Gestiona tot el personal municipal, des del que treballa a l’edifici de l’Ajuntament mateix fins a la policia, la brigada… Quantes persones vol dir això?
En plantilla, unes 198, però amb plans d’ocupació i programes subvencionats per la Diputació i la Generalitat hi ha moments que podem arribar a més de 240.
La seva regidoria és l’espina dorsal de l’Ajuntament, l’estructura bàsica perquè funcioni tot l’engranatge, però sovint també la més invisible. Li sap greu?
No, ja va amb el caràcter que tinc. M’agrada passar desapercebuda. No tenir la visibilitat d’altres àrees m’ha permès treballar tranquil·lament i sentint-me còmoda.
Li agrada, a vostè, la seva regidoria?
A la primera reunió que vam fer amb ERC per explorar un pacte de govern després de les eleccions ja ens van parlar d’àrees, i una de les que ens oferien era Recursos Humans. Van dir que havien pensat en mi. No era res que m’hagués plantejat, però li he acabat agafant estima.
I per què creu que volien que se’n cuidés vostè?
Suposo que per la formació. Soc llicenciada en Dret, procuradora i mediadora. Conec el terreny jurídic i de les negociacions. Potser també per tarannà. Va ser un oferiment a la brava, però el vaig acceptar, i he tingut la sort de trobar un gran equip a l’Ajuntament.
Quan van entrar, el 2019, hi havia desordre pel que fa a personal?
No ho sabria contestar. Recursos Humans no ho havia tocat mai. Penso que aquests quatre anys s’hauran caracteritzat per unes línies molt marcades. Les negociacions són sempre dures, però qui em ve a veure ja sap fins on pot demanar. Sigui per bé o per malament, la gent agraeix que es mantingui una coherència al llarg del temps.
Com descriuria el perfil de Lluïsa Bautista al capdavant de la regidoria?
Intento ser molt objectiva. Del pressupost de l’Ajuntament, ens n’emportem un tros molt gran, però igualment no podem donar a les regidories tot el que necessitarien. Dic que cadascuna és com un petit regne d’un taifa, però que quan s’arriba a Recursos Humans s’ha de mirar en conjunt, pel bé comú. A partir d’aquí, la base és tenir clares les prioritats de Manlleu i, dins de les nostres possibilitats, no deixar cap àrea més abandonada que una altra.
Dèiem abans que la seva és una regidoria poc visible. I d’apagar focs?
Constantment, encara que no siguin gaire grans. Devem ser dels pocs ajuntaments que gestiona en una mateixa setmana dues o tres borses de treball.
Hi ha alguna carpeta que l’hagi fet patir especialment?
Tot el que ha derivat de la pandèmia perquè, si abans ja teníem molta feina, ens n’ha portat més. Un dels meus objectius era que l’Ajuntament disposi d’un protocol de teletreball. Falten vuit mesos per acabar el mandat i encara no està a punt, però és de les coses que m’agradaria tancar abans de les eleccions.
Aquest mandat també ha hagut de respondre a reivindicacions. L’augment de sou que reclamava la brigada s’ha resolt?
Vam intentar ser molt pedagògics, explicant-los que pel consistori era impossible assumir les seves reivindicacions. No diria que cedissin, però amb les meses de negociació es van fer càrrec de les limitacions.
Encara que no sigui econòmica, els han pogut oferir alguna altra millora?
Les retribucions no s’han mogut més enllà de les pujades estrictament legals. A partir d’aquí, hem mirat de respondre a tot el que se’ns ha demanat: en cas de baixes, per exemple, hem obert ràpid les borses de treball, amb l’objectiu d’agilitzar substitucions.
Una altra demanda recurrent a Manlleu són més agents de Policia Local. Hi ha marge?
Aprofitem totes les amortitzacions que hi va havent, i ara hem incorporat dues persones. La unitat canina ja és una realitat i la policia comptarà aviat amb una nova dotació especialitzada en seguretat ciutadana. Penso que no hi hauria d’haver queixes.
Hi ha alguna àrea especialment coixa de personal?
A Recursos Humans estem sota mínims, igual que a Contractació. A Serveis Socials, per la casuística de Manlleu també necessitaríem més mans, però ara per ara no hi ha opció.
Quan va a negociar, pesa el fet que vostè sigui una figura política?
No, hi ha un respecte mutu. A les meses de negociació hem aconseguit un clima força distès, ens ho podem dir tot, i destacaria que s’hi debat amb molta educació.
Costa trobar gent per cobrir baixes o places vacants?
Força. Treballar per un Ajuntament implica passar un procés de selecció que no tothom està disposat a entomar, i sovint demanes coses molt concretes.
Des de l’oposició s’han qüestionat bases, criteris, transparència… d’alguns d’aquests processos. Vostè està tranquil·la al 100%?
Molt. L’altre dia parlava amb algú d’un altre Ajuntament que fins i tot em va fer el comentari que potser som massa estrictes.
Hi ha un corrent de fons que advoca cada vegada més per serveis públics, és a dir, que sigui el mateix Ajuntament qui gestiona l’aigua, els residus, la neteja viària… Quina opinió en té?
Per fer-ho possible necessites una estructura amb molt de múscul, i això no és a tot arreu. Sense aquesta base, has de valorar quin servei espera la ciutadania i si amb recursos propis seràs capaç d’oferir-lo amb garanties o val més externalitzar. El que no s’hi val és municipalitzar i llavors, quan t’adones que no te’n pots fer càrrec, recórrer novament a l’empresa privada.
En el cas de l’aigua, la plataforma que batalla per municipalitzar el servei diu que el 2024 “s’obre una finestra d’oportunitat”. Si realment és així, l’Ajuntament ja hi hauria d’estar treballant. Es tracta d’una carpeta oberta a sobre la seva taula?
No. En aquests moments, ni a la meva ni a la de Junts. Quan es va votar al ple, nosaltres ens vam abstenir. Pensem que és una cosa que no es pot votar d’una manera alegre, sinó que calen estudis previs i molta reflexió. Això no treu que la plataforma està fent una gran feina de pedagogia, tant amb la gent del carrer com els polítics.
S’ha estrenat en política municipal aquest mandat. Quina nota hi posa?
M’ha agradat moltíssim, una gran experiència. Tothom ho hauria de tastar per entendre com de difícil és la gestió municipal, els problemes que sorgeixen, els murs administratius…
Parla en passat. No repetirà a llista el 2023?
La de Junts serà força continuista. I sí que hi seré, però no sé en quina posició.
A banda de regidora de Recursos Humans, vostè és la mà dreta d’Arnau Rovira, que va ser el candidat a l’alcaldia. Més enllà d’ideologia política, el secret és que s’han entès per afinitat personal?
Sí, tot i la diferència d’edat i que no ens coneixíem d’abans, vam congeniar des del primer moment. Diria que la clau és que tots dos vam ser molt sincers. Ell em va venir a buscar i em va dir que li semblava que podíem tirar del carro junts. Jo li vaig contestar que si havia de ser així, volia anar de número 2. Ja que m’hi implicava, ho feia de debò.
El senyor Rovira tornarà a ser el cap de llista de Junts?
Puc confirmar que ara ja tenim candidat. I hasta aquí puedo leer.
A vostè li agradaria que fos ell?
L’Arnau ha pedalat molt en Seguretat, realment hi ha hagut un abans i un després a l’Ajuntament de Manlleu. Abans érem una comissaria en minúscula i ara ens estem convertint en una de referència. Crec que és un tema que ha d’arribar a tancar, perquè ens mereixem l’espai físic, i penso que pot ser un bon alcalde. A partir d’aquí, li correspon a ell decidir si continua amb la regidoria actual o també voldria agafar les regnes de l’Ajuntament.
Actualment governen de bracet amb Esquerra Republicana. S’entenen?
Treballem bé plegats, però no diré que no hem tingut moments de fricció, alguns de lleus i altres que no tant. Tot i això, ens hem sabut trobar en les grans decisions de ciutat. Les hem consensuat i considero que hem estat a l’altura.
Vostè és militant de Junts?
Sí, me’n vaig fer per coherència. Dels cinc regidors que vam entrar a l’Ajuntament, d’entrada no ho érem ningú.
Què en pensa del trencament del govern?
Si em punxes encara no em treus sang. Realment no sé com hem arribat fins aquí. El que em sap més greu és que el titular que quedarà és que tenim un problema i estem barallats internament. Això em dol molt.
