més gent a la festa major.
Tafanejant la seva web hem vist que fan servir un sol correu electrònic. No hi ha secrets a l’Ajuntament de Sant Agustí?
[Riu] 100%. Tenim un correu general que filtren sobretot el secretari i l’administrativa i llavors el nostre, el corporatiu, però principalment tot va a parar allà. A l’Ajuntament no hi ha secrets, no.
{{ comment.text }}