Lluita per un servei essencial

Llanars mantindrà un caixer automàtic. L’oficina que la desapareguda Caixa de Girona hi tenia va acabar absorbida per La Caixa i hi va deixar només el servei de caixer automàtic que fins ara fa un mes va oferir-hi el servei per treure diners. La dualitat entre pagar amb targeta de crèdit o el costum de fer-ho en efectiu acabarà amb la previsible victòria del plàstic o mòbil, però mentre la tendència no acabi imposant-se, els municipis petits lluiten per mantenir unes rutines imperatives pel que fa a poblacions envellides. Tot just fa un any que l’alcalde llanarenc, Amadeu Rosell, va ser informat de les intencions de CaixaBank de retirar el caixer automàtic, amb l’argument del canvi en els paradigmes de les entitats. Per això des de fa mesos treballa amb la intenció d’habilitar-ne de nou el servei, encara que sigui amb un cost d’entre 600 i 1.000 euros segons els anys de durada de la concessió. Aquesta despesa és un inconvenient per un municipi amb un pressupost ja prou migrat, però imprescindible pel dia a dia dels seus habitants. En lloc de l’antiga oficina, Llanars ha triat una de les arcades que hi ha al costat del bar de Ca la Mercè, amb aparcament proper, per habilitar-hi un caixer d’última generació que no només servirà per treure-hi diners, sinó també per fer-hi ingressos i altres operacions. El caixer donarà servei a la gent de Llanars però també a la de Vilallonga, Setcases o a visitants de Vallter 2000. Per aconseguir-ho s’ha obert un concurs que a més haurà d’enfrontar la complicada tessitura de la seguretat i el servei d’internet. Paral·lelament el consistori lluita per “trobar recursos per finançar-ho”, explica Rosell. La situació de Llanars no és nova. Estem en una situació en què “els diners dels particulars ja no compten perquè el mercat financer ha canviat”, diu el gestor, alhora que regidor de Serveis Econòmics de Ripoll i conseller comarcal, Josep Maria Creixans. Paradoxalment com més diners té un Ajuntament més ha de pagar per tenir-los en un banc, com si els fessin nosa perquè no en poden treure profit. Ara les entitats estan més pendents de vendre alarmes i reduir oficines, aprofitant que la gent jove està acostumada a operar a través del telèfon o l’ordinador. El barri més poblat de Ripoll, el de la carretera de Barcelona, va quedar-se el 2018 sense oficina i l’Ajuntament de Ripoll va intercedir per tal que s’hi habilités un caixer automàtic. “Europa té una ràtio d’una oficina cada 25.000 habitants i això ens indica que en el futur el Ripollès només en tindrà una o dues”, assenyala un Creixans que també creu que “estem més a prop de la desaparició del diner físic que no del model de caixes de les diputacions”.

Lluita per un servei essencial

Còmode victòria del CB Vic

El Voltregà tomba al líder

El Mercat del Ram, punt de trobada “dels inventors de la resiliència”

Cent anys d’energia compartida

LA PREGUNTA

Creu que la guerra a l’Iran s’acabarà aviat?

Detenen un cambrer d'un bar de Vic després d'alertar que un client havia quedat tancat al lavabo

Concentracions de suport a tres detinguts per una protesta a Manlleu contra el Mercadona

Ferit un camioner de Balenyà en un accident amb dos morts a l'Eix

Manlleu, Roda i les Masies de Voltregà i de Roda engeguen el projecte Birding Ter vinculat al turisme

Veïns dels ocupes del carrer Ges Avall de Torelló demanen que l'edifici es declari infrahabitatge

Santa Eugènia fa el primer pas per construir una rotonda a la recta de Vic

Incendi en una casa ocupada a Sant Quirze de Besora

Niubó, de Manlleu, guanya en la categoria de xaies el 5è concurs d'ovella ripollesa

Commoció per la mort d'Iu Vidal

'Pere Casacuberta, esprint trencat' s'estrena a la gran pantalla